Espais d’afecte, d’intercanvi i de suport mutu. Aquesta és la base i l’inici dels sindicats i associacions de treballadores de la llar que s’han autoorganitzat en els últims anys. Davant els abusos de poder, del racisme i dels abusos sexuals als llocs de feina, treballadores del sector s’han plantat davant d’un sistema que promou l’economia submergida i que menysté el treball de les cures. Parlen d’una lluita interseccional cada vegada més enxarxada, en la qual el factor gènere i el factor migrant van de la mà. L’objectiu més important, explica Paula –una de les coordinadores del grup Mujeres Migrantes Diversas– és “donar suport i enfortir els drets de les dones que viuen un procés migratori i que treballen en feines de la llar i les cures, que és la feina que es troba aquí. Ens reunim per donar-nos suport, socialitzar com estem i ajudar-nos amb l’autoestima”. A Sindillar/Sindihogar anomenen mimopolítica la gestió prioritària que fan de la xarxa d’afecte que suposa el sindicat. “Com més dones ens reunim i perseverem en la nostra lluita, més veu tindrem i més ens podrem escoltar”, explica Maria Jesús, membre del sindicat.
A zones de l’Estat espanyol, la lluita del col·lectiu també ha pres força. L’octubre de 2016, el Grup Turín va organitzar el primer Congrés de Treball de la Llar, a Madrid, amb la participació de Red Latinas (coordinadora d’organitzacions de dones llatinoamericanes i del Carib a l’Estat espanyol) i l’Associació de Treballadores de la Llar de Bizkaia (ATH-ELE). El País Basc és el territori en què les treballadores de la llar tenen més trajectòria de lluita per dignificar el sector. L’ATH-ELE, des de 1985, treballa per equiparar el treball de la llar amb la resta de sectors. Anualment recull dades sobre les condicions al sector, a partir de les dones que atén i, enguany, ha difós els resultats de 2017 a través de la Federació Internacional de Treballadores de la Llar (FITL/ IDWFED, per les seves sigles en anglès).
*Article publicat al número 449 de la ‘Directa’
