Amb motiu de la vaga feminista del 8 de març, les dones de la Directa hem teixit el número que teniu entre els dits, per visibilitzar la presència que tenim dins del col·lectiu. Fotògrafes, redactores, il·lustradores, correctores, economistes, publicistes i totes aquelles que formen part de l’engranatge de la Directa i que fan possible tant la producció de continguts com el desenvolupament d’un entorn de cures.
El nostre propòsit, no del 2018 ni del 8-M, sinó fundacional, és que les dones, en la seva diversitat, s’expressin i hi siguin sempre. Lamentablement, ara mateix, explica la periodista Isabel Muntané, “les dones només apareixem com a subjectes de les informacions en el 28% dels casos”. No només es tracta d’assegurar-nos una perspectiva de gènere transversal en tots els continguts i la paritat en les fonts, sinó que el feminisme a la Directa recau també en tots els seus espais de participació i en la manera de relacionar-nos. Com a projecte, i des de l’ètica de la cura, no volem construir d’esquena a les bases materials i relacionals que sostenen la vida.
En el cooperativisme encara ens cal contagiar-nos molt més del feminisme, i en el periodisme encara podem fer molt més per denunciar i desmuntar la violència intrínseca del patriarcat. Queda un llarg camí per recórrer, però cada vegada som més. Com assenyala Yayo Herrero, assumim “la finitud del cos, la seva vulnerabilitat i les seves necessitats” per tal de situar la reciprocitat, la cooperació, els vincles i les relacions també al centre.
Sense la nosaltres la Directa no seria possible.
Més que mil paraules
L’actriu Rosanna Yanni pels carrers de Madrid l’any 1965. L’autora, considerada com la primera fotògrafa de premsa a l’Estat espanyol, va patir una forta hostilitat pel fet de ser dona en un món majoritàriament masculí. Va aprendre del pare, fotoperiodista esportiu, i va decidir ser fotoperiodista, forjant-se en l’espai més masculí: el futbol. Pionera i lluitadora, ha deixat un testimoni documental amb una visió única dels anys 50 i 60.
