El Col·legi de Periodistes ha estat l’escenari que SOS Racisme ha triat per presentar la novena edició de l’informe anual InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya, corresponent a l’any 2017. En aquest dossier, l’entitat recull tots els casos atesos pel seu Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) i fa una anàlisi segons característiques i tipologies abans d’extreure’n conclusions.
La publicació de l’informe de l’any 2017 coincideix amb el 25è aniversari del SAiD, que ha atès de forma gratuïta més de 9.000 víctimes de delictes d’odi i de discriminacions racistes o xenòfobes
La publicació coincideix amb el Dia Internacional per l’Erradicació de la Discriminació Racial, que es commemora el 21 de març en memòria dels assassinats per part de la policia de manifestants que protestaven contra l’apartheid a Sud-àfrica l’any 1960. En la roda de premsa han participat la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, la coordinadora del SAiD i Nadia Ebrahim, una dona que ha ofert el seu testimoni com a afectada per un dels casos de racisme recollits per l’entitat.
La publicació de l’informe de l’any 2017 coincideix amb el 25è aniversari del SAiD, que des del 1992 ha atès de forma gratuïta més de 9.000 persones víctimes de delictes d’odi i de discriminacions racistes o xenòfobes. La seva tasca s’ha centrat a oferir suport psicosocial i assessorament jurídic, prenent alguns casos paradigmàtics com una oportunitat per provocar canvis a gran escala, mitjançant el que s’anomena litigi estratègic. Per tot això, SOS Racisme també presenta un recull dels 25 casos més rellevants que han tractat en aquest quart de segle.
Punta de l’iceberg del racisme institucional
Durant l’any 2017 un total de 485 persones van ser ateses pel SAiD, 327 de les quals era la primera vegada que hi acudien. D’aquests episodis, 213 van ser identificats com a situacions de racisme, però finalment només 91 dels casos van ser denunciats i es van sumar als expedients d’anys anteriors que SOS Racisme encara té oberts en l’actualitat, computant un total de 158.
Principalment, els nous casos incorporats s’enquadren en tres tipologies: agressions i abusos de cossos de seguretat pública (26 casos), agressions i discriminacions entre particulars (21 casos) i discriminació en serveis privats (16 casos). Tota la resta es divideixen en categories com discriminació en l’accés als drets socials, discriminació laboral, agressions i abusos de seguretat privada i agressions d’extrema dreta, que sumen cadascuna des de 9 casos fins a un.
El 32% de casos de discriminació racista protagonitzats per agents de policia s’han produït en el marc de la repressió contra la venda ambulant no autoritzada
Per cinquè any consecutiu les agressions i abusos per part d’agents policials es situen al capdamunt de les denúncies recollides. Tot i que la xifra final de nous casos assumits és de 26, SOS Racisme va tenir coneixement de 19 situacions més, però les persones afectades finalment van decidir no presentar denuncia. Aquests nous litigis se sumen als que ja estaven oberts i suposen una xifra total de 92 casos amb membres de forces i cossos de seguretat de l’estat implicats.
Les dades revelen que 30 d’aquests casos de discriminació racista (32%) s’han produït en el marc de la repressió contra la venda ambulant no autoritzada, avalant les contínues denúncies que des del col·lectiu de manters es fa del tracte que reben per part dels diferents cossos policials que operen contra ells –Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra– principalment a la ciutat de Barcelona. La resta de casos amb agents implicats estan registrats com abusos (24), tracte discriminatori (12), al CIE de la Zona Franca, controlat pel Cos Nacional de Policia espanyola (12), per agressions (7) i en identificacions per perfil ètnic, camp on SOS Racisme ha aconseguit importants victòries en l’arena judicial internacional.
Tanmateix, els protagonistes del racisme institucional no només duen pistola i placa. En la categoria de discriminació en l’accés als drets socials hi trobem 21 situacions identificades durant el 2017, de les quals 14 no van ser denunciades i 7 han tirat endavant. En total, des del SAiD porten 23 casos d’aquest tipus de discriminació, 8 pel que fa a prestació de serveis de l’administració pública, 7 en l’accés a la salut, 4 d’accés a l’educació i 4 més a l’habitatge.
De víctimes a acusades
En l’apartat de conclusions de l’informe, SOS Racisme expressa la seva preocupació per un fenomen que han constatat habitual quan hi ha episodis de discriminació per part d’agents de l’autoritat: els papers invertits. L’entitat denuncia que no poden actuar des de la seva posició natural, com a denunciants del racisme, sinó que han de “defensar la víctima d’acusacions del seu botxí”, fet que els venedors ambulants “pateixen especialment”.
En la seva opinió, “el racisme estructural i la violència judicial té un paper molt important” i apunten a factors com la culpabilització de part de l’aparell judicial i el descrèdit que sofreixen els denunciants a causa de la preeminència de principi de veracitat de la policia. Aquests obstacles esdevenen un greu problema quan la via penal és l’escollida en més d’un 60% d’aquests casos.
En molts casos d’abusos policials racistes les víctimes de discriminació han de fer front a una acusació de delicte greu d’atemptat contra l’autoritat
En 40 dels 59 casos gestionats per la via penal on hi ha policies implicats, les persones a les quals SOS Racisme representa han estat víctimes de discriminació o abús racista però els seus advocats i advocades no actuen d’acusació sinó de defensa, “no ens enfrontem només a un agent, sinó a tot un sistema de poder”. En 32 d’aquests casos són les víctimes de discriminació les que fan front a una acusació de delicte greu d’atemptat contra l’autoritat: “Es tracta d’acusacions sense una base fonamentada”, asseguren.
En els 19 dels 59 casos restants on l’entitat sí que exerceix d’acusació es troben amb una “carrera d’obstacles infinita”, en les seves pròpies paraules. Quatre arxivaments, cinc absolucions de policies i nou casos en fase d’instrucció, tot i que aquests darrers són processos “lents i sovint poc diligents, que preveiem que a curt o a llarg termini acabaran arxivats”. La crua realitat és el millor exemple: l’any 2017 només van aconseguir una condemna contra un policia, per uns fets succeïts l’any 2011.
Per últim, SOS Racisme denuncia una greu situació d’indefensió per part de les víctimes i explica que un 57% de les situacions de racisme identificades pel SaiD no han estat denunciades. En un 45% d’aquests casos, el motiu principal ha estat el desinterès de la víctima provocat per por o per desconfiança en el sistema jurídic, policial i governamental. En el cas específic de les discriminacions per part de cossos policials, un 42% no són denunciades, la majoria pel desinterès de la víctima motivat per la desconfiança en la imparcialitat del sistema.
Un any més, en l’opinió de l’entitat, les administracions públiques suspenen pel que fa al desenvolupament d’un marc normatiu adequat, un sistema de protecció i un programa d’accions de sensibilització i prevenció efectives per acabar amb la xacra del racisme i la xenofòbia. Per tot això, l’informe clou amb una afirmació clara: “el racisme no s’erradica perquè el poder no vol, perquè perpetua un sistema de desigualtat que resulta indispensable per mantenir l’statu quo“.
