Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Francesco Calogero: "Itàlia enriqueix el nord a força de saquejar el sud"

| Arxiu

L’1 d’octubre passat, Francesco Calogero (Caltabellotta, 1955) va quedar fascinat per la resistència del poble català durant la celebració del referèndum. No era la primera vegada que venia a Catalunya per un acte similar. Com a secretari de relacions internacionals del moviment polític Siciliani Liberi, va formar part de l’equip d’observació internacional en la jornada del 9 de novembre de 2014. “Vaig tenir el privilegi de ser a Barcelona i conèixer els diferents líders sobiranistes, amb qui vaig compartir la idea que, malgrat la dificultat d’assolir la independència, la gent hi és; això és el més important”. La seva trajectòria va lligada a la lluita per la supervivència de l’illa més gran de la Mediterrània. Un enclavament que, sota manu militari i la implicació de la màfia, ha servit de botí a l’Estat italià i les companyies d’Occident per explotar-ne els recursos. Després d’un llarg silenci, el moviment sicilià sembla revifar i, de bracet de Catalunya i la resta d’arxipèlags de la Mediterrània, aspira a ser un actor clau per a la democràcia i la construcció de l’Europa dels pobles.

Quan t’involucres en el moviment independentista sicilià?

A casa m’havien educat en els valors de la llibertat i el respecte als altres. Però la meva vida política s’inicia el 2002 al Front Nacional de Sicília. Allà vaig conèixer el procés amb què Itàlia ha intentat esborrar la nostra cultura i saquejar l’antic Regne de Sicília i Nàpols per alimentar la cobdícia de la maçoneria en els circuits navals i comercials de la Mediterrània. Enriqueix el nord a força de saquejar el sud.
En què s’ha traduït aquesta estratègia?

Som una colònia. Ja amb la Segona Guerra Mundial milers de joves van haver de fugir per guanyar-se la vida
a les Amèriques, les mines belgues i franceses o els guetos alemanys. Allò va donar peu a un enfortiment de l’independentisme sicilià, que –amb Lucio Tasca, Antonino Varvaro i Andrea Finocchiaro Aprile al capdavant– va plantar-hi cara mitjançant la lluita política i l’EVIS, el seu braç armat, fins a ser reprimit per la màfia en connivència amb els governs de Roma i els Estats Units.
Quins són els principals impactes d’aquesta subordinació?

Destacaria les bases militars, la destrucció de la costa pels efectes d’un turisme descontrolat i l’explotació dels recursos. L’extracció de petroli i de gas natural no sols s’estén a la costa, sinó que afecta el conjunt de l’illa –en particular l’àrea compresa entre Gela i Priolo Gargallo, on la contaminació ha multiplicat els casos de leucèmia i altres malalties greus.
S’ha parlat molt de Cosa Nostra, l’antiga màfia siciliana. En quina mesura ha perjudicat el moviment sobiranista?

No va interferir en cap de les organitzacions, però sí en el progrés social i econòmic de l’illa. L’Estat va utilitzar-la per frenar les nostres aspiracions i mantenir-nos callats. I encara avui escampa l’ombra d’aquest enemic per reforçar el seu domini.
Des de Siciliani Liberi vau presentar el document “Zona econòmica especial”. En què consisteix?

És una proposta de transició cap a la independència que busca dotar les zones més depauperades d’eines per crear llocs de treball, promoure infraestructures i defensar un medi ambient saludable. Creiem que és tècnicament viable, legalment legítim (fins i tot en l’actual sistema jurídic europeu) i econòmicament convenient, ja que la nostra contribució en impostos a l’Estat italià no reverteix en educació, salut ni equipaments bàsics.
Sicília pot ser autosuficient en tots els àmbits?

Si disposem dels nostres recursos, podrem garantir el benestar i protegir un model productiu basat en l’agricultura

Sens dubte. Si disposem dels nostres recursos, podrem garantir el benestar i protegir un model productiu basat en l’agricultura. Ara, en canvi, estem sotmesos a una classe dirigent que, amb les seves polítiques, està obligant milers de sicilians a marxar per sobreviure.
Quines similituds trobes entre Sicília i Catalunya?

N’hi ha moltes. Vam tenir catalans fa 450 anys i això ha fet que compartim aspectes relacionats amb la llengua, la cultura, la gastronomia o el patrimoni arquitectònic. Però sobretot ens uneix la voluntat d’independitzar-nos d’un estat advers i, davant de sectors corruptes i mafiosos, caminar cap a la llibertat i la justícia social.
Els pobles de la Mediterrània poden ser un laboratori per a la democràcia al sud d’Europa?

Només el fet que les organitzacions independentistes estiguem en contacte ja explica que Europa pot ser un territori de persones
i nacions lliures, on cadascú ha de poder gaudir la seva identitat.
Encara que la Unió Europea respongui als interessos d’un club d’estats nació, ets optimista?

Les dinàmiques canvien. Catalunya ha iniciat un procés de no retorn en el qual el món ja ha començat a participar, mentre que Sicília hem deixat l’anonimat i cada vegada més moviments socials prenen consciència que la sortida està en la plena sobirania. Això farà –n’estic convençut– que Siciliani Liberi esdevingui una alternativa política a Sicília i, al costat de les forces amb qui coincidim en la diagnosi, aconseguim tirar endavant un referèndum d’autodeterminació.

Article publicat al número 452 de la ‘Directa’

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;