Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Ignacio Robles: "Un centenar de camions amb armament circulen cada dia per Euskadi"

/ Arxiu

El 13 de març de 2017, ell i dos bombers més van ser cridats al port de Bilbao per carregar bombes en un vaixell amb destinació a l’Aràbia Saudita. Quan va saber-ho, va decidir objectar, i per aquest motiu la Diputació de Biscaia li ha imposat –un any després– una sanció lleu. Feia temps que Robles manifestava el seu desacord amb aquestes polítiques de manera molt diversa: el 2007, amb Greenpeace, va buidar un camió de blat de moro davant la casa de Nicolas Sarkozy a París en rebuig als cultius transgènics, i el mateix any va col·locar a la basílica del Pilar de Saragossa centenars de sabates d’infants per denunciar les mutilacions causades per les bombes de dispersió. Més tard, el 2013, va desplegar amb altres activistes una pancarta contra els efectes del canvi climàtic durant un acte de Barack Obama a Jerusalem i, el 2014, es va enfilar al taulat del Congrés espanyol per protestar contra el caràcter especulatiu de la Llei de costes. La seva acció al port de Bilbao, però, ha suscitat una enorme repercussió en la societat basca, ja que ha posat al descobert l’omertà de la indústria de la guerra i els drames que provoca arreu del món.

Ha passat un any d’ençà que vas negar-te a carregar armament en un vaixell ancorat al port de Bilbao. Què recordes d’aquell dia?

Fins llavors havia carregat pirotècnia, dinamita per demolicions i altres mercaderies perilloses. Però munició de guerra era la primera vegada, per bé que mai no ens informen del seu contingut.
Com vas saber-ho?

Em va estranyar que la càrrega sobrepassés els tres contenidors habituals. Aquest cop n’hi havia 26 i el vaixell tenia lletres àrabs. En preguntar a l’encarregat, em va explicar que eren bombes destinades a l’Aràbia Saudita, davant el qual vaig dir-li que no podia participar-hi per raons de consciència.
L’incident no va causar cap mena de perjudici tècnic, però, així i tot, la Diputació de Biscaia et va obrir un expedient. Per quin motiu?

Ho ignoro, però he passat un any duríssim. Pensar que, amb dos fills i una hipoteca pel mig, podia quedar-me sense feina tres anys i que els bombers no tenim dret a l’atur, em va deixar molt tocat. M’he aprimat set quilos i he patit diverses crisis d’ansietat.
La pressió social ha ajudat a fer que la sanció hagi quedat en una multa lleu?

Més aviat al contrari, perquè davant del rebombori, la Diputació va acusar-me d’haver alterat el funcionament del servei. Per tant, la pressió mediàtica els va incitar a escarmentar-me; d’aquí que la instrucció s’hagi demorat tant temps. Han volgut llançar un avís a navegants.
El teu cas posa de manifest la manca de transparència en el control i la venda d’armes?

Ara se’n comença a parlar, però intenten ocultar informació i permeten que els vaixells de càrrega atraquin al port amb el localitzador apagat, cosa que infringeix el tràfic marítim i posa en risc la seguretat de les instal·lacions.
Quin pes té la indústria armamentística al País Basc?

És rellevant. El problema és que parlem de companyies molt apreciades, de les quals la població ignora que tenen una branca militar d’on surten peces pel bombarder Eurofighter, sistemes de guiatge de projectils o carros de combat. Un dels fabricants és Sociedad Anónima de Placéncia de las Armas (SAPA), propietat de l’actual president de la Reial Societat de Futbol, Jokin Aperribay, que podria eliminar perfectament aquesta producció. BH, Orbea i altres empreses han passat de fabricar armes a fer bicicletes. Només cal voluntat per fer-ho.
Qui es beneficia d’aquest negoci?

Sobretot exministres i militars que copen els consells d’administració; per això la indústria es manté a força d’invertir-hi una pila de milions. Encara avui queden 20.000 milions d’euros per pagar dels plans aprovats per l’Estat durant la dècada dels 90, i ara anuncia que n’invertirà 10.800 milions més, quan amb 2.300 milions garantiria el poder adquisitiu de tots els pensionistes.
Què hi podem fer la societat civil?

Només al Iemen, mor un nen cada deu minuts per culpa de les armes exportades a l’Aràbia Saudita

El primer pas és informar-nos i saber com funciona aquesta indústria, part de la qual es finança indirectament a través de la Cambra de Comerç i altres organismes. Després cal explicar que, si amb 30 tones de bombes l’aviació alemanya va arrasar Guernica, l’Estat espanyol ja n’ha exportat 120.000 a l’Aràbia Saudita. Només al Iemen, mor un nen cada deu minuts per culpa d’aquestes armes.
En quines vies més es pot incidir?

N’hi ha moltes, però només cal complir la llei, perquè tant el Tractat de les Nacions Unides sobre comerç d’armes, la posició comuna del Consell d’Europa de 2008 com la Llei espanyola 53/2007 prohibeixen als estats vendre armes a països on es vulneren els drets humans. Està tot escrit, i així ho hem denunciat al Parlament europeu, que ja preveu sancionar qui incompleixi la normativa. Llàstima que el PP, Ciutadans i el PNB voten a Europa a favor de l’embargament d’armes, però després al Congrés s’hi oposen perquè saben que hi ha portes giratòries i, mitjançant aquesta indústria, financen els seus partits i empreses afins.
Malgrat tot, hi ha una presa de consciència?

Cada cop més gent pregunta per l’impacte de les armes. I quan saben que 110 camions amb armament circulen cada dia per les carreteres d’Euskadi, amb el desastre que suposaria qualsevol accident, la indignació augmenta. Està a les nostres mans aturar aquesta vergonya.

Article publicat al número 451 de la ‘Directa’

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;