Un fantasma comença a recórrer el sud d’Europa. Un tímid però creixent discurs que va obrint-se pas i legitimant-se en l’imaginari col·lectiu amb els mesos i anys, temporada a temporada, rècord rere rècord de visitants. Veus disperses que s’alcen des de les urbs mediterrànies més devastades
i monopolitzades per la lògica fordista de la indústria turística. Moviments i col·lectius que no exigeixen un tall més gran del pastís de beneficis que el turisme genera, sinó un control i decreixement d’una activitat d’efectes ambivalents i deslocalitzats, a l’empara de la desregulació i l’extractivisme i, fins fa poc, impossible de criticar.
Aquesta crítica, encara atàvica arreu, s’enfronta a la maquinària d’un discurs desplegat invariablement per estats i empreses després de la fi de la Segona Guerra Mundial, amb la democratització del viatge per a les classes treballadores i l’estructuració d’aquesta indústria a escala global i massiva. “Aquest discurs manté que el turisme és un plaer innocent amb el qual ‘tots hi guanyen’. Una tesi que ha convençut amfitrions i turistes a pensar que es tracta d’una indústria amiga del medi ambient, sostenible, que genera riquesa i treball i permet l’enriquiment cultural mutu, sobretot per a les regions que l’etnocentrisme capitalista considera menys desenvolupades”. Així s’explica a l’assaig Turisme industrial i consum de llocs exòtics, signat pel col·lectiu Malpaís i recollit recentment per l’Editorial Antipersona; una de les moltes publicacions, llibres o trobades que en els darrers anys comencen a teoritzar sobre els impactes negatius d’aquesta indústria. “La deslocalització de tot el procés de producció de la indústria turística i la menor visibilitat de tots els seus impactes i conseqüències directes o indirectes (com la indústria del petroli, fàbriques d’avions i creuers, explotació de recursos naturals, especulació immobiliària) han aconseguit una acceptació social difícilment criticable”, argumenta l’assaig.
En aquest reportatge posem el focus a documentar l’experiència d’algunes lluites i resistències embrionàries de diferents territoris que s’organitzen per fer front als impactes d’aquesta indústria i són, alhora, zones receptores i emissores de turistes. Moviments que segueixen topant amb el mur del progrés i del desenvolupament, que els desvirtua amb etiquetes de subdesenvolupats, anacrònics o turismofòbics als quals cal modernitzar i integrar en la lògica del capitalisme global.
Nodes en lluita
L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) va néixer fa tres anys a Barcelona per aglutinar les reivindicacions de fins a 36 entitats i col·lectius dels barris més afectats per la pressió disruptiva del turisme –reconvertits en llocs -objectes de consum–, contra la mercantilització dels territoris i la vida de la seva població. Des d’aleshores, l’ABTS genera un discurs social crític amb aquesta indústria, així com accions per fer trontollar el mantra de governs, empreses i lobbys del sector. “És coneguda la postura de l’ABTS, radicalment oposada a l’actual model de ciutat, econòmic i turístic. De la mateixa manera que fa gairebé tres anys l’assemblea va néixer per enfrontar –no ja en l’àmbit de barri sinó de ciutat– una indústria global, ara tornem a enxarxar-nos dins de l’àmbit del sud d’Europa amb el mateix fi”, expliquen en el manifest fundacional de la xarxa Sud d’Europa per fer front a la Turistització (SET). La iniciativa es va presentar el 26 d’abril al local veïnal Calàbria 66 del barri de Sant Antoni, després d’haver-ho fet en altres ciutats sud-europees, en una sala atapeïda de col·lectius veïnals i d’habitatge i mitjans de comunicació expectants.
Una de les accions contràries al turisme industrial a Venècia |Arxiu
Reme Gómez, de l’ABTS, va explicar que el sorgiment de la xarxa es troba rere la celebració del primer fòrum veïnal sobre el turisme, celebrat el 2016. En aquesta trobada es reuneixen col·lectius d’arreu, com Tot Inclòs (Palma), Comitato No Grandi Navi Veloci (Venècia) o Aturem Bcn World (Camp de Tarragona) o les accions als ports de Barcelona i Palma contra el creuer més gran del món: Symphony of the Seas. “Totes aquestes experiències van ratificant la idea que cal treballar en xarxa”, apunta.
El manifest fundacional recull fins a catorze territoris del sud d’Europa, tot i que està obert a adhesions d’altres nodes. “Cada ciutat o territori es troba en un punt diferent pel que fa al nivell de conscienciació i organització”, explica Dani Pardo
Avui dia, el manifest fundacional recull fins a catorze territoris del sud d’Europa, tot i que està obert a adhesions d’altres nodes. “Cada ciutat o territori es troba en un punt diferent pel que fa al nivell de conscienciació i organització respecte a la problemàtica i com enfrontar-s’hi”, explica Dani Pardo, de Ciutat Vella no està en venda. “Es tracta de fer més operativa aquesta guerra de guerrilles no coordinades”, afegeix. “Hem de veure en quin moment es troba cadascú; el procés és detectar, assimilar, crear discurs i passar a l’acció”, apunta Gómez.
Impacte en l’habitatge
Tot i reconèixer els conflictes específics de cada territori, el manifest presentat per la xarxa SET recull problemàtiques que considera d’afectació comuna. Algunes d’elles són l’alta generació de contaminació i residus, la precarització de les condicions laborals, l’increment de preus als comerços del monocultiu turístic o la saturació de la xarxa de transport públic. Així i tot, el punt de major coincidència és la precarització i la reducció del dret a l’habitatge com a conseqüència de la compra que fons d’inversió i immobiliàries estan fent d’edificis situats en zones cèntriques, que n’alteren la funció residencial per a dedicar-los a usos turístics. L’augment dels preus ha fet que només al districte de Ciutat Vella de Barcelona, coincidint amb la popularització del règim d’allotjament turístic en el període 2013-2016, hi hagi un increment del 21% de la renda en el preu per metre quadrat del lloguer mensual. Es calcula que un 10% del veïnat ha abandonat el barri Gòtic en la darrera dècada.
“A Venècia el problema s’ha tornat endèmic; no hi ha pisos disponibles, estan tots al mercat del lloguer a mitjà (màxim un any, contracte per a no residents) o curt termini (lloguer turístic)”, explica Caterina Borelli, de l’Officina di Pensiero e Azione (OPA!)
“A Venècia el problema s’ha tornat endèmic; no hi ha pisos disponibles, estan tots al mercat del lloguer a mitjà (màxim un any, contracte per a no residents) o curt termini (lloguer turístic)”, explica Caterina Borelli, de l’Officina di Pensiero e Azione (OPA!), un grup d’acció i investigació urbana i a Venècia. “Cada dia dos pisos són sostrets del mercat residencial per a ser convertits en turístics. Aquí no hi ha limitacions legals per al sector del lloguer turístic, que està totalment liberalitzat”, afegeix.
“Intentam obrir un debat silenciat massa temps. Aquest ha estat el primer èxit de les entitats que combaten les conseqüències del lloguer turístic: posar fi a una mena de llei del silenci i la visió unilateral que destaca només els aspectes favorables”, apunten fonts del col·lectiu ecologista Terraferida, a Mallorca. “Ara es pot sentir amb força la veu dels perjudicats pels efectes del lloguer turístic sobre l’habitatge, la cohesió social i la pressió turística, que, a més, comencen a organitzar-se i fer xarxa”. Només a la ciutat de Palma, en el període 2003-2014, s’han efectuat 12.479 desnonaments. El 77% (8.601) han estat de llogateres i el 23% restant, execucions hipotecàries (3.878). Ho explica Sònia Vives en la seva anàlisi sobre el fenomen dels desnonaments en la construcció de la marca Palma per al monogràfic Tot Inclòs. Per a Vives, “aquests desnonaments s’han articulat majoritàriament a través de processos de gentrificació, sobretot turística; mentre que les execucions hipotecàries responen sobretot a processos d’empobriment i d’estigmatització social”.
Venècia i Palma, terra cremada
Ambdues ciutats –adherides a la xarxa SET– són clars exemples del que significa el paradigma del monocultiu turístic. “Entre el centre i les illes de la llacuna de Venècia vivim 80.000 persones, que rebem prop de trenta milions de turistes l’any, tot i la manca de mitjans estadístics per comptabilitzar-los”, apunta Borelli, que denuncia l’actitud del consistori. “L’Ajuntament ha autoritzat la construcció d’hostals lowcost a Mestre, amb 5.000 llits a 10 euros la nit, i ha col·locat portes automàtiques a certs carrers per desviar el fluxe de turistes cap a rutes urbanes alternatives. Això no soluciona res i, conceptualment, és el més semblant a convertir la ciutat en un parc temàtic”. Des de fa prop d’un any, OPA! realitza accions d’art urbà per a la visibilització de pèrdua de població resident a Venècia, mapeigs col·lectius i –amb la formació de la xarxa SET– difon el manifest per a altres ciutats d’Itàlia.
A Mallorca, entre l’any 2010 i l’any 2016, tot apunta a un creixement dels indicadors relacionats amb el turisme. Segons dades de l’Institut d’Estudis Estadístics Balears, en aquest període l’arribada de visitants s’ha incrementat un 22,93% amb tres milions més en sis anys. S’ha registrat un augment del 24,13% de les operacions aèries als aeroports balears, passant d’un total de 259.981 a 342.645, amb un increment de passatgeres del 22%. Durant el mateix període, l’arribada de creuers a les Balears s’ha incrementat un 14,42%, fins als 742. Pel que fa al passatge, l’increment ha estat d’un 21,18%, i ha arribat pràcticament als dos milions. En la darrera dècada, el nombre total de creueristes s’ha duplicat i està en marxa una ampliació del port de Palma per rebre creuers de més de 300 metres d’eslora.
Quin és el futur?
“A Florència i Venècia hi ha un malestar social cada cop més evident amb el model turístic; no amb el turisme en si, ja que totes som turistes”, explica Borelli. “En l’àmbit de país, la sensació és que el turisme és vist com un recurs a explotar al màxim possible com a solució immediata a la recessió econòmica. És un punt que compartim països del sud d’Europa, golejats per la crisi”. Per això afegeix: “Hem de buscar les situacions en l’àmbit global, el suport i aliances. A Venècia som massa poques, necessitem reforços perquè la nostra veu arribi lluny”.
“Hi ha malestar social cada cop més evident amb el model turístic; no amb el turisme en si, ja que totes som turistes”, explica Borelli
Dirigint-se a les institucions, Pardo apel·la per “canviar el paradigma de l’explotació turística, deixar de crear marques, portar turisme fins a tots els territoris, diversificar, no fer política de terra cremada amb el territori”. I afegeix la necessitat de “seguir compartint idees i experiències entre territoris afectats i generar alternatives productives de creixement econòmic així com altres models laborals”.
“La potència d’aquestes resistències encara està per cristal·litzar, […] però la coordinació entre aquestes lluites podria servir per superar certs obstacles i limitacions a l’hora d’enfrontar-se radicalment a les dinàmiques estructurals d’aquesta indústria”, signava de manera premonitòria Malpaís l’any 2015.
“Som davant d’un escenari de molta gravetat, ja que el model de les illes és el de la insostenibilitat, el de les desigualtats socials i el de la dependència absoluta de l’exterior en un món cada vegada més globalitzat i inestable”, recull Tot Inclòs. “Així no es pot descartar un col·lapse en un futur no gaire llunyà. Per tant, els que encara creiem en l’edificació d’una societat justa i veritablement sostenible no ens podem adormir ni perdre el temps. Cada vegada està més clara la impossibilitat de reformar el capitalisme. Anem, doncs, a construir els fonaments del postcapitalisme”, conclouen.
Article publicat al número 453 de la ‘Directa’
