Sota el nom Tria el verd de la Colònia, l’Ajuntament de Barcelona iniciava a principis de febrer d’enguany un procés participatiu per fixar “les propostes ciutadanes i els criteris per a la redacció del projecte executiu d’ordenació d’aquest nou espai públic” situat a l’antiga Colònia Castells del barri de les Corts, dins el marc de Decidim Barcelona.
Donada la vinculació del barri amb aquesta colònia, obrir el procés i aplicar a la zona les necessitats de les veïnes era una necessitat davant el llarg període d’enderrocs i reallotjaments que les seves habitants han viscut durant els darrers anys. Per aquest motiu, el procés, que ha constat de tres etapes diferents, l’ha realitzat el Col·lectiu Punt 6, que treballa amb una perspectiva d’urbanisme feminista. Van ser elles qui, després de dues fases de diagnosi ciutadana i propostes van presentar una tercera fase de validació i retorn dels resultats finals.
Durant la presentació, que va comptar amb una actuació del grup teatral Planeta Impro, Antoni Coll Tort, conseller del grup municipal de Barcelona En Comú, va explicar el procediment del procés participatiu i els terminis dels passos que seguirien a partir d’aquí. Ara per ara, el que s’ha obtingut amb la feina del Col·lectiu Punt 6 ha estat un informe detallat amb les prioritats del barri i una proposta de consens per a la nova àrea. La portaveu del col·lectiu per aquest projecte, Marta Fonseca, va enumerar el llistat de prioritats que responen a la idea de com hauria de ser l’espai, com s’ha de relacionar, com s’ha de tractar i respectar la memòria històrica del lloc i com s’ha de donar continuïtat a l’hort urbà que ara s’ubica dins la Colònia.
Per ara, el que s’ha obtingut amb la feina del Col·lectiu Punt 6 ha estat un informe detallat amb les prioritats del barri i una proposta de consens per a la nova àrea
Tenint en compte totes aquestes respostes extretes dels vuit tallers sectorials de diagnosi i de les sessions propositives, ara s’iniciarà la redacció de l’expedient de licitació del que serà el procés executiu. El procés, segons Coll Tort, s’iniciarà després de l’estiu amb la redacció d’aquest informe finalitzada i seguirà per obrir un concurs d’obres i fer la posterior adjudicació. Segons Coll Tort, “aquests terminis no es poden escurçar i això portarà a acabar el mandat amb el procés executiu fet però fins als inicis del següent mandat no es podrà iniciar la licitació d’obra definitiva”.
Durant aquests dos anys sense obres faltarà reallotjar les veïnes del passatge Piera i les d’Entença 239 i 241. Les primeres ja tenen un edifici alternatiu previst tot i no tenir-ne encara les claus. A finals de novembre del 2017, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català del Sòl (Incasol), signaven la compravenda de l’edifici situat al carrer d’Entença, al número 292-298, amb la finalitat de destinar-lo al reallotjament de les famílies afectades pel procés de transformació de la Colònia Castells. El preu d’aquesta compra va ascendir als 5,94 milions d’euros i consta de 34 habitatges de protecció oficial de règim especial, 35 places d’aparcament i quatre locals comercials. Aquesta compra, deien aleshores des de l’Ajuntament, “respon al compromís del consistori amb l’Associació d’Afectats de la Colònia Castells d’aportar habitatges de protecció oficial per tal de poder reinstal·lar les famílies afectades pel procés de gestió urbanística, tot garantint un tracte homogeni per a totes elles”.
A finals de gener del 2018 s’havia d’haver celebrat el sorteig i l’entrega de les claus dels nous pisos per a les reallotjades del passatge de Piera, però una de les famílies que encara hi viu va impugnar el sorteig perquè considera que també té dret a ser reubicada, malgrat que l’Ajuntament de Barcelona assegura que no compleix tots els requisits necessaris que demanen a la resta de veïnes, com ara viure a la Colònia des d’abans del 2001. El Jutjat número 15 de Barcelona va suspendre cautelarment aquest sorteig mentre estudia si la veïna que ha presentat l’al·legació pot acollir-se al pla de reallotjament o no.
Les qui encara no tenen on viure són les veïnes d’Entença 239 i 241 que, segons les previsions de l’Ajuntament, es traslladaran a un edifici encara pendent de construir en un solar situat al mateix carrer d’Entença. Aquestes veïnes, afectades per aquest Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la Colònia Castells, aprovat fa quinze anys durant el mandat de Joan Clos, fa anys que demanen romandre a les seves llars. Durant el 2015 van protagonitzar diverses mobilitzacions en les quals cridaven “No a l’enderroc”. El PERI obligava a buidar l’illa de cases sencera per a l’execució de la nova zona verda però el veïnat d’aquests dos edificis, que mai ha entès perquè se’ls ha inclòs dins el mateix sac que als habitants de les casetes, denunciaven la construcció de pisos de luxe des d’Entença 253 fins al número 261. Un número més amunt es construïa l’escola Paideia. La diferència d’uns i altres edificis són els metres de vorera que deixen. El PERI buscava també alinear les cases del carrer d’Entença i els números 239 i 241 en sobresortien. El veïnat denuncia aquest argument, ja que només dos carrers més amunt una escola i una església, així com una residència universitària, les dues propietat de la congregació del Pare Manyanet, ocupen els mateixos metres de vorera.
El futur d’aquestes veïnes es troba en un nou edifici pendent de construir on se’ls dels 100 metres quadrats de què disposen actualment als 60 dels nous pisos. Durant aquests anys, també caldrà concretar les expropiacions de diferents blocs dels carrers d’Equador i del Taquígraf Serra, a banda dels d’Entença i del passatge de Piera. Així, el Pla que construirà 10.000 metres quadrats d’espai públic de zona verda entre els carrers del Montnegre, Equador, Taquígraf Serra i els edificis que formen la façana de l’illa al carrer d’Entença, encara ha de caminar.
Desmuntar les arrels de la ciutat
Amb l’arribada dels Jocs Olímpics de 1992 gran part de la ciutat de Barcelona va transformar-se: es van arreglar carrers, es van construir instal·lacions especials i es van remodelar zones oblidades. La ciutat com es coneixia abans de 1986, any que es va decidir la localització dels Jocs del 92, va canviar dràsticament i la visió urbanística va passar de basar-se en construccions de petites places i carrers locals a ser una visió territorial a més gran escala. L’allargament de la Diagonal, la recuperació de les platges o els nous cinturons d’entrada a la ciutat són exemples d’aquesta resposta urbanística. La capital catalana ha viscut al llarg de la història altres moments similars d’impuls urbanístic: serien el cas de l’Exposició Universal de 1888, l’Exposició Universal de 1929 o el Congrés Eucarístic dels primers 50.
Tot i aquest desig d’ampliar-se, va haver-hi petites àrees que encara van resistir aquest impuls constructor. El barri de les Corts no es va annexionar a Barcelona fins a l’any 1897 començant a perdre aleshores la seva ruralitat. Durant el segle XIX, a poc a poc, es van anar realitzant noves construccions que unien el nucli antic de les Corts amb la carretera (ara avinguda) de Sarrià, formant així l’Eixample de les Corts Noves. En aquest Eixample es va construir la primera parròquia del barri, Santa Maria del Remei, el cementiri municipal, la Maternitat, el nou edifici de l’Ajuntament i bòbiles i fàbriques de productes químics i tèxtils, entre d’altres. Amb el canvi de segle i l’annexió a la ciutat es va viure un gradual moviment urbanitzador començant per l’expropiació per a l’alineació dels carrers i l’obertura de grans vies de comunicació com l’Avinguda Diagonal.
La colònia va néixer el 1923 per a acollir famílies obreres del sud de l’Estat espanyol que venien a treballar a la fàbrica de xarols i vernissos de la família Castells
Va ser també aleshores quan van sorgir conjunts de casetes per a famílies obreres. Situada al carrer d’Entença trobàvem la Colònia Castells. Aquesta va néixer el 1923 per a acollir obreres del sud de l’Estat espanyol que venien a treballar a la fàbrica de xarols i vernissos de la família Castells, tot i que la Colònia Castells no només acollia treballadors de la fàbrica i, per tant, no correspon associar-la directament amb aquelles antigues residències comunitàries de famílies obreres que es construïen al voltant d’indústries situades a tocar dels rius de les catalans. L’evident diferència entre les casetes ve donada per la venda de les últimes parcel·les, un cop la vídua del senyor Castells va quedar-se sense diners. D’aquí que caminar fa uns anys per la Colònia Castells transmetés una sensació de societat obrera, autogestionada i popular. Relativament aïllada de la resta del barri de les Corts, la Colònia es considerava un món a part i es va mostrar comunitària, lluitadora i de tendència anarquista, amb una gran quantitat de militants entre les seves habitants durant la Guerra Civil.
A partir de mitjans de segle i fins a 1976, el canvi que les Corts estava vivint es va fer molt més evident en la seva fisonomia: neixien la Zona Universitària, el Camp Nou i el primer cinturó cap a la Ronda. El barri va quedar dividit en zona residencial de luxe per sobre la Diagonal i en zona de serveis i oficines –amb una gran quantitat d’hotels– per sota l’Avinguda. Per arribar fins aquest punt, el barri, el segon amb els preus més alts de sòl i habitatge de la ciutat, va patir una massiva construcció acollint dins seu edificis que representen clarament l’eix econòmic de la ciutat: La Caixa, el RACC, immobiliàries… És així, com, aprovat el Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana l’any 1976, Barcelona comença a construir edificis imponents. Amb tot el barri edificat, la Colònia Castells era vista per les constructores com un punt on, enmig de la bombolla immobiliària, calia construir ràpidament, però l’actuació sobre la Colònia no es va reprendre fins a l’any 1999.
És aleshores quan apareixen els antics encarregats de crear el pla urbanístic per a la Colònia: Incasol (Institut Català del Sòl), al costat de Reursa (Remodelacions Urbanes S.A.) i sota la tutela de l’Ajuntament de Barcelona. Reursa, nascuda el 2006, apareix donada la necessitat –segons l’Incasol– de crear una societat anònima filial per cobrir la quantitat de remodelacions urbanes existents a Catalunya. Així doncs, l’any 1999 es presenten de nou els plans urbanístics amb les seves fases orientades al desnonament, desallotjament i, en algun cas, reallotjament de més de 44 famílies, deixant-ne a 35 sense casa en una primera fase i a 150 amb la incertesa sobre el seu futur, que es dirimiria en una segona fase del pla. Pensat en un moment de bonança i amb la bombolla immobiliària latent, el pla –segons les habitants– podia tenir la seva lògica, però amb el pas dels anys, donada la situació de crisi, quedav, en la seva opinió majoritària, fora de lloc.
Salvem la Colònia i la lluita veïnal
Després de marcar la Colònia com a zona d’afectació i que el Pla passés a gestió privada l’any 1999, conscients que probablement perdrien casa seva, el que preocupava el veïnat era el com. Ja formada la Coordinadora d’Afectats de la Colònia Castells calia negociar, com a mínim, les millors condicions possibles de reallotjament. A partir del 2002, l’Associació d’Afectats neix com aplataforma amb força jurídica per evitar reallotjaments injustos i es dedica a negociar amb l’Ajuntament presentant un contenciós administratiu contra un pla que consideraven ple d’irregularitats. Com a resposta, l’Ajuntament, amb Jordi Hereu (PSC) al capdavant, decideix oferir la retirada del contenciós a canvi de signar un protocol de col·laboració el març de 2007. Aquest protocol acordava tractar les singularitats de les individualment de cara als reallotjaments, a partir de les possibilitats de cadascuna d’elles. Seguidament, el Pla es va dividir en dues fases per avaluar primerament el valor de les expropiacions. Amb la construcció d’un nou edifici exclusivament per reallotjar les residents legals a la Colònia abans del 2001, en aquesta primera fase es treballaria sobre la meitat de la zona fins l’any 2008. La culminació del 100% del pla estava prevista per al 2011, però arribats a aquell any encara no s’havia ni acabat la primera fase.
Va ser enmig d’aquesta tensió que les veïnes, indignades pel fet de quedar-se moltes sense dret a cap casa, van començar a incomodar l’Incasol i a Reursa amb la seva lluita. Segons la versió d’algunes veïnes, la reacció va ser l’inici d’una guerra psicològica, deixant degradar el barri i fins i tot creant situacions d’insalubritat i de risc directe per a la salut veïnal (enderrocant cases contigües a altres amb habitants o desmuntar plaques d’amiant sense mesures de seguretat). Entre l’any 2007 i el 2008, amb l’anunci d’aquestes dues fases per a l’enderrocament de la Colònia, un conjunt de residents s’uneixen sota el col·lectiu Salvem la Colònia que, davant del malestar pel tracte rebut per part de les administracions, s’oposaven al pla d’expropiació i enderroc. Entre les seves activitats, a més a més d’haver propiciat la recuperació de la Festa Major de la Colònia, es va crear el Pla R: R de Rehabilitació. El col·lectiu va arreglar més de quinze façanes i també va crear una nova plaça: la plaça de la Llibertat. Aquest espai va ser equipat amb nous bancs i amb petites taules, però això no va servir per evitar, de nou, el seu enderroc.
Moltes veïnes esperen encara el seu futur amb nombrosos dubtes davant un dels processos més llargs de reurbanització de la ciutat
Per aquella època, vista des de dalt, la meitat de la Colònia era un munt de runes amuntegades pels racons i de solars buits on encara quedaven records d’antics habitatges. Més de la meitat de les casetes encara sobrevivien però els seus habitants esperaven la visita de la Guàrdia Urbana amb la notícia del seu proper desnonament.
El juliol del 2010 es va produir l’entrega de claus als primers reallotjats de la Colònia. Salvem la Colònia volia aturar els procediments fins a aclarir la situació econòmica i social; netejar de runa els solars i habilitar dignament l’entorn de les cases encara aixecades; omplir amb les veïnes de la segona fase que ho sol·licitessin els pisos buits de protecció oficial; transparència i participació en un nou pla i utilitzar els solars disponibles cedits per Incasòl per promocionar cooperatives d’habitatge i no vendre’ls a constructores privades.
Tot i la voluntat de la plataforma, el seguit de desallotjaments i enderrocs executats per l’empresa Urcotex –al servei de l’Incasol– no van poder aturar-se tot i els diversos problemes que van allargar el procés. El 2011, Xavier Trias assumia l’alcaldia de Barcelona i Antoni Vives esdevenia el nou regidor del districte de les Corts, a més d’assumir l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament. Paral·lelament, l’Incasol, com totes les empreses públiques, era una de les afectades per les retallades del govern convergent amb l’acomiadament de 22 treballadores a causa d’un deute sobre l’Institut de 900 milions d’euros.
Després d’això, el novembre del 2013 es completava la segona fase de reallotjaments i les famílies del carrer de Castells deixaven les seves cases per anar a viure a l’edifici de protecció oficial del carrer de Morales, a escassos metres de la Colònia Castells i on ja vivia el veïnat reallotjat el 2010. Amb aquest nou pas l’Incasol també posava en venda una parcel·la de la Colònia, terreny on posteriorment s’edificarien els pisos de luxe i l’escola Paideia.
Aleshores era el torn d’Entença 239 i 241, però un acord entre Ajuntament i veïnes en el canvi de fases va fer que aquests edificis guanyessin una mica més de temps. Així, es pactava primer reallotjar les veïnes que vivien en els immobles en més mal estat i que en volien marxar: 27 famílies que viuen al passatge de Piera i als carrers de l’Equador, Taquígraf Serra i d’Entença. Posteriorment, es reubicarien 88 famílies que viuen als carrers de Morales, Montnegre, Gelabert i d’Entença (233 a 239).
Va ser aleshores que Barcelona en comú va entrar a l’Ajuntament i va decidir iniciar un procés participatiu que dibuixés el futur del solar. Moltes veïnes esperen encara el seu futur amb nombrosos dubtes davant un dels processos més llargs de reurbanització de la ciutat. Tria el Verd de la Colònia, ara per ara, només és un informe.
