Des de les 9 del matí està en marxa una macrooperació policial per presumpte desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona destinats a cooperació a empreses i fundacions vinculades a Convergència. Tot i que alguns mitjans espanyols han apuntat al finançament del procés, l’operació no hi té res a veure sinó que el seu origen es troba en una denúncia de la CUP- Poble Actiu i la CGT de la Diputació de Barcelona, que faran una roda de premsa a les dues i mitja davant la Diputació de Barcelona. El jutjat d’instrucció 1 de Barcelona va obrir diligències a partir de la informació que li va fer arribar l’Oficina Antifrau. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) ha detingut almenys 29 persones -segons fonts de la policia nacional espanyola-, entre d’altres, l’expresident de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve (que ha quedat en llibertat a primera hora de la tarda, pendent de passar a disposició judicial); l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares o Víctor Terradellas, president de CatMón. Una quinzena de persones ja han quedat en llibertat. L’operació es desenvolupa el mateix dia que s’ha fet pública la sentència del cas Gürtel que, entre d’altres, condemna Luís Bárcenas a 33 anys de presó.
Precisament l’Oficina Antifrau havia interromput les actuacions el 24 de novembre del 2017 per posar a disposició del jutjat la informació que fa referència a més d’un milió en subvencions atorgades pel Departament de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona va atorgar per a projectes de cooperació a empreses i patronals catalanes entre 2012 i 2015. Segons la denúncia de la CUP i la CGT, sense que moltes d’aquestes tinguessin experiència prèvia en el sector. Els fons es van canalitzar a través de contractes menors i concessions directes, és a dir, sense passar per un concurs públic amb publicitat i concurrència.
La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal ha detingut almenys 29 persones, entre d’altres, l’expresident de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve; l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares o Víctor Terradellas, president de CatMón
Amb la denúncia, el juny del 2016, van adjuntar quatre expedients de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació (dos convenis de col·laboració, una concessió directa i una concessió via subvenció), als quals va tenir accés la Directa, que va sol·licitar oficialment la formació política i en els quals han detectat indicis d’irregularitats.
Els casos denunciats a l’àrea de cooperació es produeixen a partir de l’arribada de Convergència i Unió al govern de la Diputació, l’any 2012; concretament, des del nomenament de Jordi Castells Masanés com a director de Relacions Internacionals. Castells va arribar al càrrec de la mà de Jordi Mata, excoordinador general de la Diputació (que va ser destituït quan es van destapar els contractes que tenia amb l’Associació Catalana de Municipis, de la qual Salvador Esteve, llavors president de la Diputació de Barcelona, també era coordinador).
Des de llavors, les polítiques de cooperació i desenvolupament van virar cap al que la Diputació va anomenar el “model anglosaxó”. És a dir: el sector privat creix i assumeix més projectes i recapta més fons públics en detriment de les ONG i les entitats socials. En aquest cas, però, moltes de les empreses concessionàries no tenien experiència en l’àrea –algunes es van crear mesos abans de rebre els fons–, però sí expectatives de creixement empresarial en nous mercats com el Magreb o els països de l’Amèrica Llatina, on s’acumulen bona part dels projectes subvencionats els darrers anys.
Indicis d’irregularitats en quatre expedients
Els expedients que es van presentar el 2016, i als quals va tenir accés la Directa, juntament amb correus interns de l’equip tècnic del departament, presenten indicis d’irregularitats que han estat recollits a la denúncia presentada a l’Oficina Antifrau per la CUP i la CGT.
Els expedients que es van presentar el 2016, juntament amb correus interns de l’equip tècnic del departament, presenten indicis d’irregularitats que han estat recollits a la denúncia presentada a l’Oficina Antifrau per la CUP i la CGT
El primer dels expedients, el 2014/8193, fa referència a un conveni entre l’Associació de Municipis d’Hondures (AMHON), la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors (FNCCP) i la Diputació de Barcelona de l’any 2014, que tenia com a objectiu fer una diagnosi de la situació del sector pesquer a les ciutats de Bahía Trujillo, amb un cost total de 57.050 euros. En aquest cas, un informe tècnic de comprovació de la justificació parcial detecta que “no compleix els requisits formals establerts en el decret de concessió” i, a més, que hi ha una “mancança de la documentació esmentada a la normativa”. L’equip tècnic també detecta falta d’informació en les memòries tècniques i econòmiques, amb justificants que no corresponen als imports indicats, documentació no signada pels representants legals o no compulsada i annexos no estandarditzats o no adjuntats, entre altres coses.
Un altre dels projectes que es troba al punt de mira és el de la concessió directa a l’associació hondurenya ECOSADE (expedient 2015/1022), una entitat que es va constituir el desembre de 2014 i va obtenir 86.000 euros de fons en quatre pagaments a partir del març de 2015. L’expedient presenta informes de comprovació de les justificacions en què l’equip tècnic valora que hi ha errors, manca de documentació i rebuts duplicats. Un d’aquests informes conclou que “no es compleixen els requisits formals establers en el dictamen de concessió”.
El tercer expedient presentat a l’Oficina Antifrau també es tracta d’una concessió directa de subvenció de l’any 2015 atorgada al Gremi de Blanquers d’Igualada, que va rebre 64.260 euros per un projecte de “capacitació tècnica i millora de condicions laborals dels curtidors [sic.] de la regió de Fes (Marroc)” (2014/5899). A l’expedient, s’observa que la Direcció de Relacions Internacionals fa un requeriment a l’empresa informant-la que no reuneix els requisits establerts i concedint un termini de deu dies per esmenar-ho i presentar la documentació corresponent. També es detecten errors, rebuts duplicats i altres incompliments de la normativa de referència en informes de la comprovació de justificació.
Finalment, la CUP-PA i la CGT van adjuntar a la denúncia l’expedient 2013/7953, un conveni de col·laboració per al desenvolupament per un import de 80.000 euros a la Fundación Bellota y Alcitron per fer un projecte d’intercanvi de models de gestió i recol·lecció de residus entre la província de Barcelona i diferents municipis d’Hondures. En aquest conveni, també es detecten mancances formals i s’adjunten correus interns de l’equip tècnic de la Direcció de Relacions Internacionals que justifiquen amb detall les irregularitats que han detectat en l’execució del calendari, la duplicació de contractes, la falta de documentació o la manca de justificació de despeses.
Un dels projectes que es troba al punt de mira és el de la concessió directa a l’associació hondurenya ECOSADE, una entitat que es va constituir el desembre de 2014 i va obtenir 86.000 euros de fons en quatre pagaments a partir del març de 2015
Aquests només són quatre dels expedients, però hi ha altres empreses que han rebut subvencions de la Diputació de Barcelona que estan al punt de mira. Per exemple, l’entitat del sector energètic Fundació Empresa i Clima –en què participa, entre d’altres, Gas Natural Fenosa o la Cambra de Comerç de Barcelona– és una de les més beneficiades per les subvencions de l’entitat supramunicipal (67.000 i 42.000 euros el 2013 i el 2014 respectivament) i algunes extreballadores del departament apunten que podria contenir alguna irregularitat en els procediments.
La patronal PIMEC també ha rebut més de 100.000 euros entre subvencions i cooperació directa amb la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona per projectes a Panamà i el Marroc.
Pressions laborals i agressions sexistes
El procés d’irregularitats en la concessió de fons públics va anar acompanyat, segons van denunciar en el seu moment algunes extreballadores i els sindicats de la Diputació de Barcelona com la CGT o CCOO, d’un clima d’assetjament a les treballadores i inclús d’agressions sexistes. Segons un informe del 4 de maig de 2015 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, disset treballadores (un 63% del total) assenyalen un deteriorament brusc de l’entorn psicosocial de treball amb l’arribada de Castells, l’any 2012, i especialment a l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament, quan es nomena com a cap de l’oficina Jonatan Jorba, home de confiança de Castells i vist per algunes treballadores com “un titella”. Jorba va acabar dimitint poc abans del seu superior, el maig de 2015, i de seguida es va incorporar a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), organisme que depèn de la Generalitat de Catalunya.
El procés d’irregularitats en la concessió de fons públics va anar acompanyat d’un clima d’assetjament a les treballadores i inclús d’agressions sexistes
Les conclusions de l’informe apunten riscos psicosocials que es podrien derivar del clima laboral i la relació amb la direcció. També es van detectar indicis d’amenaces, tensions i pors (“el director ha instaurat un estat policial i ha creat molt temor entre els treballadors; tots estem amenaçats”, va afirmar una treballadora), insults i crits. També es detecta pressió perquè les treballadores acceptin informes i “procediments incorrectes o fins i tot il·legals” o “mobbing a les persones que qüestionen la manca de transparència”. “Hi ha gent que hem rebut bronques, coaccions i maltractaments”, afirma una extreballadora de l’àrea que no vol desvetllar el seu nom. “Han fallat els sistemes de control intern i estan aconseguint que marxem perquè la situació és insostenible”, va afegeir.
Les tècniques també van denunciar comentaris masclistes per part del director, amb frases com ara: “Passa, passa, que et veuré el culet” o “Potser seria millor que et dediquis més a cuidar dels fills”. A l’informe, també afirmen que Castells va enviar WhatsApp als números personals de les treballadores proposant “quedar fora de l’oficina i oferint-se a fer de taxista”. Actualment, cap de les tècniques que van denunciar aquests fets no continua treballant en aquest departament.
Aquest migdia, en una compareixença davant dels mitjans de comunicació, la regidora de la CUP a Barcelona i diputada provincial de la CUP-Poble Actiu, Maria Rovira, ha recordat que “ja vam avisar que veníem a aixecar les catifes de les institucions i a destapar casos de frau i corrupció com aquests” i que “cal depurar responsabilitats dels casos de frau i corrupció d’unes institucions fetes a mida per ser la menjadora de la vella política d’aquest país”.
¡
