Ibrahima Seydi va néixer i créixer al Senegal, però fa divuit anys que viu a Barcelona. És tallador de fusta, una faceta que compatibilitza amb l’activisme social. Fa dos dies, es va plantar a les portes de l’Ajuntament de Barcelona, amb un sac de dormir, els seus estris de treball i un cartell on es llegeix “Vaga de fam. Protesta contra la repressió policial per fer art al carrer”. Sobre Seydi pesa una condemna de vuit mesos de presó per un delicte de resistència i 50 dies de pena-multa amb una quota diària de vuit euros per un delicte lleu de lesions. A més, haurà d’indemnitzar un agent de la Guàrdia Urbana amb 200 euros.
Ibrahima està condemnat per uns fets ocorreguts el 6 de setembre passat, quan una patrulla de la Guàrdia Urbana el va detenir per la força i li va confiscar les obres tallades en fusta
Els fets en litigi es remunten al 6 de setembre de 2015, quan l’artista –amb permís de residència legal a l’Estat espanyol– estava tallant fusta a la plaça de l’Armada de la muntanya de Montjuïc, just davant de l’hotel Miramar. Un cotxe patrulla de la policia municipal es va aturar davant de Seydi i li va reclamar que recollís les eines. A partir d’aquí, les versions sobre què va passar són contraposades. Segons el testimoni d’un dels agents actuants: “Quan el meu company es disposava a recollir les eines de treball de l’acusat per evitar que pogués perjudicar algú arran de la seva actitud agressiva, li va propinar un cop de puny al clatell”. Va ser detingut per la força i li van confiscar les obres tallades en fusta.
Per contra, Seydi assegura: “Vaig recollir les coses i els policies van començar a cridar, em van agafar, em van llançar a terra i vaig caure amb un policia, però no vaig pegar ningú ni el vaig agafar del coll”. “Em limitava a protegir les meves escultures amb el cos perquè són la meva forma de vida”, manté Seydi. Durant el judici, a més, va aportar un altre detall rellevant: “Conec aquests agents d’altres vegades i no és el primer cop que m’amenacen”. La jutgessa Cristina Torrés –jutjat penal 22 de Barcelona– no va donar credibilitat a la versió dels fets narrada per l’artista i va fonamentar la sentència en la paraula dels policies. L’acusat fa anys que intenta exercir la seva professió als carrers de Barcelona, com una alternativa a la venda de productes mitjançant el top manta.
Vaga de fam davant l’ajuntament
Seydi va rebre la sentència condemnatòria fa dues setmanes. Des d’aleshores, no ha deixat d’interpel·lar els responsables municipals. Des de dimarts al matí, s’està assegut a les portes de l’ajuntament, a la plaça de Sant Jaume, i quan entren i surten els regidors i les regidores els exigeix que intercedeixin per evitar la seva entrada a la presó. Fa 48 hores que no ingereix aliments i assegura que mantindrà la protesta de manera indefinida fins que no rebi una resposta per part del govern de Barcelona en Comú.
Ibrahima Seydi participa a diversos moviments socials de la ciutat i ha dedicat els últims mesos a impulsar el projecte de construcció d’una granja cooperativa sostenible a el Senegal, prop del llac Rosa. També està participant al documental Horitzó Perdut, on ell mateix parla amb compatriotes que es dediquen a la talla de fusta i mostra la quotidianitat del seu entorn social al seu país d’origen.
