Després de tres intents de desnonament, a partir de demà Mohamed Zerrouki, la seva dona embarassada de vuit mesos i el seu fill d’un any tenen data oberta de desnonament. Viu al barri de Sants de Barcelona i sempre ha pagat el lloguer. Amb la renovació de contracte, va acordar un increment de cent euros, però tot i així, la propietat en adonar-se que no tenia un contracte laboral indefinit es va negar a renovar-lo. A excepció de si s’avenia a una condició: pagar per avançat tot un any de lloguer, vora 8.000 euros que Zerrouki no té. “No tinc on anar, vaig tenir contracte indefinit, però per raons de salut vaig perdre’l i ara mateix visc amb un subsidi de 426 euros”, lamenta. Tot i que aquesta família va entrar a la mesa d’emergència el mes d’abril, encara no li han assignat cap pis. Mentre espera, està sotmès a “l’estrès, l’angoixa i la incertesa” de no saber en quin moment el faran fora de casa.
No és ni molt menys un cas únic. El Grup d’Habitatge de Sants, el Sindicat de Llogaters, el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, el Sindicat de Barri de Poble-sec i l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia han ocupat les oficines del Consorci de l’Habitatge del carrer Bolívia 105 de Barcelona per reclamar que s’assignin pisos d’emergència a cinc casos amb data de desnonament oberta.
La família de Mohamed Zerrouki va entrar a la mesa d’emergència el mes d’abril, encara no li han assignat cap pis. Mentre espera, està sotmès a “l’estrès, l’angoixa i la incertesa” de no saber en quin moment el faran fora de casa
A més de Mohamed Zerrouki, han recollit el cas del Rachid, la seva dona i fills que també ha entrat a la Mesa, però tot i així a partir del gener podran desnonar-los qualsevol dia en qualsevol moment. O el cas d’Antonella Jesensky, que a partir de demà també té data oberta. La propietat no ha volgut renovar-li el contracte de lloguer del seu habitatge al barri del Poble-sec i ja ha patit dos intents de desnonament. “Jo podria continuar pagant el lloguer, però no trobem un altre pis on anar perquè ens demanen dos mesos de fiança i contracte”. Amb tres fills de nou mesos, quatre i tretze anys no pot entrar a la Mesa d’Emergència perquè el pis on viu és un local i no té cèl·lula d’habitabilitat. Jesensky té por que la policia vingui molt d’hora al matí a fer-los fora i les criatures estiguin a casa: “no vull que visquin tot això”.
Avui, després de més d’una hora d’ocupació, han aconseguit una reunió amb la cap de gabinet de la regidoria d’habitatge, Vanesa Valiño, per exposar-li les demandes i resoldre els casos concrets. A més, han demanat també una trobada amb el gerent municipal d’habitatge i del Consorci, Javier Burón, i el Director de l’Agència Catalana de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Forn.
Ahir la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) també va ocupar la seu de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i es van reunir amb el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per reclamar que es desencalli la llista d’espera a la mesa d’emergència, que toca sostre amb 489 casos pendents. La PAH va insistir també en aquells casos de famílies que són desnonades o amb data de desnonament sense alternativa malgrat tenir un pis adjudicat. Així mateix, el mes d’abril la Plataforma ja va ocupar les oficines del mateix Consorci de l’Habitatge per denunciar la manca de solucions per a famílies que estan en processos de desnonament.
Una pràctica no regulada
A més d’un increment de desnonaments el segon trimestre del 2018 -en total, 4.170 a Catalunya-, durant l’últim any, denuncia Manuel Movilla del Sindicat de Llogaters, també s’han disparat els casos de dates obertes: “saps a partir de quin dia et poden desnonar, però no tens data concreta, i així és més difícil ajudar i protegir les famílies afectades”.
La Llei d’Enjudiciament Civil especifica en diferents articles que cal “dia” i “hora” de llançament, com per exemple en el 704: “transcorreguts els terminis assenyalats, s’ha de procedir de manera immediata al llançament, i se n’ha de fixar la data”
Aquesta decisió judicial no està recollida en cap norma. De fet, la Llei d’Enjudiciament Civil especifica en diferents articles que cal «dia i hora» de llançament, com per exemple en el 704: “transcorreguts els terminis assenyalats, s’ha de procedir de manera immediata al llançament, i se n’ha de fixar la data en la resolució inicial o en la que acordi la pròrroga”. Precisament, el 31 de maig, la PAH va registrar una queixa a la Ciutat de la Justícia per denunciar aquesta pràctica, en considerar que suposa “una violació greu del dret de defensa i de la inviolabilitat de domicili”. Els col·lectius que avui han ocupat les oficines denuncien que la petició d’una data oberta “hauria de ser un motiu per incrementar la urgència a l’hora d’atorgar un pis de la mesa d’emergència”.
