L’adjudicació de places noves a l’ensenyament públic a Catalunya va quedar aturada el divendres 13 de març, moment en què el conseller d’Educació de la Generalitat, Josep Bargalló (ERC), va anunciar el tancament de les escoles i instituts com a mesura per propiciar l’aïllament social. La decisió ha causat indignació en la borsa del personal que presta els seus serveis en règim de substitució. “El professorat substitut estem al servei del Departament d’Educació durant tot l’any,” explica a la Directa Ariadna Calvet, portaveu de la plataforma recentment constituïda Substitutes en Lluita, “però arriben temps de crisi i ens abandonen completament”. “El Departament ens està deixant a l’estacada”, denuncia Calvet, i es lamenta que “l’absència absoluta de cap mesura encara agreuja més un col·lectiu precaritzat de per si, com som el del professorat substitut.”
“La possibilitat que les escoles i els instituts ja no reobrin aquest curs existeix”, alerta Calvet, que creu que, en aquesta circumstància, les mestres i professores sense plaça enllaçarien aquest període directament amb l’estiu, quan no hi ha nomenaments, “la majoria fins a l’octubre, que és quan comencen a haver-hi de nou més ofertes de substitucions. La situació s’agreuja a causa del mateix sistema de rotació dins la borsa de substitucions del Departament, que en moltes ocasions dificulta l’accés a vacances pagades o a la possibilitat de cotitzar suficientment, amb la qual cosa moltes professionals es troben sense opció a accedir a prestacions d’atur just a l’inici d’aquest període. Estem parlant de fins a sis mesos sense rebre cap ingrés”, sentencia la portaveu de Substitutes en Lluita.
D’ençà del tancament de l’activitat escolar, es calcula que són 2.000 les mestres i professores afectades que s’han quedat sense opció a tenir feina. Aquesta xifra no l’ha fet pública el Departament d’Educació, a qui les substitutes acusen “de mirar cap a una altra banda”, sinó que és un càlcul que Substitutes en Lluita ha efectuat a través de la mitjana d’adjudicacions mensuals en situació de normalitat.
Més d’un miler de treballadores de l’educació pública ja han donat suport a la plataforma Substitutes en Lluita, que s’ha constituït a través de les xarxes socials
Més d’un miler de treballadores de l’educació pública ja han donat suport a aquesta plataforma, que s’ha constituït a través de les xarxes socials després que moltes afectades compartissin la seva situació sobtada buscant suport. La iniciativa va fer públic un primer comunicat, que van adreçar al Departament d’Educació el 2 d’abril, amb dues reclamacions principals. La primera, que les persones actives a la borsa i que hagin prestat serveis aquest curs puguin optar a un nomenament extraordinari —sigui accedint a cursos i formacions sigui donant suport als diferents centres que necessitin cobrir feines específiques necessàries— amb efecte retroactiu des del primer dia de la clausura dels centres educatius. I és que, d’altra banda, “cal un augment urgent i significatiu de professorat per pal·liar els efectes del confinament”, com alerten des de la plataforma i també des de diferents organitzacions sindicals.
La segona reclamació planteja que es respecti l’ordre, sense modificacions, de la borsa de personal docent per no causar un greuge a les substitutes que s’han quedat sense nomenament a causa de l’aturada, per tal que cap quedi en situació d’atur. “Exigim que se’ns respectin els drets laborals”, reivindiquen en un vídeo que han difós a través de les xarxes socials aquest 14 d’abril: “El curs vinent, l’escola pública tornarà a sol·licitar els meus serveis, però ara, quan més ho necessito, no em garanteixen els meus drets”.
Les docents substitutes, un col·lectiu de per si precaritzat
En el comunicat fet públic el 2 d’abril, Substitutes en Lluita reivindicava que “el sistema educatiu a Catalunya s’aguanta gràcies al fet que el personal docent interí substitut tenim disponibilitat completa, ens incorporem en aules que no coneixem d’un dia per l’altre, ens adaptem a equips docents amb rodatge per una durada incerta, vetllem per l’alumnat i hi creem vincles sense saber quant de temps ni si les intervencions que fem a l’aula podran ser completes”. Un sistema de treball, assenyalen, que propicia unes condicions de quasi nul·la estabilitat laboral, sempre amb la “incertesa no saber quan treballarem i quan no, si cobrarem el cap de setmana o les vacances de Nadal, si podrem agafar baixes o permisos, sense poder fer plans, sense saber si aquell mes cobrarem, amb un agost obligadament inhàbil i sense saber quants anys haurem de seguir així, confiant en la sort de tenir una vacant”.
Tant la Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana com el Departament d’Educació del Govern de les Illes Balears estan negociant la reobertura de les borses d’interines de cara al tercer trimestre
En el document també s’esmentava el reconeixement de la situació d’emergència, però des de la plataforma s’afegeix que, si s’estigués en situació de normalitat, es reclamaria “un salari base pel fet d’estar actiu a la borsa, que els nomenaments s’allarguessin als caps de setmana, que es cotitzessin els períodes de vacances i que es reduís la immediatesa d’incorporació al centre en els casos que sigui previsible”.
Tant la Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana (BLOC-Compromís) com el Departament d’Educació del Govern de les Illes Balears (PSPV-PSOE, amb la Secretaria General de la Conselleria en mans de Més per Mallorca) estan negociant la reobertura de les borses d’interines amb els sindicats de cara al tercer trimestre.
“El Departament d’Ensenyament no ha manifestat absolutament res”
Marta Minguella, membre de CGT-Ensenyament, apunta que també coincideix en la denúncia que, des del Departament d’Educació, no tan sols “no han manifestat absolutament res” pel que la situació del personal substitut, sinó que “ni tan sols s’han posat en contacte amb els milers de treballadores al seu servei ni han fet pública cap dada del nombre de treballadores afectades”. “És que és molt fort, treballar per al Departament tot l’any per ara ser un col·lectiu que no té dret a res”, rebla Minguella.
Aquest cas s’afegeix al gran nombre de problemàtiques amb les quals s’enfronta la comunitat educativa catalana des del començament de la crisi de la COVID-19, com la seguretat laboral del personal no docent, normalment externalitat dels centres educatius —neteja, cuineres i monitores de lleure—; la convocatòria d’oposicions proposada pel mes de setembre, criticada pels sindicats, o la impossibilitat de donar resposta a la bretxa digital, que, segons el mateix conseller Bargalló, afecta fins a 52.000 famílies i facilita la segregació escolar.
La gestió de Bargalló al capdavant del Departament d’Educació ha estat molt criticada des dels sindicats, que l’assenyalen per prioritzar el model d’escola concertada en detriment de la pública i l’acusen d’opacitat
La gestió de Bargalló al capdavant del Departament d’Educació ha estat molt criticada des dels sindicats, que l’assenyalen per prioritzar el model d’escola concertada en detriment de la pública i l’acusen d’opacitat. “Si ja de per si és una paret”, denuncia Ramon Font, portaveu nacional del principal sindicat de professorat, USTEC·STEs (IAC), “ara que tenim prohibits drets i llibertats com el de reunió i manifestació, tenen via lliure per fer el que vulguin”. “I tot això quan estan rescatant l’escola concertada”, recorda Minguella (CGT), fent referència al paquet de compensacions de serveis que la Generalitat de Catalunya està oferint a l’escola concertada —com el servei de menjador, per exemple. Minguella també reclama que, des de l’inici de l’estat d’alarma, “s’està amagant molta informació als mitjans sobre tots els conflictes laborals que estan havent-hi amb la Generalitat”.
Els sindicats CGT i USTEC·STEs (IAC), juntament amb altres sindicats com la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la Intersindical-CSC, s’han adherit al manifest de Substitutes en Lluita. Al seu torn, aquestes organitzacions, juntament amb CCOO, UGT i el sindicat de professores de secundària ASPEPC-SPS, feien públic un comunicat el 14 d’abril en el qual defensaven les reclamacions del personal substitut i incidien que es donin unes instruccions clares i unificades (prèviament negociades amb els sindicats) sobre com desenvolupar el teletreball; que es duguin a terme mesures per pal·liar la bretxa digital; que el tercer trimestre no sigui qualificable, per no agreujar la segregació escolar, i que es respecti el calendari vigent, sense allargar el període escolar en temps de vacances, per garantir el benestar mental d’infants i joves després del confinament.
