L’any 1983 es va aprovar la Llei d’ús i ensenyament del valencià, la qual “disposa les mesures pertinents per tal d’impulsar l’ús del valencià i especialment en […] l’ensenyament com a vehicle de recuperació. La finalitat […] és assolir, mitjançant la promoció del valencià, l’equiparació efectiva amb el castellà […] i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística”. En concret, al capítol dedicat a l’ensenyament, la norma preveu que “al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà”.
35 anys més tard, els objectius que perseguia no s’han assolit en cap dels àmbits. Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, denuncia que el País Valencià és, a hores d’ara, “l’única autonomia de l’Estat amb dues llengües cooficials on no hi ha requisits lingüístics per accedir a la funció pública”. L’única branca de l’administració on sí que existeix formalment un requisit lingüístic, des de 2002, és l’ensenyament. Tanmateix, l’actualització dels docents per obtenir la capacitació lingüística s’ha dut a terme amb incoherències i deficiències.
Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, denuncia que el País Valencià és, a hores d’ara, “l’única autonomia de l’Estat amb dues llengües cooficials on no hi ha requisits lingüístics per accedir a la funció pública”
Tot i que la Llei d’ús i ensenyament del valencià es va aprovar en 1983, no va ser fins a l’any 2002 que el coneixement acreditat del valencià va ser un requisit per presentar-se a les oposicions. Per a Beatriu Cardona, membre del secretariat del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià (STEPV) i presidenta de la junta de personal docent no universitari de València, “el govern del PP va ser molt lax en aquest tema”, ja que “no és fins a l’any 2013 quan realment diu que tothom a l’ensenyament públic -infantil, primària, secundària i a la Formació Professional (FP)- ha de tenir la capacitació lingüística”. Tot i així, en aquell moment es va signar ja una primera moratòria de quatre anys perquè les interines pogueren obtenir el certificat. A més, la laxitud del PP havia inclòs durant anys l’incompliment de les hores obligatòries d’ensenyament en valencià, així com retallades en formació del professorat.
Enfortir l’oferta formativa
El STEPV denuncia que l’oferta formativa ha estat clarament insuficient. El sindicat reivindica que la Conselleria “ha de garantir que tot aquell qui vulga obtenir la capacitació tinga formació, i no ha estat així”. Sí que es van prendre mesures, però, contra aquelles que no van obtenir la capacitació al final de la primera moratòria, en setembre de 2017: van ser desactivades de la borsa de treball. Davant d’aquesta situació, el Govern del Botànic va decidir el passat mes d’agost aprovar una segona moratòria.
Una vegada ratificada la segona moratòria, en setembre de 2018, les interines que no tenen encara el certificat poden treballar a les zones de predomini lingüístic castellà marcades per la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Tant Badenes com Cardona, plantegen que és precisament “a aquestes zones de predomini del castellà on haurien d’ensenyar les professores més sensibilitzades i amb millor predisposició cap a l’ús del valencià, per tal de reforçar el seu aprenentatge”, és a dir, “les persones que més estimen la llengua”. A més a més, Cardona afegeix que el fet que interines sense el certificat hagen estat desactivades de la borsa durant un any, “ha contribuït a augmentar la impopularitat del valencià en zones castellanoparlants”, que és d’on provenen la majoria de les professores afectades. Això sí, la formació hauria de ser “obligatòria” i “accessible”, per horaris i proximitat al lloc de treball -defensa-, ja que sense un compromís de formació aquest problema “s’ajornarà, però no es resoldrà”.
Un problema anterior al 2002
Des de la Conselleria han assegurat a la Directa que un 98% del personal interí ja té la capacitació lingüística i, defensen, que des de fa anys que aquest és un requisit per presentar-se a les oposicions a l’ensenyament. Tanmateix, hi ha una dada que des del STEPV consideren cabdal per entendre millor la situació: el nombre de funcionaris de carrera, amb plaça en propietat, que potser no compleixen el requisit lingüístic si van obtenir-la abans del 2002.
Les funcionàries de carrera que estan treballant en zones de predomini lingüístic del valencià sense tenir la capacitació podria estar afectant de manera rellevant els drets lingüístics de les estudiants
Segons la Conselleria, al sistema educatiu valencià treballen 69.871 docents, de les quals més de 55.000 són funcionàries de carrera i la resta docents interines. Per tant, la dada que podria ser significativa i estar afectant de manera rellevant els drets lingüístics de les estudiants, no és la relativa a les aproximadament 400 interines que encara no tenen la capacitació -representarien al voltant del 0,5% del total dels docents-, sinó les funcionàries de carrera que estan treballant en zones de predomini lingüístic del valencià sense tenir la capacitació, on poden exercir si és on van obtenir la plaça.
Des del STEPV “demanen formació obligatòria per a tot el personal que no té la capacitació, siguen interins o funcionaris de carrera”. Cardona afegeix que “és molt incoherent que al professorat interí li ho demanes tot, mentre que als funcionaris de carrera no els demanes res. Si vols un requisit, l’has de demanar per a tothom”. Així mateix, en l’actualitat, el sistema de línies en valencià o castellà ni el mateix certificat de capacitació tampoc “garanteixen la competència i la disposició de l’alumnat per emprar el valencià quan acaben l’ensenyament no universitari.
Ambdós coincideixen en la importància d’establir una “llei d’igualtat lingüística”, com una evolució de la llei d’ús i ensenyament del valencià, per poder avançar cap a la igualtat real entre ambdues llengües
Davant d’aquesta situació, el STEPV reivindica que és necessari el compliment de la Llei de plurilingüisme. El sindicat té com a meta tenir un ensenyament en immersió en valencià en qualsevol comarca, que el valencià siga la llengua vehicular única de tot l’ensenyament, com estableix el Consell d’Europa en el cas de llengües minoritzades.
Més enllà dels requisits lingüístics
Tant Badenes com Cardona van més enllà dels requisits lingüístics en l’ensenyament com a mesura per promoure l’ús del valencià. Ambdós coincideixen en la importància d’establir una “llei d’igualtat lingüística”, com una evolució de la llei d’ús i ensenyament del valencià, per poder avançar cap a la igualtat real entre ambdues llengües. D’aquesta manera, es podria impulsar la presència del valencià i el seu ús, no només dins les aules, sinó en tots els àmbits de l’administració i de la vida pública valenciana.
Tot i que les expertes reconeixen que hi ha hagut una millora en el coneixement i l’ús del valencià al llarg d’aquests anys, coincideixen en el fet que calen noves polítiques lingüístiques més efectives per caminar cap a l’ús social ple del valencià
Per ara, s’està tramitant l’esborrany de la Llei de la Funció Pública, però ja s’han evidenciat les primeres discrepàncies en relació al tractament de la capacitació lingüística. Segons denúncia Intersindical Valenciana, la redacció “ambigua”, la remissió a futurs reglaments o les exempcions que recull la Llei respecte a aquest requisit, “no garanteixen els drets lingüístics de les persones que empren el valencià com a llengua habitual”. Així mateix, adverteixen que, en funció “del govern de torn”, es podrà modificar qualsevol requisit, ja que “l’esborrany és molt poc contundent”. A més a més, la Llei deixa exempta la sanitat pública del requisit lingüístic.
Tot i que les expertes reconeixen que hi ha hagut una millora en el coneixement i l’ús del valencià al llarg d’aquests anys, coincideixen en el fet que calen noves polítiques lingüístiques més efectives per caminar cap a l’ús social ple del valencià. L’educació és un eix essencial cap a la normalització lingüística, per això la importància especial de cuidar-la. Tot i això, Beatriu Cardona es mostra optimista i recorda: “El valencià ja es va prohibir en 1707 i es va perseguir durant el franquisme, però el poble valencià ha demostrat durant segles i, fins a l’actualitat, que vol que la nostra llengua pervisca”.
