Fa una setmana i mitja que una bona part dels vehicles que circulen a Catalunya Nord i la resta de l’Estat francès ho fan amb una armilla groga a la guantera. És la mostra de suport que les armilles grogues, els milers de persones que s’han llençat a ocupar giratoris, peatges i carreteres sense demanar permís a ningú, reclamen a les conductores per a passar els bloquejos que fa prop de dues setmanes han organitzat arreu de l’Hexàgon. Una mobilització que neix contra l’augment de l’impost sobre els carburants (que han passat d’1,24 euros/litre a mitjans d’octubre de 2017 a 1,53 euros/litre un any després) però que ràpidament ha agafat una dimensió més àmplia.
Al giratori d’accés al peatge de Perpinyà Sud, vora un centenar de persones vestides amb les llampants armilles reflectants s’organitzen un dimecres al vespre per a bloquejar i controlar el trànsit a l’entrada a l’autopista A-9 més propera al Mercat de Sant Carles, la porta d’entrada de la fruita i la verdura provinents del sud del continent. Al voltant d’una foguera, amb una taula autoconstruïda a base de troncs i fustes, diverses persones prenen begudes calentes i mengen per a recuperar forces. Altres corren amunt i avall per obrir les barreres del peatge, filtrar els cotxes o reorganitzar els camions que, a partir de les 6 de la tarda, saben que no podran passar de cap manera el bloqueig i hauran de restar en aquell tram durant tota la nit. Les armilles grogues han organitzat un punt d’avituallament per als xofers amb menjar i beguda calenta. Anicet, que assegura ser a la mobilització des del primer dia en aquest giratori, explica que “la reivindicació va més enllà de les taxes. La fi de mes per a moltes de nosaltres arriba el dia 15 i no els dies 30 o 31 i això no pot ser”. D’altra banda, Marc, un gendarme jubilat i resident a Pesillà de la Ribera, defensa que ell protesta al bloqueig del peatge de Perpinyà Nord per “l’impacte dels impostos en les persones jubilades, per la pobresa cada cop més estesa i pel menyspreu que mostra Macron quan parla a la gent modesta així com per a aconseguir tenir una democràcia participativa”.
Marc, un gendarme jubilat i resident a Pesillà de la Ribera, defensa que ell protesta al bloqueig del peatge de Perpinyà Nord per “l’impacte dels impostos en les persones jubilades, per la pobresa cada cop més estesa i pel menyspreu que mostra Macron”
Afirmen que no s’aturaran fins a fer caure el govern i tenen molt clar que el més decisiu és plantejar un pols a l’Estat bloquejant la seva activitat econòmica i industrial. “L’important és la correlació de forces, si en comptes de bloquejar la circulació haguéssim fet manifestacions autoritzades a les principals ciutats, el moviment no hauria anat enlloc”, defensen. Cada punt de bloqueig és autònom i funciona amb petites assemblees al vespre on es revisa el que ha passat durant el dia i es proposen les accions per a l’endemà. Asseguren que no hi ha líders, que tot es decideix col·lectivament i aprofiten per a desmarcar-se dels autoproclamats 8 representants del moviment a escala estatal entre els quals hi havia un nord-català excandidat del Front Nacional a Canet de Rosselló. “No les coneixem, aquestes persones. I no sabem qui les ha escollit com a portaveus”. Aquest vespre, a Sant Llorenç de la Salanca, tindrà lloc una assemblea conjunta de tots els bloquejos per a escollir assembleàriament un portaveu del moviment en l’àmbit nord-català. Pel que fa a la possible recuperació del moviment per part de l’extrema dreta, defensen que el moviment rebutja tots els partits i tots els sindicats “perquè estan tots dins la dinàmica del sistema”. També es desmarquen de l’entrega a les forces policials d’uns migrants que viatjaven a l’interior d’un camió realitzada per armilles grogues. “Aquestes actituds no tenen lloc, aquí”, reblen.
El comerç i la indústria se’n ressenteixen
Si bé el 17 de novembre, el primer dia de mobilitzacions, els bloquejos van ser pràcticament totals, el moviment ha anat adaptant-se. Actualment tan sols es bloquegen els camions i es filtren els cotxes particulars, els autobusos i els vehicles d’emergència. Tenen clar que seran escoltats quan siguin un problema per les autoritats. En aquest sentit, Bernard Fourcade, president de la Cambra de Comerç i Indústria dels Pirineus Orientals, ha explicat que un 70% de les petites i mitjanes empreses de Catalunya Nord han estat afectades per les mobilitzacions. Ahir mateix, tres representants dels comerciants de la zona de Clairà-Ribesaltes van reunir-se amb el prefecte per demanar-li d’enretirar els bloquejos que els afecten denunciant unes pèrdues estimades en un 60% des de fa una desena de dies mentre algunes prestatgeries dels supermercats comencen a buidar-se per la impossibilitat de reposar els productes. Al port de Portvendres, 1800 tones de plàtan provinents de la Costa de Marfil maduren als molls per la impossibilitat de distribuir-les per carretera, segons ha informat la CCI.
Tanmateix, els efectes de la mobilització també s’han notat a l’altre costat de la frontera. El Ministeri d’Afers Exteriors espanyol va emetre una nota en la qual lamentava el bloqueig de carreteres i fronteres perquè “perjudica els transportistes i és un obstacle per a la lliure circulació de mercaderies”. A l’Alt Empordà, alguns centres comercials consultats diuen que no tenen dades exactes però que l’efecte és palpable simplement mirant els pàrquings, molt més buits que de costum i remarquen la dependència de l’Alt Empordà del públic provinent de l’Estat francès en l’àmbit del comerç i restauració. A Roses, destinació habitual de molts turistes provinents de l’Estat francès, l’Hotel Ramblamar xifra en un 30% la disminució de clientela des del passat 17 de novembre.
Un context de recentralitzacions com a detonant
Per a comprendre d’on surt aquesta explosió contestatària, el geògraf Joan-Pere Gensana explica que Macron és víctima de la seva pròpia revolució, ja que va guanyar les eleccions presidencials mostrant-se com un nou actor amb una nova forma de fer política “contra els partits” i contra el sistema polític antic. Gensana afegeix que “Macron representa les noves classes socials que participen de la globalització i que són a les grans metròpolis, al centre. La perifèria, doncs, queda fora de joc”. I és que el context de recentralitzacions progressives dels serveis públics a les metròpolis durant les darreres dècades “ha deixat una gran part del territori sense serveis públics o lluny dels serveis, i és en aquests territoris on la protesta ha arrelat amb més força. La pujada de la benzina és, doncs, un detonant”. I encara hi hauria un altre element a tenir en compte, en aquest cas vinculat a l’urbanisme: “portem 40 anys en què s’ha prioritzat un urbanisme basat en urbanitzacions perifèriques, de casa amb jardí. La feina, el comerç i l’oci es troben a la perifèria urbana i per tant, es genera una necessitat de tenir vehicle motoritzat. Amb la pujada de preus del carburant, es produeix l’explosió”.
El geògraf Joan-Pere Gensana afegeix que “Macron representa les noves classes socials que participen de la globalització i que són a les grans metròpolis, al centre. La perifèria, doncs, queda fora de joc”
Al giratori del peatge de Perpinyà Sud continuen els relleus constants de gent que arriba i marxa combinant el seu quotidià d’obligacions diverses amb el manteniment del punt de bloqueig. Diuen que, si cal, passaran les festes de nadal al giratori i anuncien nous bloquejos importants dissabte vinent en el que han anomenat Acte 3: Macron demission!. I aprofiten per a fer passar un missatge als catalans del sud: “nosaltres us vam guardar les urnes i hem anat a manifestar amb vosaltres quan ha calgut, ara us toca a vosaltres venir a lluitar amb nosaltres”.
