Els atemptats de les Rambles o la pandèmia del coronavirus són dues de les raons esgrimides per l’Ajuntament de Barcelona per implementar un nou sistema de càmeres de videovigilància al centre de la ciutat. En les comunicacions oficials del consistori relacionades amb el projecte no es fa cap esment del reconeixement facial o del software intel·ligent, però la documentació oficial de la licitació per instal·lar els tretze primers dispositius en punts neuràlgics de la capital catalana revela que l’objectiu del pla de seguretat és la instal·lació –per primera vegada a la via pública– de càmeres d’intel·ligència artificial integrades en un sistema d’emmagatzematge i anàlisi d’imatges “del tipus Avigilon” –tal com es diu textualment al plec de prescripcions tècniques. L’empresa tecnològica va ser adquirida fa dos anys per Motorola i va ser denunciada per les Nacions Unides (ONU) per col·laborar, precisament mitjançant la videovigilància, en la vulneració dels drets humans a Palestina.
El finançament prové del projecte Secur’Cities, dotat per la Comissió Europea amb 2.884.753 euros
El pressupost base de la licitació és de 179.665 euros, que inclou les càmeres, l’equipament informàtic i el programari necessari, una partida econòmica que prové de la segona fase del projecte Secur’Cities finançat per la Comissió Europea amb 2.884.753 euros i que té com a objectiu “millorar la seguretat” al centre de les ciutats de Barcelona i Lió. El 29 de maig d’enguany finalitzava el termini per presentar ofertes en sobre tancat d’aquelles empreses que hi volguessin concursar, i la instal·lació de les càmeres es preveu entre el 30 de juny i el 31 de desembre. Es dona la circumstància, però, que al plec de clàusules administratives imposades per l’Ajuntament de Barcelona consta l’obligatorietat d’entregar una declaració responsable en la qual s’estableixi que l’empresa contractista i/o subcontractista “no realitza operacions ni intervé en operacions amb tercers operadors que vulnerin el que estipula la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per la 183a Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, així com tampoc cap tractat o resolució internacional subscrita o vinculant per l’Estat espanyol relativa al sistema universal de protecció dels drets humans”.
En una susceptible vulneració de “l’accés en condicions d’igualtat dels licitadors”, que s’estableix a l’article 126 de la llei de contractes, al plec de prescripcions tècniques s’explicita la marca i el model de les càmeres i les carcasses de referència per a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que al redactat hi afegeixen un “o similar”: Avigilon 8L-H4PRO-B, Avigilon 0C-H4PTZ-DP30 i Avigilon 16L-H4PRO-B. Sorprenentment, la marca –propietat de Motorola– citada al document no compliria les condicions obligatòries de l’apartat 3 de les clàusules administratives amb relació als subcontractistes, el de l’annex de “drets humans”. En l’última actualització de la llista d’empreses involucrades en l’ocupació il·legal de Cisjordània i Jerusalem Est elaborada pel Consell de Drets Humans de l’ONU i datada a 20 de març de 2020, hi figuren les societats mercantils Motorola Solutions Israel Ltd i Motorola Solutions Inc, aquesta última matriu d’Avigilon –des de la seva adquisició per 1.000 milions d’euros l’any 2018. Concretament se les responsabilitza del “subministrament d’equips de vigilància i identificació per als assentaments, el mur i els punts de control directament vinculats amb els assentaments”.
En una susceptible vulneració de la llei de contractes, la licitació recomana una marca i un model de càmeres
En cas que l’oferta escollida en l’adjudicació opti per Avigilon com a subcontractista, la tecnològica s’enduria el 83% del pressupost total, amb 123.691 euros (sense comptar l’IVA). L’empresa instal·ladora, doncs, només s’embutxacaria els 24.792 euros restants. El resultat de tot plegat és del tot inversemblant: el consistori proposa com a subcontractista una empresa vetada pel mateix consistori, d’acord amb els informes emesos per l’ONU.
Càmeres amb “autoaprenentatge”
El tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle (PSC), reconeixia el passat mes de gener “dificultats” jurídiques en l’àmbit de la legislació europea pel que fa a la instal·lació d’aquestes noves càmeres al centre de Barcelona, i avançava que s’estaven resolent en coordinació amb el Ministeri de l’Interior espanyol, però no en concretava els detalls. Segons un esborrany del document filtrat per la revista Politico el 17 de gener, la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Margrethe Vestager, estava treballant en una proposta de prohibició dels sistemes de reconeixement facial per un període d’entre tres i cinc en tot el territori de la Unió Europea –tant per part d’institucions públiques com d’empreses privades–, “fins que un grup assessor determini els impactes d’aquesta tecnologia i fins que les mesures per mitigar els possibles riscos associats siguin desenvolupades”. Per contra, en una investigació signada per Zach Campbell i Chris Jones –a finals del mes de febrer al web The Intercept–, s’alertava de la intenció per part d’una desena d’estats europeus, liderats per Àustria, de crear una plataforma tecnològica compartida per accedir a les bases dades policials de reconeixement facial.
Pel que fa a Barcelona, tres claus que es desprenen del contingut de la licitació ajuden a entendre el salt qualitatiu que suposaran aquests dispositius d’intel·ligència artificial als carrers de la ciutat: software d’autoaprenentatge, ubicació en punts d’alta concurrència i accés a les imatges per part de tots els cossos policials.
En les 24 pàgines del plec de prescripcions tècniques es confirma que el sistema avançat de videovigilància inclouria un gegantí disc dur on s’emmagatzemarien les imatges –més de 96 terabytes– i la llicència de l’última actualització del software Avigilon Control Center (ACC) o un de superior o similar, capaç de fer cerques en temps real a partir de bases de dades o per descripcions o paràmetres que s’introdueixin en cada moment, el que anomenen “autoaprenentatge”. Dos exemples: localitzar i fotografiar en menys d’un segon totes les persones que passin pel camp de visió de la xarxa de càmeres i vesteixin una samarreta vermella o bolcar la imatge d’una persona a qui s’estigui monitoritzant de forma remota en una base de dades biomètriques de qualsevol cos policial per obtenir-ne nom, cognoms i DNI. Tot paràmetre o ordre que s’introdueix al sistema queda memoritzat, i a partir d’aleshores s’executa automàticament. Per tant, a mesura que passen les setmanes, ACC acaba esdevenint un autèntic gran germà.
L’Ajuntament d’Alcoi ha accelerat la seva estratègia Smart City amb la col·locació de 160 càmeres
Un altre dels aspectes controvertits serà la ubicació de les càmeres. Tot i que en un principi s’havia especulat amb la seva instal·lació a l’avinguda de Maria Cristina o el passeig de Gràcia, els cinc indrets finalment escollits en aquesta fase es troben al districte de Ciutat Vella: carrer de Pelai amb plaça de Catalunya (davant del Zurich), Rambles a l’altura del carrer de l’Hospital, Rambles amb Drassanes, confluència dels carrers de Ferran i de Rauric, i enmig de la Via Laietana, a l’altura de Jaume I. A ningú se li escapa que són, pràcticament tots ells, punts de pas habitual de les manifestacions que se celebren a la ciutat. Les càmeres, de fins a 16 megapíxels per frame i un imponent zoom, tindran potència suficient per captar qualsevol detall de la superfície de la cara o de la pell d’un vianant.
I per últim, un extrem que pot semblar menor però que tindrà conseqüències en l’ús que es faci de les imatges. Fins ara, les càmeres de l’Ajuntament de Barcelona no estaven integrades en una única plataforma. Les de trànsit eren competència de l’àrea de mobilitat i les de vigilància penjaven competencialment de l’àrea de seguretat, amb comandament des del centre de control del carrer de Lleida, on es fa la coordinació amb la resta de cossos policials. Durant la segona i la tercera fase del projecte Secur’Cities, es fusionaran les dues xarxes de càmeres: les imatges passaran de ser analògiques a digitals i per primer cop estaran, en temps real, a disposició dels Mossos d’Esquadra, el Cos Nacional de Policia espanyola i la Guàrdia Civil.
De les torres bessones al coronavirus
La pandèmia de la COVID-19 es llegeix com una enorme oportunitat per qui vol implementar més tècniques de control social o engreixar els beneficis del sector de la intel·ligència artificial. Tal com va passar amb el “tot s’hi val” de la guerra contra el terrorisme després de l’atemptat contra les torres bessones de Nova York l’11 de setembre de 2001, alguns governs i empreses volen aprofitar l’actual conjuntura per desplegar la tecnologia del reconeixement facial a escala planetària, justificant-ho per raons sanitàries de força major.
L’empresa Herta Security ofereix productes específics per reconèixer persones amb mascareta
Empreses capdavanteres del sector com Herta Security ja ofereixen productes específics de reconeixement facial per calcular la densitat de persones en un espai públic o per identificar persones malgrat que duguin mascareta. La pandèmia s’ha convertit en la gallina dels ous d’or del sector. L’Ajuntament d’Alcoi (Alacant) va anunciar a finals de maig que acceleraria la seva estratègia Smart City amb la col·locació de 160 càmeres de videovigilància per fer “control de temperatura corporal, control d’aforament, seguretat, lectura de matrícules, recompte de persones i ciclistes”, i l’alcalde Toni Sánchez (PSPV-PSOE) recalcava que això era especialment important fer-ho “en la situació d’emergència de salut pública com a conseqüència de la COVID-19”. Un projecte similar preveu implementar Renfe Rodalies a les estacions de plaça de Catalunya, Clot-Aragó, la Sagrera i Arc de Triomf. L’empresa Imotion Analytics hi instal·larà 200 càmeres i un software de recompte de persones, maletes i bosses.
En tots aquests casos no hi ha cap informació de com es gestionarà la informació emmagatzemada, qui hi tindrà accés i quan es destruirà de la base de dades. A la tristament famosa ciutat de Minneapolis –on George Floyd va morir escanyat per un policia– ha esclatat un dels primers casos d’ús fraudulent de les dades que havien de servir per controlar l’expansió del coronavirus. John Harringon, comissionat de seguretat pública de Minnesota, ha reconegut haver utilitzat les dades proporcionades a través de l’aplicació anti-COVID per saber com es movien i d’on provenien les manifestants antiracistes del Black Lives Matter.
Subvertir les càmeres “intel·ligents”
I com ha passat històricament amb tota tecnologia repressiva, ja han sorgit maneres d’esquivar-la des de la mateixa tecnologia. El dissenyador holandès Jip van Leeuwenstein ha creat una màscara transparent que permet la visió a través però distorsiona la imatge de la cara si l’observes frontalment i impedeix el reconeixement facial. El professor de l’Institut Nacional d’Informàtica de Tòquio, Isao Echizen, ha dissenyat unes ulleres amb leds que, un cop enceses, saturen de llum el visor de les càmeres i dificulten que la persona sigui reconeguda. Són dos dels exemples recollits per Stephen Johnson al portal Big Think. Una altra de les iniciatives per subvertir les càmeres intel·ligents l’ha liderat des del passat mes de desembre el col·lectiu Fight for the Future –una de les entitats de la campanya Ban Facial Recognition que en reclama la prohibició als Estats Units–, amb activistes vestides amb granotes blanques i equipades amb càmeres que duen fixades al cap que caminen pels carrers del centre de Washington DC fotografiant congressistes, lobbistes i periodistes per després trobar-ne la identitat i difondre així la consciència social dels perills d’aquesta tecnologia. La lluita contra el reconeixement facial s’ha fet present en les últimes setmanes als Estats Units en el marc de les protestes per l’assassinat de George Floyd.
Els Mossos acumulen deu anys de vídeos de manifestacions
La tardor del 2010, coincidint amb la vaga general celebrada el 29 de setembre, la Divisió Central d’Informació de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) va començar a enregistrar de forma sistemàtica les manifestacions que se celebren arreu del país. Va ser durant la primavera de 2011 quan, per ordre del conseller Felip Puig, es creava la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic (UCIOP), des d’on se centralitzarien les gravacions. Des d’aleshores, els agents de la UCIOP emmagatzemen les imatges que es recullen amb les càmeres portàtils adscrites a la Brigada Mòbil (Brimo) i les ARRO, les que arriben des del dispositiu d’enregistrament de l’helicòpter, les GoPro incrustades a la solapa de l’uniforme dels sergents i sotsinspectors, i les de la càmera d’alta definició instal·lada al sostre de la furgoneta E-700 de la Brimo. En una resposta parlamentària de l’11 de febrer de 2020 a preguntes de la diputada Maria Sirvent (CUP), el conseller Miquel Buch assegurava que “els dispositius d’enregistrament que utilitza la PG-ME són càmeres que no porten incorporat cap programari d’intel·ligència artificial”.
En el document oficial, el conseller no detalla com s’emmagatzemen les imatges, qui hi té accés ni quan es destrueixen. Es limita a dir que “la monitorització, enregistrament, tractament i registre d’imatges i sons per part dels sistemes de videovigilància estan sotmesos al que preveu la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal, i especialment als principis de proporcionalitat, idoneïtat i intervenció mínima”. En un dels paràgrafs, però, reconeix que certs dispositius de videovigilància mòbil –en supòsits d’ordre públic– es despleguen sense autorització prèvia de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC), que és l’òrgan de supervisió judicial competent. Buch considera que el comandament superior del cos o el cap de la regió policial tenen potestat per fer-ho i després informar la CCDVC.
