Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'Ajuntament de Barcelona assegura que no farà servir la capacitat de reconeixement facial del nou sistema de videovigilància a Ciutat Vella

El nou equipament policial que ha posat a concurs públic el consistori inclou una gravadora de vídeo en xarxa d'última generació que incorpora el 'software' Avigilon Control Center i la tecnologia Avigilon Appearance Search, amb capacitat per reconèixer cares o cossos de manera selectiva

Càmeres de videovigilància situades al carrer Ferran de Barcelona, un dels punts on es preveu instal·lar el nou sistema que permetrà el reconeixement facial / Victor Serri

“No volem i no farem servir reconeixement facial. L’única novetat que tindran les càmeres és que augmentaran el seu camp de visió i passaran dels deu metres actuals als trenta metres. En alguns punts on ja teníem càmeres instal·larem més d’una càmera per tenir més angles”. Així de contundent es mostren les fonts municipals consultades per la Directa, que ho argumenten amb el símil “un cotxe també el pots posar a 240 quilòmetres per hora i no ho fas”. I és precisament en aquest punt on rau la polèmica sobre la instal·lació de tretze noves càmeres de videovigilància als carrers de Ciutat Vella: el nou sistema tindrà la capacitat de reconèixer cares mitjançant la tecnologia d’intel·ligència artificial o no? La resposta és sí, però amb el matís que –per ara– es tractaria d’un reconeixement facial selectiu, no massiu, tal com erròniament es podia interpretar a partir de la imatge de capçalera de l’anterior article publicat per la Directa sobre aquest tema. En els pròxims dies es coneixerà el desenllaç de la licitació, un cop ja s’hagin obert els sobres de totes les empreses que hi han concursat presentant-hi una oferta. El pla preveu que les càmeres i les adaptacions tecnològiques al nou sistema digital de captació d’imatges s’instal·lin entre el 30 de juny i el 31 de desembre d’enguany.

El plec de les característiques tècniques de la licitació inclou un annex amb el pressupost desgranat i on es detallen les partides concretes d’un pressupost total de 179.665 euros. En el punt 2 del primer capítol, titulat “Equipament de CCTV”, es diu que caldrà comprar un “sistema de gravació del tipus Avigilon HD-NVR4-PRM-96TB-EU, similar o superior. S’inclou el llicenciament per a la posada en marxa de les tretze càmeres de la fase del projecte” i es valora en 27.063 euros. Segons es detalla a la documentació de la mateixa empresa Avigilon-Motorola, el sistema de gravació és un dels quatre de la gamma alta NVR4 Premium que ofereix la companyia, un tipus de gravadora de vídeo en xarxa d’última generació que incorpora de sèrie “el software Avigilon Control Center i la tecnologia Avigilon Appearance Search precarregats i configurats per a la gravació”. A més, totes les càmeres IP (de la família H4 d’Avigilon) i amb sistema ONVIF licitades en el plec són compatibles amb la tecnologia Avigilon Appearance Search.

Què es podrà fer amb la tecnologia Avigilon Appearance Search des del centre de control? Detectar comportaments sospitosos, fer cerques a partir de característiques com el color d’una peça de roba o el color de la pell, i localitzar persones o vehicles d’interès mitjançant fotografies o matrícules

I què es podrà fer amb la tecnologia Avigilon Appearance Search des del centre de control? Detectar comportaments sospitosos (per exemple: si una persona diposita un objecte a terra i marxa del lloc), fer cerques a partir de característiques com el color d’una peça de roba o el color de la pell, i localitzar persones o vehicles d’interès mitjançant fotografies o números de matrícula. Tal com s’explica amb tot detall en els tutorials del producte, la intel·ligència artificial licitada per l’Ajuntament de Barcelona permet creuar els patrons facials (mitjançant la funcionalitat face analytics) i corporals d’una fotografia prèviament bolcada al sistema amb les característiques de les persones que circulin per davant de les càmeres. Per al periodista especialitzat en tecnologia Albert Cuesta, el producte Avigilon Appearance Search de Motorola i d’altres de similars que empreses com Huawei o Cisco ofereixen constantment a les autoritats es podrien enquadrar en l’àmbit del reconeixement facial però de caràcter selectiu. “Es fa el seguiment del que anomenen persons of interest, tant sigui per patrons facials com per patrons corporals. No es tractaria, però, d’un reconeixement facial indiscriminat o massiu de tota la població”, puntualitza. “El fet de carregar només imatges de persons of interest o fer-ho amb milions de ciutadans depèn de decisions polítiques. La tecnologia existeix i a la Xina ho fan”, afegeix Cuesta.

Per aconseguir un reconeixement facial massiu caldria que el sistema estigués permanentment connectat a una base de dades amb milers o milions de cares de persones, com la del DNI, la del passaport o la de les persones fitxades. Per fer-ho, el consistori hauria d’adquirir –no consta en l’actual licitació– un complement de software que Avigilon ha optimitzat amb les companyies CommScope, iPatch, RS2 Access It!, DDS Amadeus 5 i DSX, i alhora hauria d’aconseguir un vistiplau explícit de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC) per connectar el sistema de videovigilància amb una base de dades biomètriques. El CCDVC és un òrgan de control supervisat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i seria precisament en l’àmbit jurídic on raurien els majors obstacles a la utilització massiva de la tecnologia de reconeixement facial, especialment pel que fa a la legislació europea, ja que existeix un debat obert entre els diferents estats de la Unió Europea. Alguns països la volen vetar fins que no es determinin i limitin les vulneracions de drets fonamentals que se’n deriven i d’altres en volen estendre l’ús amb la creació d’una base de dades biomètriques compartida entre els diferents cossos policials.


Precedents a Califòrnia

La tardor de 2019 es va viure un controvertit episodi –similar al de Barcelona– a la ciutat californiana de Berkeley. El consistori, un dels més progressistes dels Estats Units, havia aprovat mesos enrere una moció que prohibia la utilització del reconeixement facial a la via pública. Tot i així, el diari local The Daily Californian va destapar que en un cèntric parc del municipi s’havien instal·lat sis càmeres integrades en un sistema de gravació en xarxa que incorporaven la tecnologia Avigilon Appearance Search, la mateixa que s’ha licitat a Barcelona. Allà, l’equip de gravació, el software i les sis càmeres van suposar una despesa de 35.000 dòlars i la revelació va desencadenar una forta polèmica política. El consistori ho va justificar dient que es tractava d’una zona molt conflictiva on s’havien produït fets delictius amb l’ús d’armes de foc.

També a Califòrnia, però al municipi de Santa Clarita, va esclatar una altra polèmica per la instal·lació de càmeres i software Avigilon a l’interior d’escoles. John Davisson, responsable del Centre d’Informació per a la Privacitat Electrònica dels Estats Units, va explicar en declaracions al mitjà Recode que l’eina Avigilon Appearance Search és “inequívocament reconeixement facial”, malgrat que responsables de la companyia ho negaven en el mateix mitjà dient que, tot i que la tecnologia permet fer cerques a través de patrons facials, “no vincula les imatges analitzades a identitats concretes”.


Controvertida presència d’Avigilon-Motorola a Palestina

Més enllà de les característiques tècniques i les capacitats d’anàlisi del sistema de videovigilància licitat per l’Ajuntament de Barcelona, un dels aspectes que més sorprenen de la licitació és que es faci referència explícita a la marca Avigilon-Motorola com la més òptima de cara a les necessitats del consistori. En cas que el resultat de la licitació confirmi aquesta marca com a contractista o subcontractista, s’obriria una nova batalla administrativa o jurídica, ja que en el plec administratiu del concurs públic es va incloure una clàusula en l’àmbit dels drets humans que diu textualment que l’empresa adjudicatària ha de confirmar que “no realitza operacions que vulnerin el que estipula la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per la 183a Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, així com tampoc cap tractat o resolució internacional subscrita o vinculant per l’Estat espanyol relativa al Sistema Universal de Protecció dels Drets Humans” o “no intervé en operacions amb tercers operadors els quals vulnerin el que estipula la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per la 183a Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, així com tampoc cap tractat o resolució internacional subscrita o vinculant per l’Estat espanyol relativa al Sistema Universal de Protecció dels Drets Humans”.

Es dona la circumstància que Motorola apareix en l’última actualització de la llista d’empreses involucrades en l’ocupació il·legal de Cisjordània i Jerusalem Est, elaborada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i datada a 20 de març de 2020. Concretament, l’ONU acusa Motorola del “subministrament d’equips de vigilància i identificació per als assentaments, el mur i els punts de control directament vinculats amb els assentaments”.

Articles relacionats