Després de tres mesos de confinament i de restricció de moviments, les organitzacions que impulsen el Pla de Xoc Social consideren que és necessari recuperar els carrers amb propostes per fer front a “l’Ibex-35, els especuladors i altres poders econòmics”, i convoquen una concentració davant la Borsa de Barcelona el pròxim 20 de juny a les 7 de la tarda. La campanya, iniciada pocs dies després del decret de l’estat d’alarma, compta amb el suport de més de 180 organitzacions, mentre que en el conjunt de l’Estat espanyol la xifra d’adhesions col·lectives supera el mig miler. El mateix dia 20, la vintena d’entitats que donen suport a la campanya al País Valencià han convocat concentracions a Alancant (a les 11 del matí, a les escales del Jorge Juan), a València (a les 7 de la vesprada a la plaça de l’Ajuntament) i a Castelló (a la plaça de Maria Agustina, també a les 7). En altres nou ciutats de l’Estat espanyol també hi ha protestes convocades.
El Sindicat de Llogateres, la Xarxa d’Economia Solidària, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC-CATAC), Lluita Internacionalista, Marea Blanca, Stop Mare Mortum, Endavant (OSAN), Ecologistes en Acció, l’Espai Feminista de Sants o l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic són només una petita mostra de l’àmplia representació social que dóna suport a la campanya a Catalunya, que té com a objectiu principal exigir als governs l’adopció de mesures de xoc per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la COVID-19.
“Aquesta vegada, i a diferència de la crisi de 2008, cal que la crisi la paguin l’Ibex-35 i els bancs. Exigim una sortida que posi la vida al centre i no els beneficis de les grans empreses”, han afirmat a la roda de premsa
Alba Legide i Aina Farré, dues de les portaveus de la campanya, creuen que la crisi “cal abordar-la des de com a mínim cinc eixos per evitar que se solucioni com es fa sempre, pagant les de baix els costos i les conseqüències”. “Aquesta vegada –afegeixen en representació de les seves companyes–, i a diferència de la crisi de 2008, cal que la crisi la paguin l’Ibex-35 i els bancs. Exigim una sortida que posi la vida al centre i no els beneficis de les grans empreses”. “S’acabarà l’estat d’alarma, durant el qual s’ha parlat molt de les mesures que es prenien, però les situacions de precarietat i vulnerabilitat que s’han generat durant la pandèmia no s’acaben, es queden. Ara encara és més necessari un pla de xoc social”, han afirmat Legide i Farré durant la roda de premsa convocada aquest 10 de juny davant de la Borsa de Barcelona, indret triat per denunciar i posar en evidència les principals entitats econòmiques.
Segons el comunicat llegit davant dels mitjans de comunicació, les organitzacions, plataformes i col·lectius que treballen des de la campanya del Pla de Xoc Social consideren que les mesures per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19 “es queden molt curtes per protegir la majoria de la societat i, especialment, la classe treballadora”. És per això que les diferents administracions han d’escoltar les propostes dels “centenars de sindicats, organitzacions, plataformes i col·lectius antiracistes, feministes, ecologistes i socials”.
“Avui no presentem un programa de màxims, sinó unes propostes de mínims per garantir una sortida justa i digna per a les classes populars. I ho fem amb propostes que defensem des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització”, segueix el comunicat, que posa com a exemple de mobilitzacions actuals la vaga de les treballadores de Nissan o dels col·lectius de persones migrades per exigir la seva regularització.
El primer dels cinc eixos d’acció a què fa referència el comunicat és el repartiment del treball i la riquesa entre tota la ciutadania, amb la derogació de les reformes laborals aprovades anys enrere pels governs estatals del Partit Popular i el PSOE, respectivament. Aquest primer eix també inclou l’establiment d’una renda bàsica incondicional. El segon gira entorn de la gestió pública i posa un especial èmfasi en la recuperació de tots els serveis públics privatitzats i dels béns comuns que actualment es troben en poder dels grans lobbies empresarials.
El tercer, sobre la problemàtica de l’habitatge i en defensa de l’accés universal a un habitatge digne per a totes les persones. Es demana a les administracions responsables que garanteixin aquest dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada l’any 1945 i que, d’ara endavant, prohibeixin tots els desnonaments i suspenguin el pagament dels lloguers, hipoteques i subministraments a la població més vulnerable, on cal incloure totes les treballadores que durant la pandèmia han patit un ERTO o han vist aturada la seva activitat laboral i, en conseqüència, han deixat de rebre uns ingressos necessaris per fer front al pagament del lloguer o de les hipoteques. En aquest sentit, les activistes socials donen ple suport a la campanya de la vaga de lloguers iniciada pels grups i sindicats d’habitatge també durant les primeres setmanes del període de l’estat d’alarma.
Respecte al rescat econòmic de la classe treballadora, en primer lloc es demana el retorn dels diners públics rebuts per les entitats bancàries després de la crisi econòmica de 2008
Els dos darrers eixos del pla de xoc social tenen relació amb la defensa dels drets i llibertats de totes les persones i en el “rescat de les persones afectades per la crisi”. En el primer, es demana la regularització immediata de totes les persones migrants, com ja s’ha fet recentment amb la campanya #RegularitzacióXTotes o #RegularizaciónYA. L’assetjament policial patit els primers dies del confinament pel Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que durant la pandèmia va treballar en la producció de mascaretes per fer front a la manca de material sanitari, és només una mostra de les dificultats a què s’enfronten de manera habitual els diversos col·lectius migrants. Respecte al rescat econòmic de la classe treballadora, en primer lloc es demana el retorn dels diners públics rebuts per les entitats bancàries després de la crisi econòmica de 2008.
“Ara no ens podem permetre que això es torni a repetir però amb ajudes i avals a les empreses de l’Ibex-35 en aquesta crisi”, asseguren les activistes socials, que alerten que si els governs espanyol i català no apliquen aquestes mesures, “buscarem totes les vies col·lectives per pressionar i garantir els drets de milions de persones”. “Des de la campanya del Pla de Xoc Social, animem totes les persones afectades per aquesta crisi a autoorganitzar-se i impulsar juntes aquesta lluita. No consentirem que la crisi sanitària, social i econòmica es converteixi en una nova excusa per augmentar el deteriorament ecològic i climàtic, l’empobriment de la majoria de la societat i la vulneració dels drets més elementals”, conclouen.
Veu pròpia al País Valencià
Al País Valencià, la plataforma del Pla de Xoc Social es va constituir a principis del mes d’abril, en el moment més crític de l’expansió de l’epidèmia de la COVID-19 a la península Ibèrica, amb un grup de treball impulsat des de diversos sindicats combatius i altres col·lectius socials, com la CGT, la CNT, COS de l’Horta, la Intersindical Valenciana, el SEPC, diverses assemblees de plataformes d’afectades per la Hipoteca o la xarxa Entrebarris. Al seu manifest ja hi han donat suport una setantena de col·lectius i organitzacions. Entre les seues demandes, la defensa del territori i la sobirania agroalimentària com a garant de salut i treball, unes pensions dignes, la regularització de totes les persones migrants i el tancament dels CIE i posar al centre de les polítiques la vida i les cures, la derogació de les reformes laborals estatals, l’establiment d’una renda bàsica incondicional o l’aposta per una sanitat 100% pública i en general de tots els serveis i béns comuns essencials.
