La situació provocada per la pandèmia del coronavirus ha reforçat la necessitat de crear un Banc d’Aliments alternatiu, pensat i fet des de l’agroecologia i l’economia social i solidària. L’AlterBanc és una proposta de cooperació entre dos col·lectius precaritzats pel sistema capitalista, les persones que pateixen pobresa alimentària i la pagesia agroecològica catalana.
La malnutrició, una forma més de violència
Com a tants altres barris i pobles de Catalunya, des del confinament, les veïnes del Congrés-Indians i Nou Barris s’han organitzat per arribar allà on l’Administració pública no ho fa. “Estem suplint la feina de serveis socials assistint a persones i, per seguir, necessitem més implicació del barri i, sobretot, de les institucions”, adverteix Miquel Ruiz, membre de la Xarxa de suport del Congrés-Indians.
Una de les accions dutes a terme ha estat col·locar punts de recollida d’aliments a les botigues de barri, que després se centralitzen a diferents espais del districte
Una de les accions dutes a terme ha estat col·locar punts de recollida d’aliments a les botigues de barri, que després se centralitzen a diferents espais del districte, com ara el Casal Popular 3 Voltes Rebel, on s’entreguen a les famílies. “Fomentem que les persones que ens ajuden comprin al petit comerç de proximitat en lloc dels grans supermercats” assenyala Ruiz. “El model del Gran Recapte no és el nostre”, indica Carles Miró, de la xarxa de suport del 3 Voltes Rebel. El Gran Recapte és la gran campanya del Banc d’Aliments, principal xarxa majorista de subministrament a organitzacions socials, que el 2019 va distribuir 25 milions de quilos d’aliments a Catalunya. Tanmateix, el model és el blanc de diverses crítiques que denuncien que enriqueix les grans multinacionals de l’alimentació i embelleix el malbaratament que generen aquestes empreses, alhora que cronifica la pobresa. El model també deixa fora als pagesos productors de les exoneracions fiscals.
Una altra de les deficiències del Banc d’Aliments és la baixa presència d’aliments frescos en les entregues a les famílies (el producte ecològic és gairebé inexistent). Una situació que s’afegeix al fet que, en temps de crisi, els aliments frescos són els primers a caure de la cistella de la compra, pel cost elevat si es compara amb els productes processats del supermercat. De fet, a Catalunya, la pobresa alimentària va lligada a la malnutrició, més que no pas a la desnutrició. Arran de la crisi del 2007, moltes persones van haver d’adoptar dietes inadequades per motius econòmics. És l’anomenada Fam oculta, que té conseqüències en la salut, el rendiment escolar i la igualtat d’oportunitats. Un mal que amb l’actual crisi no farà més que agreujar-se. “Obligar-les a malnodrir-se és una de les múltiples formes de violència que pateixen les persones empobrides. Nosaltres repartim lots que, per la qualitat, tant podrien ser per a un multimilionari que per a una persona empobrida”, observa Alejandro Guzmán, un dels artífexs d’AlterBanc.
L’apoderament alimentari
Guzmán és el responsable d’EcoCentral, una central de compres agroecològica que abasteix a menjadors escolars amb producte local i ecològic d’una cinquantena de pagesos i pageses de proximitat. Va ser durant el confinament, quan amb les escoles tancades, Ecocentral amb el suport d’entitats com Arran de Terra, El Pa Sencer i la Fundació Ana Bella, va començar a repartir productes a dones supervivents de la violència masclista i a les xarxes veïnals de Nou Barris i Congrés Indians. Una fórmula que va permetre mantenir viva l’activitat de la pagesia i de l’empresa durant el confinament i, alhora, distribuir aliments frescos, de qualitat i ecològics (fruita, verdura, làctics i ous) a persones vulnerabilitzades. Així, va néixer l’AlterBanc. Amb l’ajuda d’una donació de la Fundació Carasso, fins ara s’ha pogut donar suport alimentari a més de 250 persones durant nou setmanes. “Quan al setembre reobrin les escoles, pretenem seguir repartint aliments frescos a les xarxes veïnals, però caldran fons”, manifesta Guzmán.
L’apoderament alimentari implica dotar d’instruments a les persones vulnerablilitzades perquè puguin nodrir-se. De fet, les famílies beneficiàries s’impliquen en la recaptació i repartiment dels aliments a la xarxa de Congrés i Indians. “Proporcionem aliments de qualitat, que permeten una dieta variada i sostenible, a persones del barri afectades per les crisis del sistema. Mirem de fugir d’una lògica assistencialista i ens organitzem de forma autònoma entre veïnes”, ens explica Berta Carreras, de la Xarxa de Suport del Barri de Porta de Barcelona. Fabiola López també participa en la xarxa de Congrés Indians alhora que n’és beneficiària. Està de baixa laboral i la seva parella va perdre la feina a causa de la pandèmia, tenen dos fills i, per primera vegada, els diners que entren a casa no són suficients per pagar totes les factures. “Hem hagut de triar on retallem: pagar el lloguer, els subministraments o els àpats. Com que no ens podem quedar sense casa, aigua ni llum, hem retallat l’alimentació”, explica.
Cistelles agroecològiques, recepta d’ajuda mútua
Una de les claus del projecte és repetir la fórmula que Ecocentral utilitza amb la distribució a menjadors escolars. “No cobrem res als pagesos per distribuir el seu producte, ni especulem sobre el preu dels aliments. Cobrem una quota als clients per la logística i ells pacten i paguen els preus a la pagesia”. Així arriba a més de 80 escoles i 17.000 infants catalans. “Alimentar les escoles amb producte agroecològic a preus públics era un repte i l’hem assolit. Ara es podria replicar el model per donar resposta a la pobresa alimentària”.
Com la majoria de projectes agroecològics, l’Hort de l’Eriçó subsisteix sense suport econòmic de l’administració i pressionat per les regles del joc del sistema alimentari global
L’Hort de l’Eriçó és un dels projectes que formen part de l’AlterBanc. Jonas de Abreu n’és el propietari. Com la majoria de projectes agroecològics, subsisteix sense suport econòmic de l’administració i pressionat per les regles del joc del sistema alimentari global. El negoci se sosté gràcies a les comandes de tres cooperatives de consum, les vendes directes a la finca i molta cooperació amb altres pagesos del Llobregat. De Abreu destaca la rellevància que tenen les consumidores organitzades (en cooperatives, AFA o xarxes veïnals). “Ens permeten planificar els cultius, pactar preus justos i fer un transport eficient. Sense elles, no ens podríem haver incorporat al món de la pagesia, ni estaríem treballant des del model alimentari que defensem”.
“La compra pública agroecològica destinada a serveis socials (menjadors socials, àpats a domicili i l’ajut alimentari) permetria mantenir amb dignitat bona part de la petita pagesia catalana”, apunta Gustavo Duch, membre d’El Pa Sencer, una de les cooperatives impulsores del projecte. “És el moment que les administracions i les consumidores prenguem posicionaments clars respecte a quina agricultura volem donar suport. Amb quins arguments l’administració crea campanyes de sensibilització perquè la població compri producte local i ecològic, mentre destina partides milionàries a empreses com Clece, de Florentino Pérez, o Serunion, en les licitacions de compra pública, com els menjadors escolars o els de les presons?”
“No hauríem d’acceptar aliments locals produïts utilitzant pesticides o explotant els drets de les treballadores, de la mateixa manera que no podem acceptar productes ecològics que arriben recorrent milers de quilòmetres. Tampoc en la compra d’aliments destinats a l’ajuda social. Ara que les administracions parlen de Sobirania Alimentària han d’entendre que aquest paradigma només pot caminar de la mà de les pràctiques agroecològiques”, sosté Duch. La xarxa de suport del 3 Voltes Rebel destaca la voluntat de mantenir les cistelles agroecològiques com a model d’ajuda mútua: “han estat una fórmula provisional, però volem que esdevinguin un model de futur en l’ajuda alimentària”, planteja Carles Miró.
