Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La fundació Global Nature anuncia la renúncia total al projecte Maestrazgo-Els Ports

La Fundación Global Nature, encarregada de la gestió del projecte Maestrazgo-Els Ports, ha anunciat aquest dimecres a la tarda que renuncia a la proposta en tot el territori afectat, després que aquest dilluns comunicara la retirada del projecte del nord del País Valencià i que entitats socials i culturals, ajuntaments i partits polítics del territori hagen mostrat la seua oposició

La Fundación Global Nature, encarregada de la gestió del projecte Maestrazgo-Els Ports, que pretén crear un gran destí de turisme internacional a les comarques dels Ports, l’Alt i el Baix Maestrat, el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya i el Maestrazgo, ha anunciat aquest dimecres a la tarda que “renuncia” a la proposta en tot el territori afectat, així com al “finançament actual disponible” i a la “captació de futurs fons per a la generació de projectes en aquest territori”. L’entitat, que ja havia anunciat aquest dilluns la retirada del projecte de les comarques del nord del País Valencià, ha fet aquest pas després que la Mancomunitat Comarcal Els Ports, formada per 17 municipis de les comarques dels Ports i l’Alt i el Baix Maestrat, fera pública la seua oposició i desconfiança envers un projecte que consideren que “imposa noves mesures restrictives” i “no compta amb la gent” del territori.

Per a les entitats de les diferents comarques afectades que des d’un principi no han combregat amb el discurs de l’equip promotor i han denunciat l’opacitat del projecte, la renúncia significa una “victòria”. Però, també han viscut la retirada del projecte de les comarques de Castelló amb cert escepticisme. Maestrazgo-Els Ports tenia com a objectiu expandir els dos parcs naturals existents –el de la Tinença de Benifassà i el dels Ports– i crear un gran entorn natural, d’unes 550.000 hectàrees, per atraure turisme, tal com va revelar la Directa. Per tant, sense la part valenciana, segons Carlos Molina, veí de Cantavieja i membre de la Plataforma No al Yellowstone Europeo, es perdia “el sentit del projecte”. És per això que aquest dilluns advertien que podia tractar-se d’una nova “estratègia comunicativa” per tal “d’agafar més força en Aragó i Catalunya […] i, una vegada hi haja cessat la pressió a Castelló, tornar a intentar-ho ací”.

La fundació ha tornat a insistir que Maestrazgo-Els Ports es tractava només d’una iniciativa, no pas un projecte. Aquesta diferència en els termes, segons la seua interpretació, els eximia de presentar informes tècnics i d’avaluació de les repercussions

Aquest presumpte interés per continuar amb el projecte en la resta del territori ha fet mantenir la guàrdia a les entitats del nord del País Valencià, algunes de les quals van anunciar que es comprometien a donar suport a la resta de comarques per a aconseguir la retirada total. Ha sigut el cas, per exemple, de l’Aplec dels Ports, que després que aquest cap de setmana celebrara el quart proaplec a Forcall, en què es va organitzar una xerrada crítica contra la iniciativa, va manifestar el seu rebuig absolut a la proposta d’Ignacio Jiménez, entre altres raons, per la manca de transparència, de participació ciutadana, i de respecte cap als col·lectius i entitats que des de fa anys treballen per recuperar població i biodiversitat a la zona, així com per concebre el despoblament com una oportunitat de negoci i no com un problema a solucionar. “Volem compartir tota la informació per ajudar a clarificar tot açò i estar a disposició dels territoris veïns perquè ells també puguen ser crítics”, exposava Marta Garcia, veïna de la Mata i membre de l’Aplec dels Ports.

La fundació ha criticat, a parer seu, “la campanya de durs atacs mediàtics basada en prejudicis, mentides i calumnies”, i la qual “ha creat un clima hostil en què resulta impossible el diàleg i desenvolupament de projectes col·laboratius”, segons es llegeix al comunicat. Així mateix, ha tornat a insistir que Maestrazgo-Els Ports es tractava només d’una iniciativa, no pas un projecte. Aquesta diferència en els termes, segons la seua interpretació, els eximia de presentar informes tècnics i d’avaluació de les repercussions i, a més a més, atorgava al relat un caràcter més democràtic. Tanmateix, després del document al qual va tenir accés la Directa i en què es detallava el vertader objectiu i l’estratègia que volien seguir, es va poder confirmar que es tractava d’un projecte ben definit.

 

L’oposició al projecte creix

A mesura que s’ha anat coneixent el vertader objectiu de l’equip promotor, el finançament, així com l’estratègia que volen seguir i la seua concepció sobre el despoblament com a una oportunitat per fer negoci, han anat augmentant les veus contràries al projecte. Les primeres a manifestar la seua desconfiança van ser les membres de Maestrat Viu i de la Plataforma, col·lectius que van posar en alerta a una bona part de les ramaderes de la zona, que van començar a veure amb reticència el procés de “restauració de la natura” que es plantejava a través de la reintroducció d’espècies salvatges, per tal de “promoure el transvasament de capital de les ciutats al camp, gràcies a l’establiment d’espectacles naturals o grans destins de natura”, segons es llegia en el primer document promocional de Maestrazgo-Els Ports.

Al llarg dels últims dies, i després que la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà (Compromís), es reunira amb els alcaldes de Bel, Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà, Rossell i Vallibona, s’han sumat unes altres organitzacions polítiques i entitats, com el PSPV de Castelló, Iniciativa del Poble Valencià-Compromís, Esquerra Republicana del País Valencià, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), la CGT del País Valencià, el Centre d’Estudis dels Ports o la Mancomunitat Comarcal Els Ports, el president de la qual, Blai Peñarroya, ha afirmat a la Directa que en la primera reunió en què van participar els promotors “van dir que el projecte no estava definit i que no augmentava les restriccions del parc natural, però després de la informació publicada hem vist que sí”. A la part catalana, en les darreres setmanes, també ha aflorat una oposició cada vegada més ferma, amb col·lectius i partits, com Salvem lo Montsià, l’Ateneu Popular la Pastora, la Plataforma Trens Dignes Terres de l’Ebre, així com la CUP d’Alcanar – les Cases.

 

L’administració autonòmica no s’ha pronunciat

Després de la diversitat d’organitzacions contràries, la població local esperava un pronunciament clar de les tres administracions autonòmiques implicades, perquè entén que “ara ja tenien constància dels objectius vertaders i no podien seguir equidistants, sinó posar-se del costat de la gent”, rebla Molina. Des de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, s’ha reiterat que no tenien constància “de cap projecte concret” i que no podien “respondre sobre una iniciativa que no és de la conselleria i de la qual no consta cap projecte vinculat”. Tanmateix, l’exdirector general de Medi Ambient, Fran Quesada; el subdirector general, Josep Nebot; i el cap de Servei de Vida Silvestre i germà d’Ignacio Jiménez, Juan Jiménez, haurien sigut coneixedors dels objectius originals del projecte, després d’haver participat el 28 de novembre de 2019 en una reunió amb els promotors. Així mateix, el director del Parc Natural de la Tinença, Miquel Ibáñez, ja va confirmar a la Directa que tant ell com altres representants de l’administració havien sigut informats de l’objectiu d’ampliar els parcs i crear un gran entorn natural.

Pel que fa a la part catalana, a mitjan juliol, des del departament de premsa de Territori i Sostenibilitat, asseguraven a la Directa que es tractava només d’una “iniciativa” i que no “hi haurà ampliacions del parc natural que no demane i vulga el territori”

Per part del govern d’Aragó, a principis de juliol, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient va traslladar a aquest mitjà que la iniciativa “ha tingut un recorregut independent al govern” i va insistir en el fet que el projecte “no té l’objectiu de reintroduir espècies”, així com que simplement buscava “generar una marca de turisme de natura potent per a posicionar el territori en el mercat turístic internacional”. En canvi, el director general d’Ordenació del Territori d’Aragó, José Manuel Salvador, preguntat per la seua postura sobre l’expansió dels parcs naturals existents, va valorar “la idoneïtat” d’una figura de protecció com el parc natural al territori aragonés. Pel que fa a la part catalana, a mitjan juliol, des del departament de premsa de Territori i Sostenibilitat, asseguraven a la Directa que es tractava només d’una “iniciativa” i que no “hi haurà ampliacions del parc natural que no demane i vulga el territori”. Però, van veure amb bons ulls l’ampliació del Parc Natural dels Ports, ja que “unir projectes de conservació i desenvolupament regionals permet aconseguir la massa crítica necessària per […] entrar a jugar en l’esfera internacional”. El govern català, a més a més, comptava que l’Agència de la Natura de Catalunya podia rebre “donacions de filantrops i subvencions de fons europeus” amb l’aprovació de Maestrazgo-Els Ports, tal com va declarar el director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles, a El Periódico.

 

Opacitat i manca de participació ciutadana

El projecte s’ha fiscalitzat des del començament per la inconcreció en el discurs de l’equip promotor i, sobretot, per la falta de participació dels ajuntaments i la població afectada, que han vist com una fundació privada pretenia augmentar les zones protegides de Catalunya i el País Valencià, crear una nova àrea protegida a Aragó i, finalment, crear un gran parc natural en aquesta cruïlla de territoris, amb l’objectiu d’establir “una destinació global d’ecoturisme que puga promoure l’expansió de les àrees protegides i la recuperació de la vida salvatge”, tal com es llegeix al document que va presentar la fundació Global Nature a Wyss Foundation per a obtenir el finançament necessari.

La fundació nord-americana ha estat involucrada en diversos projectes conservacionistes a l’Amèrica del Sud, on treballa conjuntament amb la fundació Conservation Land Trust (CLT), per a qui ha treballat Ignacio Jiménez i qui, en el seu procés de creació d’una gran reserva natural pionera en projectes de renaturalització a l’Argentina, va forçar les comunitats autòctones a marxar o a acceptar una forma de vida supeditada al turisme. Wyss també ha imposat el seu model conservacionista a la zona dels Carpats romanesos, on ha comprat terres per crear un parc nacional, així com reintroduir espècies salvatges. Ací, la població local també ha patit la pèrdua del dret a trànsit i de l’accés a recursos naturals.

Articles relacionats