“Molt bona nit. Estem al punt de control. Ha passat una camioneta negra emportant-se els troncs que teníem a banda i banda. Les persones que estaven de guàrdia han sortit: els han disparat i gràcies a Déu no hi ha hagut ferits, però estem en alerta perquè sembla que hi ha moviment al voltant del territori”. Cristina Bautista, autoritat tradicional neehwe’sx del Resguard Indígena de Tacueyó (municipi de Toribío, departament del Cauca), va enviar aquest missatge de veu a diferents grups de WhatsApp la nit del 28 d’octubre. L’endemà va ser assassinada a trets juntament amb Asdruval Cayapu, Eliodoro Finscue, José Gerardo Soto i James Soto, membres de la Guàrdia Indígena del poble nasa, un cos autònom de defensa i autoprotecció del territori que funciona en diverses comunitats indígenes d’arreu de Colòmbia.
El narcotràfic disputa el territori
“El conflicte al nord del Cauca té molt a veure amb la disputa i l’ambició d’apoderar-se dels territoris i les seves riqueses”, explica Roseli Finscue, coordinadora del programa Dona del Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC). Finscue, experta en drets humans i pobles indígenes, apunta un seguit de causes de l’augment de la violència: l’abandonament institucional, l’apropiació del territori “a través dels cultius d’ús il·lícit i de les economies il·legals” i la colonització “subtil” per part d’esglésies evangèliques. “Les garanties per desenvolupar una economia pròpia no són suficients i la gent ha recorregut a la via que els dona un mercat [econòmicament] segur, malgrat els riscos”, segueix la lideressa nasa. Aquest mercat és la fulla de coca i de marihuana, que ofereix collites cada tres mesos i assegura compradores que fins i tot els recullen la mercaderia a casa. El risc és la violència inherentment lligada a aquesta activitat i la presència al territori de grups que la monopolitzin.
El Cauca és un dels departaments del país on hi ha sembrats més cultius de coca, que nodreixen els laboratoris de cocaïna
L’any 2018 les Nacions Unides calculaven que a Colòmbia hi havia 169.000 hectàrees sembrades de coca. Si bé una part es destina a un ús medicinal ancestral, la major part s’envia als laboratoris d’arreu del país on, segons la mateixa ONU, es produeix un 70% de la cocaïna mundial. El Cauca és un dels quatre departaments amb més cultius d’aquesta planta. La principal organització indígena d’aquesta regió, el CRIC, lluita des de fa dècades contra la presència del cultiu al seu territori. El problema, com apunta Finscue, és que “tot aquell que s’oposi a aquestes economies i al control extern es converteix en objectiu militar”. Cristina Bautista, lideressa compromesa i una de les fundadores del Moviment de Dones Filant Pensament del nord del Cauca, havia deixat molt clara la seva posició. Ho va dir durant la sembra i ho va repetir durant el funeral de dos guàrdies indígenes assassinats fa només tres mesos: “Això és casa nostra i, com a autoritats i des del nucli familiar, [els diem]: no són benvinguts”, va dir als grups armats.
Segons la comunitat de Tacueyó, la camioneta negra des d’on es va disparar contra la neehwe’sx Bautista i els quatre guàrdies indígenes era de la Columna Mòbil Dagoberto Ramos, un grup de dissidents de les FARC que té presència a aquesta regió des de poc després de la signatura dels acords de pau entre la guerrilla i el govern de Juan Manuel Santos. A aquest grup armat també se li atribueix l’assassinat de quatre presumptes enginyers de camins que va tenir lloc tres dies després al municipi veí de Corinto. Fonts del municipi que volen guardar l’anonimat asseguren que les víctimes eren membres de l’exèrcit en tasques d’intel·ligència. A més de la Dagoberto Ramos, un altre col·lectiu que firma molts pamflets carregats d’amenaces contra les lideresses del poble nasa del Cauca és el Càrtel de Sinaloa, organització narcotraficant mexicana que ja actua almenys en deu departaments del país –segons la fiscalia colombiana.
Una indígena assassinada cada tres dies
L’Organització Nacional Indígena de Colòmbia publicava un informe l’endemà de la massacre de Tacueyó. Al document s’assegurava que, des de la presa de possessió del president ultraconservador Ivan Duque feia quinze mesos, havien estat assassinades 120 indígenes arreu de Colòmbia, i s’afirmava que estava tenint lloc una persecució sistemàtica. El 30 d’octubre, el Consell Regional Indígena del Cauca feia una denúncia en la mateixa línia: “Per a les comunitats indígenes, igual que per a les camperoles o les afrodescendents, és un fet que ens estan matant. Són morts que condueixen al genocidi dels nostres pobles, […] dels nostres símbols, la nostra autonomia i la nostra territorialitat”.
El Consell Regional Indígena de la zona és un objectiu dels grups de narcotraficants perquè s’oposa a l’economia de la droga
Al seu discurs durant el Fòrum Permanent d’Assumptes Indígenes, a la seu de l’ONU de Nova York, el 29 d’abril d’aquest any, Bautista havia denunciat que els pobles indígenes a Colòmbia són “el grup de població organitzada amb un percentatge més alt de líders i lideresses assassinades” i sol·licitava als estats membres de l’ONU “garanties jurídiques i econòmiques que permetin que els pobles indígenes del món puguin continuar enfortint els coneixements ancestrals” i “reconèixer i visibilitzar la importància de les dones com a donadores de vida”. També va denunciar les “5.730 víctimes de desplaçament forçat” o els “243 casos de reclutament de menors” que han patit les comunitats indígenes del departament del Cauca des de la signatura de l’acord de pau del novembre de 2016.
Guerra contra els pobles
El ministre de Defensa colombià, Guillermo Botero, el 6 de novembre va optar per dimitir, davant la perspectiva de ser expulsat pel Congrés mitjançant la que hauria estat la segona moció de censura en la seva contra en quinze mesos de mandat. Al seu comunicat públic de renúncia no feia referència a les massacres del Cauca perpetrades a poca distància d’unes indiferents forces públiques, ni a les acusacions de tortura i assassinat de les exguerrilleres Dimar Torres o Flower Trompeta, que havien denunciat uns soldats de les forces armades. Tampoc esmentava el bombardeig militar contra un campament de dissidències de les FARC a San Vicente del Caguán, durant el qual van ser assassinades set menors d’edat. En aquell moment, el president Ivan Duque va qualificar l’operació d’“impecable”. Luis Fernando Navarro, fins ara comandant de les forces militars, serà el nou ministre de Defensa.
En una sola setmana van ser assassinats vuit membres del poble nasa únicament al municipi de Toribío
“No importa la vida, no importa la diversitat, estan fent servir totes les formes d’autoritarisme i això afecta directament les dones i els infants en termes de tranquil·litat i harmonia”, assegura Roseli Finscue. Aquesta onada d’assassinats va suposar la mort de vuit membres del poble nasa només al municipi de Toribío durant la setmana del 28 d’octubre al 3 de novembre. I les autoritats indígenes sospiten: “Ens volen desequilibrar internament perquè la gent es desplaci i hi hagi via lliure per arribar als páramos, als minerals i a les riqueses que tenen els nostres territoris”, es lamenta la lideressa nasa. Finscue afegeix: “No diria que les dissidències són pròpiament el govern, però la seva inacció facilita la guerra i és així com s’aconsegueix que la gent marxi”. El 21 de novembre hi ha convocada una gran aturada nacional que algunes organitzacions auguren que pot seguir les passes d’Equador o Xile.
