Ara fa gairebé un any va sorgir la iniciativa Stop Creuers Catalunya, impulsada per l’Assemblea de barris pel Decreixement Turístic (ABDT), Ecologistes en Acció, Stop Creuers Tarragona, la Xarxa per la Justícia Climàtica i Zeroport. La plataforma persegueix la fi del trànsit d’aquests monstres marins als nostres ports, i per extensió a tota la Mediterrània i arreu del món, mitjançant una agenda progressiva i decidida per la seva reducció.
Però quina millor manera d’engegar aquest procés de decreixement que renunciar, en primer lloc, al seu creixement, una mena d’axioma que regeix el món del turisme en general i del de creuers en particular? Doncs bé, el Port de Barcelona té actualment en marxa el procés de licitació de la 7a terminal de Creuers, i exigim que s’aturi i que no continuï endavant amb el creixement de les terminals de creuers.
El Port de Barcelona pot decidir de manera gratuïta estalviar a la ciutat l’arribada d’uns 90 vaixells més l’any, gairebé un milió més de creueristes
Pel que hem pogut esbrinar des d’Stop Creuers Catalunya, l’examen de les diverses propostes tècniques i econòmiques del concurs s’allargarà uns quants mesos, un temps preciós que el Port de Barcelona pot aprofitar per fer quelcom aparentment tan difícil, i a la pràctica tan senzill, com retrocedir i aturar la licitació de la setena terminal sense cap cost. Recordem que, justament, un dels motius sovint esgrimits pel Port a l’hora de rebutjar la possibilitat de reduir el trànsit de creuers té a veure amb les indemnitzacions milionàries que hauria d’assumir si decidís tancar alguna de les terminals amb la concessió vigent (normalment d’uns 30 anys).
És a dir, ara mateix el Port de Barcelona pot decidir de manera gratuïta estalviar a la ciutat l’arribada d’uns 90 vaixells més l’any, gairebé un milió més de creueristes, i també encara més problemes de saturació de la mobilitat a la ciutat i el col·lapse d’àmplies àrees, especialment dels barris ja més turistitzats, com els de Ciutat Vella i la Sagrada Família. Amb la renúncia a la setena terminal, ni tan sols s’estaria entomant el necessari procés de decreixement d’aquesta indústria, tot i que seria un gran pas endavant per limitar els nivells -ja inacceptables- de contaminació i saturació turística a Barcelona.
L’actual configuració de les terminals de creuers al Port de Barcelona, inclosa la nova projectada, ve determinada en bona part pels acords que l’Autoritat Portuària va assolir l’any 2018 amb l’Ajuntament de Barcelona. En aquell moment, les dues institucions van acordar el tancament de les tres terminals més petites i properes a la ciutat i l’ampliació del moll Adossat per a encabir-hi fins a set terminals de megacreuers. Això significa una expansió de facto, ja que suposa un augment de la capacitat total d’acollida de creuers. De les set terminals, cinc estan en funcionament, la sisena es troba en fase de construcció un cop resolta la licitació i queda per decidir la de la setena, que es troba en fase de concurs. Un procediment que l’any passat es va haver d’anul·lar i tornar a redactar, després que diverses navilieres denunciessin una licitació feta a mida d’una altra competidora.
Els impactes més greus dels creuers són la contaminació ambiental i marina, i els seus efectes en la salut, molt especialment la dels barris més propers al port
Quan abans parlàvem de monstres marins ho fèiem en sentit figurat, però també podríem fer-ho en sentit pràcticament literal. Es tracta d’uns vaixells de dimensions titàniques, autèntiques ciutats flotants que s’alimenten dels combustibles més contaminants que es poden trobar al planeta, i que consumeixen quantitats colossals de recursos, entre ells d’energia i d’aigua. Aquest darrer és un recurs cada cop més preuat a Catalunya, on la manca de gestió de la demanda d’aigua i la sequera intensificada per la crisi climàtica haurien de fer-nos repensar molt seriosament les prioritats en la seva distribució i despesa.
Els creuers descarreguen als nostres barris milers i milers de creueristes –la capacitat dels megacreuers que arriben al nostre Port, pot superar les 6.000 turistes, i el conjunt supera sovint els 20.000 per dia– en grans grups que saturen l’espai urbà i arriben a col·lapsar el trànsit rodat concentrant autocars i taxis en punts i horaris concrets. Aquest és potser, l’impacte més visible del turisme de creuers; però més greu encara és la contaminació ambiental i marina, i els seus impactes en la salut de la població de la ciutat i molt especialment la dels barris més propers al port, com Poble-sec i els de Ciutat Vella. A tot això cal afegir que la indústria dels creuers està en mans d’empreses situades majoritàriament en caus fiscals, que evadeixen impostos, incompleixen les nostres normatives laborals hi ha estudis que corroboren jornades de fins a 13 hores diàries de mitjana els 7 dies la setmana durant mesos sense descans– i no tenen cap mena de transparència sobre tot allò que succeeix a bord dels vaixells.
Si a això li sumem el caràcter absolutament prescindible d’aquest tipus d’oci, perquè totes i tots tenim dret a gaudir de vacances, però per fer-ho no és necessari contribuir a la destrucció de ports, de ciutats i del planeta, queda clar que el Port de Barcelona ha de parar immediatament el procés de licitació i concessió de la setena terminal de creuers, i obrir un diàleg amb la ciutat per establir un pla de futur, que escolti la seva població i no els consignataris, i que no prioritzi el lucre privat sinó el futur de la ciutat i del planeta.
