Entre la realitat i la ficció, ens traslladem a la Barcelona de l’any 1959. Isabel i Carmen, professores d’una escola, s’enamoren. Però el feixisme i l’homofòbia les obliguen a mantenir la seva relació en la clandestinitat. Aquesta història, basada en fets reals, va quedar a l’ombra del sistema heteronormatiu. Avui pren forma de musical rere el nom d’Una llum tímida, i recupera i reescriu la història de dues dones que van viure i enamorar-se a València. Es tracta de la primera producció de La Cicatriz, un col·lectiu emergent enfocat a la producció cultural i artística, formada per sis dones joves, professionals de les arts escèniques, la comunicació audiovisual i el disseny gràfic, la producció, la música i el periodisme social. Una productora que es defineix com a “feminista i orgullosa” que tot just celebra un any d’existència. Ara, per fi, l’estrenen al Teatre la Joventut, de l’Hospitalet de Llobregat, els dies 8 i 9 d’octubre, en el marc de la primera edició del Berdache, el primer festival d’arts visuals i escèniques que presenta com a temàtica central i única el gènere i la identitat. Aquesta primera edició del festival tindrà lloc del 7 al 10 d’octubre.
“Que el relat oficial sigui just i que no l’expliquin, com sempre, els guanyadors. Fer cultura és això: posar en dubte el sistema imperant”, afirma Àfrica Alonso, actriu i membre de La Cicatriz
“Que el relat oficial sigui just i que no l’expliquin, com sempre, els guanyadors. Fer cultura és això: posar en dubte el sistema imperant”, afirma Àfrica Alonso, actriu i membre de La Cicatriz que a Una llum tímida encarna el personatge d’Isabel. També és de qui sorgeix la idea original d’aquest musical, ara farà quatre anys. Arran de llegir una notícia en un diari sobre les dues protagonistes, a l’Àfrica se li encenen les llums. “El mitjà ho explicava d’una manera molt dramàtica i morbosa i jo em preguntava com podia haver estat, realment, la seva història”, explica Alonso. És per això que va començar a buscar més informació i a documentar-se i, malgrat que hi ha molt poc escrit sobre elles, va inspirar-se i traslladar la història a Barcelona. I és entre fets reals, imaginacions i desitjos que dona forma a Una llum tímida. Més tard, treballa conjuntament amb Andrea Puig Doria, responsable de la direcció musical de l’obra, en la composició de les cançons, que es va sumar al projecte des del convenciment i l’experiència. “Sempre he pensat que una de les eines més importants per lluitar contra l’homofòbia és la visibilització del col·lectiu LGTBQI+”, diu Puig Doria. Des de ben petita, va descobrir que li agradaven les noies però que hi havia una falta de referents molt forta que generava en ella i en el seu entorn molts tabús i malestars. “Estic fent aquesta obra perquè, en el seu moment, m’hauria encantat tenir més referents”, exposa Puig Doria.
Aquesta primera producció de La Cicatriz s’estrena amb força i convenciment i vol posar l’atenció en aquelles històries que, a conseqüència de l’heterosexualitat i normalitat imposada, han estat i són entre els marges
Aquesta primera producció de La Cicatriz s’estrena amb força i convenciment i vol posar l’atenció en aquelles històries que, a conseqüència de l’heterosexualitat i normalitat imposada, han estat i són entre els marges. “Aquesta història és una obra sobre lesbianes explicada per lesbianes i bisexuals. I això marca la diferència”, exposa Marilia Samper, directora de l’obra. El desig d’aquest col·lectiu és produir projectes artístics combinant l’activisme i l’art, i generant sinergies feministes i col·laboratives. Amb l’objectiu de visibilitzar les dones joves dins del sector cultural, La Cicatriz vol seguir acollint projectes artístics externs. “Volem treballar de forma col·laborativa, i que cada persona aporti els seus punts de vista, coneixements i experiències”, explica Alonso. Però per això els cal temps i produir amb consciència i cura, ritmes de producció que trenquen amb els propis del sistema capitalista. “La cultura no és rendible per al capitalisme”, afirma l’actriu, que ha viscut i viu, juntament amb les seves companyes, les conseqüències directes de la crisi sociosanitària derivades de la COVID-19 en el panorama cultural, i destaca l’impacte emocional i en l’autoestima que la pandèmia ha tingut sobre ella. Per Alonso, l’estrena de la peça és un acte de fe perquè surtin nous projectes i perquè la peça es mogui i es programi en més llocs. “Ara és un moment per donar oportunitats a la gent que intenta tirar projectes endavant. Per donar-nos temps i el benefici del dubte. És un moment per fer-nos costat. La cultura és segura i se la sosté pagant entrades i sent crítica amb el que es veu”, afirma.
Poques setmanes abans de l’estrena, amb totes les entrades venudes pel primer passi i després de mesos d’incertesa, treball conjunt i en xarxa i de mesures canviants, Una llum tímida pujarà a l’escenari els dies 8 i 9 d’octubre a les 20.30 hores al Teatre la Joventut de l’Hospitalet de Llobregat per no deixar-nos indiferents. L’aforament de la sala s’ampliarà al 70%, mesura aprovada darrerament per la Generalitat.
