Forma part d’Onergia, una cooperativa de treballadores especialitzada en energies alternatives i estudis socials de Puebla (Mèxic). La iniciativa va néixer fa cinc anys, en un context de defensa dels pobles contra megaprojectes energètics, com una aposta de consum de les energies renovables que donés suport a la construcció de propostes des del vessant local i comunitari. “L’energia no és només l’electricitat ni és només una mercaderia. S’ha de deconstruir aquest pensament i promoure’n un que representi les comunitats i els territoris i que pugui fer que les alternatives passin per altres opcions que no siguin l’interès d’uns pocs o el seu benefici econòmic”, explica. La cooperativa hereta aquest posicionament polític del treball comunitari dels pobles originaris a Puebla, i també de les assemblees de defensa del territori i la vida que es gesten a Mèxic.
Com conceben l’energia els pobles originaris?
Des de les seves cosmovisions veuen l’energia com moviment, força i vida. Ho referencien amb el moviment de la natura com un riu, un corrent d’aire o el creixement d’una planta. La força està molt instaurada des de la concepció de vida de les persones: pot ser la força del treball, de les dones que s’encarreguen de les cures… També pensen la vida des de la concepció comunitària.
Quin és el model de gestió energètica actualment en aquestes comunitats?
El model de gestió de l’energia és el mateix que impera a tot el món, centralitzat pel que fa a les decisions i a la producció. A Mèxic existeix una empresa estatal que gestiona tot el sistema elèctric. Amb una reforma energètica es va obrir el mercat per a la generació, però només es permet vendre’n a les grans empreses. No existeix l’autoconsum col·lectiu; es permet la connexió per a autoconsum individual. Llavors, tenim una matriu que principalment obté l’energia de la crema d’hidrocarburs i les polítiques públiques estan encaminades a continuar amb aquest model. El 95 % del que produïm ho dediquem al sector industrial i el 2 % a la resta d’usuaris, comerços i ús domèstic. Tenim avui un sistema elèctric nacional enorme que no està pensat d’acord amb el dret a l’energia, sinó per a la fabricació de mercaderies.
Com hauria de ser la transició energètica?
“Les transicions han d’anar acompanyades d’un model que permeti l’accés a una vida digna”
Ens trobem amb el discurs que diu que la transició energètica ha de ser tecnològica. Nosaltres parlem de transicions energètiques, perquè cadascú ha de decidir com ha de ser la seva. A més, creiem que han de ser socioeconòmiques, han d’anar acompanyades d’un model que permeti l’accés a una vida digna. És clar que ens hem de disputar els mitjans de reproducció de la vida amb el sector privat. Aquí ha de jugar un paper molt important el sector públic, però no ha d’imperar sobre el que és comunitari. Per damunt del privat, el que és públic, i per damunt del que és públic, el que és comunitari.
Què feu des de la cooperativa per acompanyar les comunitats en la transició energètica?
Estem fent processos participatius per crear un model de gestió comunitària de l’energia que la posi al centre. Com s’hauria de gestionar i produir i com ens hauríem d’organitzar, llavors? S’està pensant en això i s’està intentant rescatar aquesta cosmovisió, que no és nova. Fem anàlisi des de baix cap a dalt, no opinen només les persones que tenen coneixements tècnics. També pensem que podem aprofitar per produir energia a cada lloc. Hi ha diverses propostes que sorgeixen des de cada comunitat i la idea és conjugar-les
i desenvolupar projectes pilot.
Dius que “la gent no vol estar connectada a un sistema energètic que els criminalitza”.
Sí. Moltes comunitats parlen d’autonomia energètica i no de sobirania. L’Estat i el sector privat s’identifiquen, a Mèxic, amb l’enemic. Pel sistema elèctric es maten persones i també la natura. Hi ha moltes organitzacions que han intentat dialogar amb l’Estat i no han pogut. Per això, a vegades la gent decideix coses com desconnectar-se de la resta. El president que tenim avui ha tingut alguna disputa amb el sector privat, però no vol dialogar per promoure la gestió comunitària.
