Després de quatre anys, el jutjat penal número 4 de Barcelona ha absolt les nou activistes del Sindicat d’Habitatge de Cassoles. En un principi, la Fiscalia demanava vuit mesos de presó a cadascuna per intent de robatori amb força i danys, però més tard va recular i va qualificar els fets d’un delicte lleu d’usurpació i un delicte lleu de danys. Finalment, en tractar-se d’unes tipificacions lleus i haver transcorregut més d’un any entre l’obertura del procediment judicial i la celebració del judici —el passat 21 de gener—, els delictes han prescrit.
Els fets es remunten al 26 de juliol de 2021, quan les nou activistes van accedir a un immoble del carrer de Ferran Puig del barri d’El Putxet i el Farró, propietat de la Diputació de Barcelona, per allotjar-hi les famílies a qui la DGAIA amenaçava de treure la custòdia de les seves criatures menors d’edat, precisament per no poder accedir a un habitatge digne i adequat. Segurament advertits per algun veí, els Mossos d’Esquadra van efectuar un desnonament sense ordre judicial i van detenir les nou persones. Malgrat això, la Fiscalia les acusava d’intent de robatori amb força i la Diputació de Barcelona feia una petició de 3.771 euros en concepte de responsabilitat civil.
Tot i l’absolució, l’advocat subratlla que “ningú podrà esborrar els quatre anys de persecució judicial amb petició de penes de presó”
Durant el judici, Fiscalia va rebaixar la qualificació dels fets de robatori a un delicte lleu d’usurpació i de danys. La sentència que absol les acusades per prescripció també reconeix que la casa estava buida i confirma que es pretenia allotjar famílies amb menors d’edat, que tenien expedient obert a la DGAIA. El text fa referència a la declaració d’una d’elles: “Van manifestar que no tenien casa per viure amb els seus fills menors i van demanar ajuda al Sindicat per disposar d’un habitatge digne. Que no els va quedar cap altra opció que ocupar un habitatge”.
L’advocat d’Alerta Solidària, Carles Hurtado, que s’ha encarregat de la defensa, afegeix que amb l’absolució les acusades també queden exemptes de pagar la indemnització que la Diputació els reclamava. L’import -denuncia Hurtado- “incloïa partides que anaven més enllà de reparar el petit dany causat a la porta d’entrada, com ara els mateixos salaris dels treballadors de la Diputació que van reparar els danys, les hores de vigilància d’agents de seguretat privada o la instal·lació d’elements de reforç antiokupa en portes i finestres”.
Tot i l’absolució, l’advocat subratlla que “ningú podrà esborrar els quatre anys de persecució judicial amb petició de penes de presó”. En la mateixa línia, l’Adrià, militant del Sindicat, reconeix que hi ha un “patiment” i un “cost emocional de la repressió”.
Per a ell, la causa s’emmarca en la persecució que pateix des de fa anys el moviment per l’habitatge i recorda que “dues setmanes abans de les detencions, en el plenari de districte, Albert Batlle —regidor de districte i tinent d’alcalde de seguretat— va dir que pertorbàvem l’ordre públic”. Alhora, també exemplifica la “persecució” del moviment amb altres procediments judicials, com el cas Olzinelles Absolució, on dues persones, que van participar en la defensa d’un bloc ocupat al barri de la Bordeta el febrer de 2020, s’enfronten a una petició de presó de sis anys cadascú. El judici s’ha ajornat en cinc ocasions.
