Formar persones adultes, acompanyar processos de criança, oferir activitats de lleure per a infants i adolescents, acompanyar problemàtiques de salut mental o fer tasques de neteja, manteniment i cures. Aquestes són algunes de les activitats que s’ofereixen des de la xarxa de projectes vinculats a l’Impuls Cooperatiu de Sants sota els principis i valors de l’economia social i solidària. La presencialitat i el contacte humà necessari per a desenvolupar-les, factors alterats durant el temps de pandèmia, i les conseqüències d’aquesta crisi sociosanitària encara són presents tant en infants com en persones adultes i condicionen també les activitats econòmiques i professionals en aquests sectors. Anna Jordà, sòcia treballadora de la cooperativa Psicoopera, que des de 2019 aplega cinc professionals de la psicologia amb la idea de canviar la manera d’entendre i exercir aquesta disciplina, intentant que siga més assequible, oberta, propera i solidària, coneix bé aquesta realitat i explica: “La presencialitat és molt important quan parlem de tractar amb persones que es troben en situació de vulnerabilitat psicològica, i durant la pandèmia ens hem vist desbordades perquè molta gent arribava amb més necessitats que mai i no les podíem atendre de forma directa”. Coincideix amb aquesta problemàtica Alexis Jiménez, responsable de projectes de la cooperativa Reflexes, dedicada a serveis socioeducatius per a infants: “Hi ha hagut una estigmatització molt gran del jovent durant la pandèmia, i tot això tindrà conseqüències psicològiques i emocionals en el temps, amb les quals haurem de treballar”.
Amb la intenció de minimitzar aquest impacte, des de diferents entitats vinculades a la xarxa d’ESS del barri es van posar les piles per oferir alternatives al veïnat, especialment persones i famílies en situació de vulnerabilitat, en aquests temps difícils. Des de l’escola comunitària de formació permanent La Troca –amb seu a la Lleialtat Santsenca, al carrer Olzinelles– van intentar mantenir les activitats de formació i acompanyament durant els períodes de confinament, tot i que segons explica Adriana Sabaté, educadora social i membre del projecte, no totes disposaven dels mitjans o les competències digitals necessàries per oferir formació a distància: “Ens vam inventar petites activitats formatives per WhatsApp i vam coordinar parelles lingüístiques per telèfon”, explica, “tot i que la funció que la nostra escola té com a espai de socialització per a moltes persones del barri es va veure afectada”.
Des de l’Escola Arcàdia, centre educatiu autogestionari, cooperatiu i comunitari ubicat en una de les naus del recinte fabril de Can Batlló, també van aprofitar l’aturada en l’activitat formativa presencial amb les més petites per a prendre especial cura de l’equip de treball i dur a terme treball comunitari al barri. “Vam preparar materials perquè els infants poguessin jugar i aprendre mentre estaven tancats a casa i vam fer tutories virtuals amb les famílies, alhora també vam generar una xarxa de suport mutu juntament amb la cooperativa Coopnet –que es dedica a oferir serveis de neteja, cures i manteniment– i l’Assemblea del Barri de Sants (ABS), des d’on ateníem via telefònica necessitats de veïnes, sobretot gent gran que necessitava que algú els anés a fer la compra o altres encàrrecs”, explica Noemí Valero, membre de l’equip pedagògic d’Arcàdia. “Vam intentar atendre la comunitat amb les mateixes cures que treballem nosaltres en el dia a dia”, afegeix. Precisament aquesta mirada i forma de treballar, posant les cures i la vida al centre, és un dels trets diferencials dels projectes que formen part de l’Impuls: “És molt important que puguem treballar l’educació i les cures des dels valors i principis de l’ESS, enxarxades al barri i amb la comunitat”.
“Hi ha hagut una estigmatització molt gran del jovent durant la pandèmia, i tot això tindrà conseqüències psicològiques”, diu Alexis Jiménez, de Reflexes
Introduir aquestes lògiques i maneres de fer en un mercat laboral en què es premien la competitivitat i el lucre no és gens fàcil. Per contrarestar-ho, des de La Troca valoren la importància de generar espais de coordinació, diàleg i debat entre els projectes membres de l’Impuls, “per adonar-nos de la complementarietat que tenim entre les iniciatives integrants de l’ESS a l’hora d’oferir acompanyaments, tant a persones adultes com a infants, en diferents moments de la vida”. Segons explica Adriana Sabaté, aquesta estructura coordinada permetria potenciar les capacitats col·lectives a l’hora de buscar finançament o dur a terme projectes nous on es puguin sumar sabers i experiències. Jordà, de Psicoopera, hi està d’acord: “La salut mental també està relacionada amb l’educació, l’esport, l’alimentació… Per tant, el fet de treballar en xarxa i amb el suport d’altres entitats ens afavoreix a totes”.
En aquesta línia, les entitats del sector consideren que encara que hi ha un llarg camí per recórrer en el camp de la intercooperació. Anna Puig, sòcia treballadora de L’Esguard, cooperativa que es dedica a serveis educatius des del camp del lleure, planteja que una proposta que es podria desenvolupar seria crear un pol educatiu al barri, “tenint en compte que entre totes podem cobrir necessitats de les veïnes des de la mateixa mirada i valors, donant una atenció especial al suport emocional i comunitari”. Altres reptes, segons Puig, tenen a veure amb l’accessibilitat dels serveis: “Lamentablement, el lleure avui dia no és accessible per a tothom, i precisament les famílies que més el necessiten per facilitar la conciliació són les que menys se’l poden permetre. Així, és important que des de les xarxes comunitàries que formem part de l’ESS al barri donem resposta a aquest problema”.
Una possible solució que des d’Arcàdia plantegen per a abordar els problemes d’accessibilitat d’aquestes iniciatives a totes les capes socials, i alhora també evitar la precarització de les persones que treballen en projectes de l’ESS, seria caminar cap a un model publicocomunitari: “Els projectes educatius i d’acompanyament psicològic actuals o bé són publicoestatals o bé són privats amb ànim de lucre, i creiem que hauríem de reivindicar la possibilitat d’afrontar aquestes necessitats des dels mateixos barris i comunitats i assegurar la supervivència dels projectes i les persones que hi treballen”. Per fer això, Alexis Jiménez, de la cooperativa Reflexes, manifesta: “Hauríem de ser capaços de sortir dels nostres espais i arribar a altres entorns i perfils de gent més amplis per compartir-los la nostra mirada i valors”.
