Fer periodisme feminista, amb perspectiva de gènere o mirada interseccional és com aprendre a tocar un instrument que té les cordes desafinades. Durant molt de temps, no tindràs l’oïda entrenada per adonar-te que les notes sonen malament. Necessitaràs molta dedicació per familiaritzar-te amb l’instrument. I et costarà encara més esforç interioritzar les escales musicals i les sonoritats per tal de copsar les desafinacions.
Creixem en societats patriarcals, capitalistes i colonialistes que, al seu torn, ens eduquen en mirades sexistes, productivistes i racistes. Com amb l’instrument desafinat, no és senzill adonar-se de les inèrcies, prejudicis i privilegis que ens travessen. Calen molts anys de pràctica i molta voluntat, que en aquest cas pot voler dir llegir, preguntar, revisar-se, escoltar molt i callar encara més.
La tria de les fonts és cabdal per al periodisme amb perspectiva interseccional. Qui apareix al teu reportatge i en quina posició? Les fonts tenen un rol actiu o passiu? Hi ha col·lectius que sols surten com a víctimes?
A la Directa treballem per fer un periodisme el menys encadenat possible per tots els biaixos normalitzats a la societat occidental o occidentalitzada en què vivim la majoria de nosaltres. Tenim alguns recursos de fa anys que ja coneixeu, com l’ús del femení genèric per trencar amb l’androcentrisme, en una acrobàcia del llenguatge. Però si el contingut no va a l’una amb aquesta perspectiva feminista, poca feina farem per molta voluntat que posem en emprar un llenguatge no sexista.
Així doncs, hi ha altres eines molt pròpies del nostre ADN. La tria de les fonts és cabdal per al periodisme amb perspectiva interseccional. Qui apareix al teu reportatge i en quina posició? Les fonts tenen un rol actiu o passiu? Hi ha col·lectius que sols surten com a víctimes? Fas articles realment diversos o busques quedar bé amb quotes de diversitat? Les veus es consideren expertes només si són figures d’autoritat reconeguda, com ara de l’acadèmia? I un llarg etcètera. Incloent-hi també qui fa els reportatges i des de quina intersecció.
Només es pot aprendre a construir un periodisme feminista a força de fer-se durícies a les mans. D’equivocar-se. I de tornar-ho a intentar.
