Els organismes genèticament modificats (OMG), coneguts popularment com a transgènics, són una realitat complexa que desperta des d’entusiasme fins a controvèrsia. En aquests organismes s’ha alterat el material genètic per mitjà de tècniques de biotecnologia amb l’objectiu de conferir-los característiques específiques que no tindrien de manera natural, com ara resistència a algunes malalties o més tolerància a condicions ambientals adverses. D’entrada, és important entendre un concepte clau en l’evolució: l’erosió genètica. Aquesta és causada per la fragmentació d’hàbitats, la contaminació o la substitució de varietats primitives per altres de més viables en termes productius.
Aquest fenomen condueix a la pèrdua de diversitat genètica i a una homogeneïtzació de la població. Es fa palès en espècies animals i vegetals destinades al consum, on s’ha accelerat aquesta situació per l’arribada dels OMG. Els organismes transgènics són un tipus específic d’OMG que contenen gens d’una altra espècie, que els confereixen característiques específiques d’aquesta altra. Un exemple notable és la soja transgènica 40-3-2 (desenvolupada per la companyia Monsanto, actualment propietat de Bayer), comercialitzada als Estats Units des de 1996, que és resistent a l’herbicida glifosat.
La creació d’OMG implica l’ús de tècniques moleculars com els plasmidis, molècules d’ADN circular que es poden modificar per inserir-hi un determinat gen i, més tard, infectar l’organisme receptor. D’aquesta manera, el gen s’integra al seu genoma. Les possibilitats biotecnològiques esdevenen més complexes i precises a mesura que perdem variabilitat natural, les espècies s’extingeixen massivament i els ecosistemes col·lapsen mentre ens qüestionem el rumb que aquesta disciplina hauria de tenir. Mitigar els efectes de l’erosió genètica com a eina de resiliència dels ecosistemes esdevé una prioritat a l’hora de fixar els esforços actuals de la comunitat científica.
