Vaig arribar vora les nou del matí i totes estaven fora, en el jardí de l’alberg rural, dempeus i fent un rogle. Vora cinquanta dones i persones no binàries començaven la tercera sessió d’una setmana de treball conjunt que els semblaria un mes sencer per la intensitat dels debats i de les emocions. Dues d’elles eren facilitadores i quatre, intèrprets, perquè la pluralitat de perfils i procedències incloïa la riquesa de llengües. El tema: agroecologia feminista.
A mi em sembla fascinant tot el que passa quan clavem feminista darrere de qualsevol cosa. Es fa de dia i ixen els colors. S’obre un ventall infinit de possibilitats. Atrau, il·lusiona, acull, passeu, passeu. Per això crec que vivim un moment extraordinari on en moltíssims àmbits es fa una revisió en profunditat fins i tot d’allò irrevisable. La justícia, els joguets, la música, la sexualitat, l’urbanisme. Què passa amb l’agroecologia?
Tenint present la particular relació que té l’agroecologia amb les opressions ―començant per la que exerceix el model alimentari capitalista―, l’agroecologia serà feminista o no serà
Fem una parada ràpida. Agroecologia és una paraula molt evocadora i aquesta és una de les seues virtuts. Dins d’eixa llibertat perquè cadascuna la faça pròpia, és important tindre en compte que l’agroecologia és política (transforma), és popular (del poble) i és diversa (mestissa, bastarda). Agroecologia és molt més que una pràctica de relació amb la terra, és una forma de mirar, un enfocament holístic que trenca amb formes esbiaixades i quadriculades de veure el món. Troba com agermanar-nos en el temps i en l’espai al voltant de la relació amb els altres éssers vius, de l’alimentació, de la reproducció de la vida.
Reprenem. Com és l’agroecologia feminista? Tenint present la particular relació que té l’agroecologia amb les opressions ―començant per la que exerceix el model alimentari capitalista―, l’agroecologia serà feminista o no serà. Però l’altre dia, a les faldes de la serra de Mariola, vam veure una bona mostra del que això vol dir i de tot allò que aporta.
Hi havia companyes d’organitzacions agràries de tota Europa, totes elles membres del moviment global Via Campesina; totes elles amb un camí particular per aconseguir esdevenir organitzacions feministes, més llarg o més curt, per dins o per fora de les conformacions prèvies, però amb un compromís clar i ferm. Aquest era l’objectiu principal d’aquesta trobada, empentar aquests processos, consolidar-los, compartir-los. I una organització feminista no encaixa dins les estructures d’una no feminista, s’ha de dissenyar de nou perquè són altres les formes de participació, de lideratge, de compartir la informació. Són altres també les prioritats, les àrees de treball, els ritmes i els llenguatges. El model jeràrquic passa a ser una xarxa horitzontal, que permet l’obertura, la incorporació de persones noves, la participació de tothom. Eixa seguretat que fins ara ha suposat el control centralitzat passa a responsabilitats col·lectives, assumint els riscos i amb la confiança com a aposta. Tot això es reflecteix també en els espais i per descomptat en els horaris, perquè les persones amb responsabilitat o voluntat de cuidar han de poder participar en una organització política.
Les noves formes de treball i de vida fan que siga dins el model agroecològic on més persones joves s’estan incorporant al sector agrari, la majoria d’elles, dones
En la trobada van tindre especial protagonisme les entitats a l’avantguarda de la visibilitat i defensa dels drets de les persones LGTBIQA+ al món rural perquè també és fonamental la participació de les diversitats sexuals i d’identitat de gènere en les organitzacions agràries del futur. L’experiència del Movimento Sem Terra (MST) del Brasil i de la Rock Steady Farm dels Estats Units, van fer presents els nous models de família i de relacions afectives, junt amb la convivència intercultural, l’antiracisme i la lluita contra l’extrema dreta.
Aquest canvi de valors no queda només dins dels col·lectius, sinó que es tradueix a les seues demandes de polítiques agràries, de ruralitat, de model de societat. Es tradueix també als seus projectes productius i de dinamització social i econòmica, amb totes les dificultats que això suposa. “Jo no concep res sense tindre una xarxa”, va dir una de les llauradores. Aquestes noves formes de treball i de vida fan que siga dins el model agroecològic on més persones joves s’estan incorporant al sector agrari, la majoria d’elles, dones. Ho tenim, l’agroecologia feminista està gestant una nova ruralitat.
Però a Agres no només estaven aquestes cinquanta llauradores, ramaderes, tècniques i investigadores. Estaven també les seues mares, àvies i besàvies. Estava el reconeixement de les seues trajectòries, dels seus sabers i els seus treballs, i també dels seus patiments i angoixes. Expulsades dels espais de decisió, menyspreades per dones i per rurals. La seua memòria és el pilar central de l’agroecologia feminista, i el món que tenim per davant, el que estem construint, també serà el que totes elles hagueren desitjat, en el que totes elles hagueren gaudit.
