L’olor de sofregit de ceba i tomàquet ens dona la benvinguda a la dàrsena del port de Borriana, a la Plana Baixa, un matí d’hivern. Els aromes provenen d’un dels vaixells que hi ha atracats, molt visible per les seues grans dimensions i el color roig. De seguida, pel rètol que figura a un dels laterals de la nau, ens adonem que pertany a l’organització alemanya de rescat marítim Sea Eye. En apropar-nos, veiem una desena de persones treballant a la coberta i emplatant carmanyoles des d’una gran olla: “Són les 200 racions que ixen hui cap a València”, ens respon un dels membres de la tripulació. En iniciar la conversa ens adonem que hi ha gent de diferents procedències i, per tant, el valencià, el castellà i l’anglés conflueixen. Segons ens expliquen, algunes formen part de l’equip de bord del vaixell i altres a col·lectius i moviments socials de la Plana.
Des de 2020, el port de Borriana s’ha convertit en un enclavament referent per a moltes embarcacions d’organitzacions i vaixells que es dediquen al rescat humanitari marítim, com Open Arms, Sea Watch, Sea Eye o Louise Michele. Gràcies a la feina que coordina el Grup de Suport l’Aurora en este indret, nombroses persones i col·lectius dels moviments socials de les comarques de Castelló s’han organitzat en els darrers anys per a donar cobertura i suport a les diferents demandes i necessitats plantejades per estes ONG i han convertit la localitat de la Plana Baixa en un referent solidari dins del circuit de rescat de persones que intenten travessar el Mediterrani per a arribar a Europa.
Des del 29 d’octubre, amb el desastre de les inundacions provocades per la dana, des del Grup de Suport l’Aurora s’ha posat en marxa la iniciativa “En acció pel Poble Valencià”, que coordina conjuntament amb l’organització de rescat alemanya Sea Eye. Esta aliança aprofita tota l’estructura de vincles creada en els darrers anys amb l’objectiu de cobrir les necessitats més bàsiques de la població afectada pels efectes de la riuada a l’Horta Sud. Vicent Aleixandre, un dels membres del col·lectiu, ens explica la iniciativa mentre acaba de preparar alguns aspectes logístics abans d’eixir cap a València: “Així que va passar la catàstrofe vam moure fils per portar el vaixell de rescat Sea Eye 4, que estava fent tasques de manteniment al port de Vinaròs, fins al port de Borriana, i ficar-nos a treballar el més ràpid possible amb les infraestructures de què disposàvem”.
Segons explica, l’aliança prèvia que ja existia entre les organitzacions de rescat marítim i els moviments socials i l’associacionisme de les comarques de Castelló ha fet que les accions s’hagen coordinat de forma eficient des del principi: “De seguida ens vam posar en contacte amb la xarxa de casals i ateneus i amb organitzacions sindicals com la CGT per a generar, coordinar i gestionar xarxes logístiques que abastiren a la població en les zones més necessitades, on no arribaven les institucions. Veient també la quantitat de persones que havia perdut el seu vehicle a causa de les inundacions, vam contactar amb col·lectius que treballen el tema de la mobilitat com Soterranya i Castelló en Bici, per a recollir, reparar i obrir un punt de distribució de bicicletes a Paiporta, que coordinem des d’ací, des del port”.
Mentre Aleixandre ens mostra la nau on emmagatzemen totes les bicicletes recondicionades que arriben a poc a poc, un altre membre del col·lectiu ens avisa que just comença la reunió de coordinació de la jornada, al voltant d’una taula a l’aire lliure situada a la mateixa dàrsena. Un cop assegudes i mentre prenen el café, es reparteix a les participants un full amb les diferents accions que es duran a terme durant el dia, es divideixen les tasques i s’expliquen les especificitats de la jornada. En tancar la conversa i resoldre els dubtes pertinents, entre totes, acaben de carregar les racions de menjar i una trentena de bicicletes, ja preparades en la nau que ens acabaven de mostrar, i eixim cap a València amb dos vehicles de grans dimensions. Són les deu del matí.
Primera parada, Paiporta
En poc més d’una hora arribem al centre de la localitat de Paiporta (l’Horta Sud), on els danys causats per l’avinguda d’aigua de fa més de dos mesos encara són molt presents als carrers. La majoria dels locals encara es troben oberts de bat a bat, amb les portes trencades pels efectes de l’aigua i plens de runa i fang. Un d’estos, situat al carrer de Sant Joan de Ribera, on abans hi havia una carnisseria, s’ha convertit en les darreres setmanes en un espai logístic de distribució de bicicletes i àpats. Membres del Grup de Suport Aurora i de l’organització Sea Eye l’han condicionat, s’encarreguen d’obrir-lo cada dia i l’han rebatejat com “El Brancal de l’Horta”. Des d’estos baixos, que el propietari ha cedit de forma solidària, es distribueix cada dia un centenar de racions de menjar, es gestionen les necessitats de mobilitat de les veïnes i es reparteixen les bicicletes recondicionades que Castelló en Bici i Soterranya fan arribar cada setmana al port de Borriana.
Mentre ens trobem a la porta del local, veiem com moltes veïnes passen a recollir racions i aprofiten per a petar la xarrada, sobretot gent gran i famílies que viuen a pocs carrers de distància. Altres acudeixen amb necessitats vinculades a la mobilitat, com és el cas de Nelson, que fa uns dies va registrar les seues en un formulari i hui recull una bicicleta de muntanya: “Soc pintor i treballe a un poble proper, però ara, que no funciona el metro, vaig a treballar caminant i em costa molt de temps arribar a la feina. Gràcies a esta iniciativa puc disposar d’un vehicle i hi arribe menys cansat”, conta.
També s’atura a parlar amb nosaltres Lola, una altra veïna de Paiporta que acudeix al punt solidari amb amigues. “Hui, quan he passat, m’ha cridat l’atenció la fruita que tenien, que feia una pinta boníssima, i n’he agafat per a casa”, detalla. I afegeix: “Estic sola i després del que ha passat em costa molt fer qualsevol cosa, així que iniciatives com esta m’estan venint molt bé per a tirar endavant”. També ens explica que “ara mateix, ací al poble, hi ha moltes organitzacions repartint menjar, i la majoria pareix que t’ho donen per caritat o a canvi d’alguna cosa. Però ací sempre t’ho ofereixen amb tranquil·litat, com una cosa natural i sense pressió. Per mi això és molt important”.
La iniciativa també ha posat en marxa un servei de recollida de bicicletes per mitjà de col·lectius com Soterranya o Castelló en Bici, per a cedir-les a persones que han perdut el seu vehicle
Al cap de poca estona a penes queda una vintena de racions damunt la taula. En eixe moment arriba Fèlix, que coordina una de les brigades de persones voluntàries que es troba netejant un dels garatges subterranis a pocs carrers de distància. “Encara sort d’iniciatives com esta, que arriben on no ho fan les institucions”, exclama. “Estem treballant des de bon matí i m’emporte una desena de racions perquè les voluntàries puguen menjar. Quina casualitat que ara que tornen a obrir les cadenes de supermercats estan començant a tancar els punts municipals de repartiment d’aliments. Ací encara hi ha molta gent que necessita les xarxes de solidaritat com esta, no només han de pensar en el benefici de les grans cadenes”, conclou amb indignació.
En menys de dues hores ha volat el centenar de racions i les bicicletes que havien de ser repartides ja tenen noves usuàries. Mentre algunes persones s’acaben d’apuntar a la “llista d’espera” per a cobrir les seues necessitats de mobilitat a dues rodes, algunes membres de l’expedició comencen a recollir l’espai, i al cap de pocs minuts tornem a estar muntades als furgons. El trajecte a penes dura quinze minuts fins a la localitat d’Alfafar, concretament, a un dels barris més damnificats per la riuada: el barri d’Orba, popularment conegut com a Parque Alcosa.
Segona parada, Orba
Entre els municipis de Benetússer i Massanassa, i separat del poble d’Alfafar –al qual pertany administrativament–, arribem al barri d’Orba per la carretera N-340. És un nucli format principalment per blocs d’habitatges de protecció oficial construïts als anys setanta per a acollir persones de classes populars
i caracteritzat històricament per l’abandonament institucional pel que fa a serveis públics i infraestructures. Només arribar, ens adonem que els danys causats pel desbordament del barranc de Poio, a escassos metres de les cases, van ser catastròfics per a esta població de l’Horta Sud, on van morir quinze veïnes –de les 224 que n’hi havia aquell dia– i centenars d’habitatges i negocis van ser engolits per l’aiguat.
Tot i la magnitud de la catàstrofe, l’esperit de lluita i reivindicació del barri es nota només arribar a la plaça del poeta Miguel Hernández, on aparquem els vehicles. Allà mateix, en un edifici industrial de rajoles roges, penja una pancarta on es llegeix “Supermercat Popular”, amb el símbol del dòlar ratllat. A la porta s’acumula una cua de persones amb carros de la compra, mentre d’altres no paren d’eixir carregades amb brics de llet, arròs, pasta, bolquers o menjar per a mascotes. Este local, que segons ens expliquen havia sigut un supermercat de la cadena Consum tancat des de fa anys, s’ha convertit en les darreres setmanes en un espai de repartiment solidari i gratuït que abasteix de productes bàsics, menjar i materials diversos a la gent del barri que ho necessita. A la mateixa plaça, a escassos metres, trobem el local de la Koordinadora de Col·lectius del Parke Alcosa. Membres d’esta organització veïnal gestionen i coordinen esta iniciativa solidària juntament amb altres veïnes. És precisament ací on la comitiva del Grup de Suport l’Aurora i del Sea Eye descarrega el centenar de racions que quedava per repartir. Segons ens expliquen, van destinades a persones que per qüestions de mobilitat no poden eixir de casa i que, per tant, rebran les racions a domicili gràcies a persones voluntàries. “Gràcies a la col·laboració de tots els grups solidaris que estan venint a donar un cop de mà podem tirar açò endavant”, ens explica Juanvi, un dels membres de la Koordinadora, que remarca la importància d’iniciatives com la del Grup de Suport l’Aurora i d’articular xarxes de solidaritat entre grups i organitzacions amb diferents sensibilitats però amb una pràctica social comuna: “Des del col·lectiu, i amb les diferents organitzacions que venen a col·laborar, intentem impulsar una altra forma de relacionar-nos, basada en la solidaritat i el suport mutu. Creiem que això és imprescindible, no només durant la fase d’emergència, sinó també per la reconstrucció que ara començarà”. I recorda a les institucions que “la reconstrucció l’hem de decidir i fer nosaltres mateixes, veïnat, col·lectius i organitzacions que treballem al barri”.
Una volta acabem la conversa amb Juanvi ens adonem que les voluntàries han eixit cap a les cases a fer el repartiment domiciliari de les últimes racions que havien descarregat. Han tocat les dos del migdia i ha arribat el moment de tornar a la base. Ens acomiadem, pugem als vehicles i enfilem direcció a Borriana. Mentre eixim de la zona afectada veiem descampats amb centenars de vehicles destrossats i apilats formant torres de quatre, camps de cultiu fets malbé, plens de runa, multitud d’escombraries i deixalles repartides en rogles, mitjanes i trams de carretera inutilitzats. “Ací hi ha molta faena per fer”, comenta Aleixandre mentre ens allunyem i agafem l’autopista direcció nord: “Serà important que la reconstrucció es faça des d’un vessant social i escoltant les necessitats del veïnat de les zones afectades. Si hem d’esperar que les solucions les done el govern valencià, veient com han gestionat esta emergència des del principi, anem apanyades”.
