Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Alarma ambiental col·lectiva per salvar el Baix Llobregat i l'Hospitalet

Entitats ecologistes i col·lectius veïnals apleguen forces amb la creació de la plataforma SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet, que pretén aturar desenes de projectes urbanístics mitjançant una moratòria de dos anys, un procés ciutadà participatiu i una reorientació de l'urbanisme metropolità

Acte de presentació de la plataforma / Arxiu

Vint-i-sis gratacels a l’únic espai agrícola de l’Hospitalet, 4.968 habitatges i quatre nous barris al darrer corredor natural entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, sis blocs de 40 pisos cadascun a la pineda del turó del Castell de Castelldefels, 2.377 nous habitatges a la zona agrícola i forestal d’Oliveretes, al peu del Montbaig, 261 habitatges en una riera de la serra de Collserola o l’enèsima ampliació de l’aeroport del Prat són només alguns del mig centenar de plans urbanístics previstos o ja en marxa que sumen al voltant de 70.000 habitatges nous i centenars d’hectàrees de nous polígons industrials que afecten gairebé la totalitat dels municipis del Baix Llobregat i al terme municipal de l’Hospitalet, inclòs administrativament dins del Barcelonès.

Projectes de més asfalt i ciment sobre el “poc o gens rendible paisatge agrari” per a les diferents administracions locals i territorials, ambiciosos plans de “creixement econòmic, expansió, competitivitat, progrés i desenvolupament” basats en el Pla General Metropolità de 1976, aprovat per les autoritats tardofranquistes fa més de quaranta anys, amb la intenció de fer de Barcelona i la seva àrea metropolitana una gran urbs homogènia com Xangai, Tòquio, Nova York, Sao Paulo o altres megalòpolis del planeta.

Uns plans urbanístics que passen per sobre de qualsevol contingència, tant si es tracta de l’oposició veïnal, d’una profunda crisi econòmica o una emergència climàtica planetària, per tal de seguir “esquarterant el territori”, segons es pot llegir al manifest de la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, presentada el 12 de març entorn de la colònia Güell, un dels espais naturals afectats “per la voracitat sense límits del capital especulatiu, que de nou aposta per la indústria de l’habitatge”. Aquests projectes “no tenen en compte l’existència de 31.000 habitatges buits al conjunt de la comarca ni tampoc el dret universal a l’habitatge, accessible a tota la població”. Hi ha una “absència total de plans per crear parc públic de lloguer a preus socials”, afegeix Sílvia Ruiz, del Centre d’Estudis Beguetans i una de les promotores de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Bona part dels nous projectes estan basats en el Pla General Metropolità de 1976, aprovat per les autoritats tardofranquistes fa més de quaranta anys

La nova plataforma aplega inicialment una trentena d’entitats ecologistes i civils d’àmbit local, comarcal i nacional, des de la Lliga de Defensa del Patrimoni Natural (Depana) o Ecologistes en Acció fins a Salvem el Calamot, Defensem el Castell, No més Blocs o Salvem les Oliveretes, entre d’altres.

Des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet apel·len a la implicació del conjunt de la societat amb l’organització de manifestacions de protesta i la celebració de consultes ciutadanes, que encara que no siguin legalment vinculants, sí que realment “obliguen (o haurien d’obligar) a les administracions locals a replantejar-se els seus objectius”, segons Jaume Grau, membre d’Ecologistes en Acció i un altre dels promotors de la plataforma. “El sistema d’urbanització massiva del territori, de vendre els conreus de la pagesia i la sobirania alimentària autòctona als especuladors locals del ‘totxo’ i als inversors internacionals és el que s’hauria de repensar entre tota la població, i potser seran les noves generacions qui hauran de canviar la inèrcia de les polítiques urbanístiques i mediambientals actuals”, reclama Ángel Losada, veterà activista del Grup Ecologista Quercus, actualment implicat en la lluita contra el Pla de Ponent de Gavà.

Inspirades i motivades per les recents fites d’altres iniciatives semblants, com l’aturada de deu dels setze plans urbanístics previstos al litoral de les comarques gironines per SOS Costa Brava, les ecologistes del Baix Llobregat i l’Hospitalet volen “representar la societat civil preocupada per la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca”, al mateix temps que es proposen “aturar la contribució negativa de l’urbanisme metropolità a la crisi ambiental i aconseguir una reorientació total del model territorial”.


Lluites, èxits i frustracions: de l’Olla del Rei al pla Caufec

La lluita a la comarca en defensa dels espais naturals i rurals de vegades ha assolit els seus objectius, com el 6 de juny de 2018, quan la plataforma Salvem l’Olla del Rei va aconseguir aturar les obres de construcció d’un edifici que amenaçava el paratge natural d’aquesta zona humida de gran valor ecològic situada a la ribera de Castelldefels. Finalment, davant les pressions dels grups ecologistes, es va decidir traslladar la ubicació de l’Institut de Ciències Fotòniques a Sant Cugat del Vallès. Però en altres ocasions, les protestes populars no poden evitar l’execució parcial o completa dels plans previstos, com en el del Pla Caufec del terme municipal d’Esplugues de Llobregat, quan el 28 de novembre de 2018 es va inaugurar un centre comercial al barri de Finestrelles, al peu de Collserola.

La plataforma Salvem l’Olla del Rei va aconseguir aturar les obres de construcció d’un edifici que amenaçava el paratge natural d’aquesta zona humida de gran valor ecològic a la ribera de Castelldefels |Arxiu

 

Amb el lema “Aturem les màquines”, el 2007 es va convocar una manifestació contra el Pla Caufec, que a més de l’esmentat centre comercial tenia prevista la construcció d’oficines i pisos de luxe en un terreny inclòs al Parc Natural de Collserola, protesta que va acabar amb la intervenció policial dels Mossos dirigida pel controvertit Jordi Arasa. “Han passat 26 anys, s’han donat voltes, però el pla en la seva essència no ha canviat”, es lamenta Bernat Cubell, un dels activistes de la plataforma popular contra el Pla Caufec-Porta BCN. Malgrat la seva frustració, ni a Esplugues ni en altres llocs del Baix Llobregat i l’Hospitalet els moviments de protesta no s’han aturat per tractar de frenar la continuïtat dels projectes urbanístics.


Salvem l’entorn de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

La presentació oficial de la plataforma, que en realitat ja fa uns mesos que funciona, va tenir lloc el 12 de març a la Colònia Güell, tot just davant dels terrenys agrícoles i forestals afectats per un de la cinquantena de projectes urbanístics, al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Isis Sanpera, una de les membres de la plataforma Salvem l’entorn de la Colònia Güell, va aprofitar la roda de premsa per denunciar el PDU (Pla Director Urbanístic) que preveu la construcció de 1.350 habitatges i la urbanització de més de 110 hectàrees que “esborraran del Baix Llobregat un patrimoni natural i paisatgístic de primer nivell”. Un entorn que per a les ecologistes de Santa Coloma de Cervelló “envolta i dóna sentit a un Bé d’Interès cultural com és la Colònia Güell i on es troba la Cripta de Gaudí, declarada patrimoni mundial per la Unesco”.

Les administracions locals presenten el PDU com “l’oportunitat per endreçar un conjunt de plans urbanístics que històricament estaven enquistats i que no s’han arribat a desenvolupar”: el Pla Especial del Recinte Industrial de la Colònia Güell (aprovat l’any 2003), el Pla Parcial Residencial de l’entorn de la Colònia Güell (iniciat l’any 2003 i aprovat l’any 2012), l’Àrea Residencial Estratègica de la Riera de Can Soler (febrer del 2009) i el Pla Especial del Parc Metropolità i àrea esportiva de la Colònia Güell (aprovat l’any 1987, i sobre el qual s’ha aprovat recentment —desembre 2017— una modificació Puntual del Pla Metropolità).

Salvem l’entorn de la Colònia Güell denuncia el PDU que preveu la construcció de 1.350 habitatges i la urbanització de més de 110 hectàrees que malmetran l’entorn natural d’un indret declarat patrimoni mundial per la Unesco

Per a les ecologistes, “la redacció d’aquests plans ha comportat una significativa dedicació de recursos públics durant els darrers quinze anys. I ara, en uns pocs mesos, s’ha valorat globalment la situació i s’anuncia que tot plegat s’anul·larà i quedarà subsumit en el nou PDU, sense que ningú assumeixi cap responsabilitat sobre els desencerts de tot el que s’ha fet fins al moment”. “A més, els interessos creats per aquests plans anteriors difícilment desapareixeran perquè es replantegi la superfície edificable significativament a la baixa”, critiquen.

L’embrió d’aquest nou PDU ha estat el Pla de l’Entorn de la Colònia Güell, iniciat l’any 2003 quan l’INCASOL i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló van començar a treballar-hi, i aprovat definitivament el 2012. Ja aleshores, afectava més de 40 hectàrees i preveia la construcció de més de 1.300 habitatges. “Des del primer moment el pla ha estat molt qüestionat pel seu impacte sobre un territori amb alt valor patrimonial, i també perquè suposa accentuar encara més el model de poble-residencial que avui tenim”, conclou Sanpera.


Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent (Gavà)

Entre el mig centenar de plans previstos en el conjunt de la comarca i l’Hospitalet, destaca pel seu impacte ambiental, ecològic i paisatgístic el Pla de Ponent de Gavà, un macroprojecte urbanístic que té com a objectiu urbanitzar al voltant de 200 hectàrees al turó del Calamot, la riera dels Canyars i el pla de Queralt, i que preveu la construcció de quatre nous barris i un total de 4.968 habitatges en el darrer corredor ecològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat. Es tracta del pla residencial més gran del territori en marxa, que ja s’ha iniciat amb la construcció de la primera fase de Can Ribes, un dels quatre barris projectats.

La zona afectada pel Pla de Ponent |Victor Serri

 

Aprovat el 2006, el projecte es remunta al Pla de Queralt o Caralt de l’any 1993, quan els terrenys van ser comprats per la constructora Vèrtix, aleshores presidida pel controvertit empresari Felip Massot, que va arribar a esdevenir “la segona immobiliària més gran de Catalunya amb la compra de sòl sense urbanitzar o en males condicions, absència de serveis i infraestructures”. “Els terrenys es revaloraven mitjançant requalificacions que feien els ajuntaments a través d’operacions que requerien grans inversions de diners públics en urbanització i construcció d’infraestructures”, es pot llegir en un document elaborat per la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent, reorganitzada el 2019 a partir del col·lectiu original dels anys 1990. “Un pla paradigmàtic de la nova bombolla immobiliària”, segons Laura de la Villa, activista de la plataforma i veïna de Castelldefels, municipi també afectat per diversos plans urbanístics.


Defensem el Castell (Castelldefels)

L’Ajuntament de Castelldefels, juntament amb Santiveri Crespo SL –l’empresa constructora de Jaume Santiveri, un dels empresaris del sector més coneguts de la comarca–, pretén edificar sis blocs de 40 pisos cadascun i un total de 205 habitatges al turó del Castell, patrimoni històric i natural de la població que inclou l’antiga fortalesa medieval i la pineda que connecta amb el Parc Natural del Garraf.

Tot va començar el mes d’agost de 2018, amb la tala de més d’un centenar d’arbres de la pineda del turó que van tractar d’impedir les veïnes agrupades en la plataforma ecologista Defensem el Castell

Tot va començar el mes d’agost de 2018, amb la tala de més d’un centenar d’arbres de la pineda del turó que van tractar d’impedir les veïnes agrupades en la plataforma ecologista Defensem el Castell, amb una acampada de dotze dies que va ser desallotjada per 80 agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra amb la col·laboració de la policia local. La intervenció policial amb una persona detinguda no va posar fi a la resistència veïnal, que continua la lluita per salvar la pineda de la destrucció completa mitjançant un procés jurídic costejat per donacions populars.

“Som una plataforma ciutadana transversal nascuda el 2018 per tal de salvaguardar l’espai natural i històric del turó del castell de Castelldefels de l’especulació urbanística. Hem decidit iniciar un procés jurídic, ja que tenim coneixement de presumptes irregularitats i hem detectat diverses anomalies en els procediments emprats durant tot el procés. Ara la nostra prioritat és pagar la batalla jurídica”, expliquen les ecologistes de Castelldefels a les xarxes.


Salvem Oliveretes (Viladecans)

La plataforma Salvem Oliveretes neix l’any 2003, quan un grup de veïnes i entitats de Viladecans comencen a reunir-se en veure que l’Ajuntament de Viladecans, governat aleshores per una coalició entre el PSC i ICV-EUiA, havia aprovat un augment d’edificabilitat del projecte d’Oliveretes, zona agrícola i forestal del Montbaig on hi ha prevista la construcció de 2.714 habitatges en 62 blocs de fins a 11 plantes d’alçada on viuran més de 7.500 nous habitants. Es tracta del Pla de Llevant de Viladecans, “un projecte que ha estat aturat durant tres dècades, d’ençà que el predemocràtic Pla General Metropolità de 1976, sense cap criteri mediambiental, va traçar una línia i va qualificar aquest territori com a urbanitzable, i que no es va desenvolupar abans per desavinences polítiques”, segons denuncia el manifest de la plataforma.

Les ecologistes de Viladecans s’hi oposen perquè consideren que no hi ha cap necessitat habitacional en una localitat on el creixement demogràfic pràcticament està estancat des de fa anys i on hi ha gairebé el mateix nombre d’habitatges buits que els previstos al pla. A més, critiquen que no s’estan fent habitatges socials sinó de mercat lliure en terrenys públics de l’ajuntament i de la Generalitat, i alerten que “qualsevol destrucció de l’espai natural és, a més d’innecessària, irreversible”.


Ni un pam de terra (El Prat de Llobregat)

Als 4.800 nous habitatges previstos al voltant del nucli urbà pratenc en tres plans urbanístics –Eixample Nord, Eixample Sud i La Seda– cal afegir l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat, que amenaça la supervivència de l’estany de la Ricarda i agreuja la degradació del conjunt de l’espai natural del delta del Llobregat. Per tractar d’impedir-ho, el 14 de desembre de 2019 es va presentar la plataforma Ni un pam de terra, formada per ecologistes locals i activistes de Depana, Ecologistes en Acció i altres entitats ecologistes d’àmbit més ampli. La iniciativa pratenca compta amb el suport d’altres lluites comarcals, com les de Salvem el Calamot o Salvem l’Olla del Rei.

L’entorn natural de la llacuna de la Ricarda desapareixerà si s’amplia la pista 3 del Prat. Actualment s’hi accedeix per una passarel·la envoltada de tanques |Victor Serri

 

Amb l’exemple de la recent aturada del pla urbanitzador a l’Olla del Rei, la plataforma ecologista alerta del “perjudici letal” que suposarà per a la plana deltaica l’execució de l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport, obres licitades per l’empresa pública Aena que proposa també la construcció d’un nou edifici, centenars d’aparcaments i una altra plataforma d’estacionament d’aeronaus per, segons l’ens, “evitar el col·lapse de la infraestructura”. Al pla també s’hi oposa l’Ajuntament del Prat, que el 4 de març de 2020 va aprovar una declaració institucional en contra de la proposta, perquè “posa en perill els espais naturals del delta i la salut del veïnat”.

Segons Depana, l’ampliació de la tercera pista “alterarà la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) i degradarà la qualitat de les aigües superficials i freàtiques del Delta”. És una opinió que comparteixen les activistes d’Ecologistes en Acció, que afegeixen que “si la primera ampliació de l’aeroport ja va tenir un gran impacte ambiental, aquesta pot acabar amb la resta d’un indret clau per a la reproducció de centenars d’ocells”.


No més
 blocs-Salvem L’H (l’Hospitalet de Llobregat)

Entre l’Hospital Universitari de Bellvitge i la llera del riu Llobregat sobreviuen els masos de Cal Trabal, Can Masover Nou i Ca l’Esquerrer i l’única zona agrícola del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, on l’ajuntament té previst l’execució parcial del PDU Gran via: 26 blocs destinats a oficines i habitatges i la urbanització d’un espai ocupat actualment per conreus. El pla afecta el 8% del terme municipal del terme municipal, al voltant de l’avinguda de la Gran via –el tronc central de la qual es vol cobrir parcialment– i té impacte en els terrenys de les esmentades masies, la darrera zona natural i de producció agrària de la ciutat.

Per Javier Mulero, veí de Bellvitge i membre del col·lectiu No més blocs-Salvem L’H, “consisteix bàsicament en més gratacels i ciment”. Per defensar l’espai agrícola, l’any 2015 es va crear la plataforma d’entitats Salvem Cal Trabal, posteriorment reconvertida en l’actual No més Blocs, que entre els anys 2015 i 2017 va organitzar manifestacions de protesta contra el projecte urbanístic municipal aprovat per la Generalitat de Catalunya el 2017 però encara pendent de la seva tramitació definitiva.

Acció de protesta contra el Pla Director Urbanístic (PDU) de la Gran Via |Arxiu

 

L’objectiu del col·lectiu és “donar suport a les lluites veïnals davant l’especulació i contra un model de ciutat fet d’esquena a la gent que hi viu”. Mentre l’Ajuntament de l’Hospitalet i el Departament de Territori de la Generalitat el veuen com una oportunitat de reactivació econòmica, una part del veïnat entre els quals hi ha la plataforma abans esmentada el titlla de projecte especulatiu i afirma que “no pensa deixar de lluitar per aconseguir que s’aturi i s’obri un procés participatiu perquè s’inclogui la zona agrícola de Cal Trabal al Parc Agrari del Llobregat”.

La defensa del patrimoni natural i cultural i dels interessos veïnals davant dels controvertits projectes urbanístics del consistori dirigit per Marín des de l’any 2008, ha generat una sèrie de sinergies entre els diversos col·lectius hospitalencs en forma de xarxes de suport mutu, com el Grup de Patrimoni de l’Hospitalet o el més recent moviment Un Altre l’Hospitalet és Possible, que aplega una trentena d’entitats i es va posar en marxa amb la manifestació celebrada el 16 de novembre de 2019 pels carrers de la ciutat.


SOS La Rierada (Molins de Rei)

Al bell mig del Parc de Collserola, dins del terme municipal de Molins de Rei, hi ha prevista la construcció de 261 habitatges nous. Els tres plans urbanístics, basats en l’obsolet Pla General Metropolità de 1976 i aprovats per l’Ajuntament de Molins l’any 2017, amenacen el patrimoni natural de la Rierada, on viuen espècies protegides que sense la preservació del parc no podrien sobreviure. Des de la plataforma SOS La Rierada adverteixen de “l’amenaça mediambiental i social que això suposa”.

“La construcció de 261 habitatges nous implicarà un augment significatiu del trànsit de cotxes i camions pel parc amb els perills ambientals que això comporta”, alerten les membres de la plataforma, que demanen a les administracions locals si és necessària la construcció de tants habitatges nous “amb tots els pisos buits que hi ha a Molins de Rei”.

Articles relacionats