Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Moviments socials i veïnals de l'Hospitalet de Llobregat uneixen forces per coordinar les seves lluites

La Coordinadora de Moviments Socials de l'Hospitalet de Llobregat, que es presenta avui en roda de premsa, aplega col·lectius com No Més Blocs, Stop Massificació, L'H Cosme Toda, Can Trinxet Viu, Defensem el Castell de Bellvís, Salvem el Parc de l'Alhambra, L'Hospitalet Verd o Barris per Viure, juntament amb associacions veïnals i altres moviments socials, per coordinar les diverses reivindicacions en contra dels projectes urbanístics massificadors i la defensa del patrimoni cultural i natural de la ciutat

Presentació de la Coordinadora dels Moviments Socials de l'Hospitalet de Llobregat, aquest matí / Roser Gamonal

Avui, 4 de novembre, es presenta la Coordinadora de Moviments Socials de l’Hospitalet de Llobregat, plataforma que aplega diversos col·lectius, entitats i associacions de la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants. Es tracta d’una iniciativa popular i ciutadana que neix a partir de la confluència de diverses lluites veïnals, la coordinadora té com a objectiu principal la coordinació dels diferents grups reivindicatius i associacions veïnals que s’hi han volgut sumar a la iniciativa.

No Més
 Blocs, Stop Massificació l’H Cosme Toda, Can Trinxet Viu, Defensem el Castell de Bellvís, Salvem el Parc de l’Alhambra, L’Hospitalet Verd o Barris per Viure, juntament amb diverses associacions veïnals i altres entitats com la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), la Xarxa Groga de l’Hospitalet en defensa d’una escola pública i de qualitat a la ciutat, o l’Associació Sumem –que lluita per l’accessibilitat universal de totes les hospitalenques–, són algunes de les organitzacions ciutadanes que tenen la voluntat de sumar esforços i lluites que en alguns casos ja duren anys i fins i tot dècades.

La defensa del patrimoni cultural i natural, com les antigues fàbriques de Can Trinxet i Cosme Toda o l’espai agrícola de Cal Trabal i Can Masover Nou –el darrer amb aquesta qualificació de la ciutat—, la lluita per l’accessibilitat i la mobilitat de tots els habitants que encapçala l’Associació Sumem, o d’altres reivindicacions i protestes veïnals, com la campanya contra la massiva tala d’arbres del passat estiu o la preocupació per l’encariment de l’habitatge i el fenomen de la gentrificació, són només alguns exemples dels eixos dels moviments veïnals i populars hospitalencs ara aplegats.

Un manifest publicat el 27 de setembre de 2018 argumenta que “l’actual eina de referència per gestionar el patrimoni de la ciutat, el PEPPA, està caducada i hauria d’haver-se renovat fa anys”

Per tal de preservar part del patrimoni municipal, l’any 1983 l’ajuntament hospitalenc va aprovar un primer Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) on es contemplava un catàleg de 178 elements patrimonials, que quatre anys més tard van passar a ser 149. Actualitzat el 2001, l’actual PEPPA inclou ara només 110 elements arquitectònics que cal protegir. Ineficaç per al veïnat i els col·lectius que des de l’any 2016 formen part del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet de Llobregat, al manifest conjunt publicat el 27 de setembre de 2018 argumenten que “l’actual eina de referència per gestionar el patrimoni de la ciutat, el PEPPA, està caducada i hauria d’haver-se renovat fa anys”.

Ireneu Castillo, promotor de la plataforma Protegim el Canal de la Infanta, va ser una de les primeres persones que va aixecar la veu en defensa del patrimoni hospitalenc. En un article publicat al seu blog explica que “l’any 2011 em vaig trobar liderant la lluita per la preservació del Canal de la Infanta a l’Hospitalet. La indignació davant el patrimonicidi que s’estava a punt de cometre i les excuses barates de l’Ajuntament socialista, que l’únic que amagava eren els beneficis que obtindrien les immobiliàries adherides al consistori, van fer que entre uns pocs idealistes com jo provarem de salvar aquella relíquia del passat amb més voluntat que possibilitats. Vam aconseguir salvar un pont, però el ‘pelotazo‘ es va consumar”.

Can Trinxet, una fàbrica de teixit veïnal

Al barri de Santa Eulàlia hi ha l’antiga fàbrica de Can Trinxet, on la lluita veïnal ha aconseguit recuperar l’exterior del recinte per a ús ciutadà, amb el conreu d’un hort comunitari i l’organització d’activitats com sessions de ioga. Ignasi Escudero, veí de Santa Eulàlia i un dels membres de Can Trinxet Viu, explica que des del col·lectiu reivindiquen un Can Trinxet viu: “això vol dir que demanem que es rehabilitin les parts de la fàbrica que estan en males condicions i que sigui un centre social gestionat per veïnes i veïns”.

la lluita veïnal ha aconseguit recuperar l’exterior del recinte de Can Trinxet per a ús ciutadà, amb el conreu d’un hort comunitari i l’organització d’activitats com sessions de ioga |Victor Serri

Les polítiques urbanístiques consistorials també generen protestes ciutadanes. Al barri de Sant Josep s’aixeca un altre antic recinte fabril, Cosme Toda, on antigament es fabricaven les rajoles destinades a les cases senyorials de la burgesia barcelonina. Daniel i altres veïnes d’Stop Massificació L’H Come Toda demanen un altre tipus de reurbanització per als voltants de Cosme Toda. “Cal una millora a la zona, sí, cal una recuperació de l’espai pel barri, tan debò sigui així, no ens oposem a què hi hagi una reurbanització, però l’actual projecte ens sembla totalment desproporcionat. Un projecte que només respon a interessos especulatius”.

L’AVIB s’oposa frontalment al PDU Gran Via que planifica la construcció de 27 gratacels i l’eliminació de la darrera zona agrícola de l’Hospitalet (Cal Trabal) “perquè es tracta d’un pla urbanístic que segueix principalment criteris econòmics”

La Montse és veïna de Bellvitge i vocal de la junta de l’Associació de Veïns Independent de Bellvitge (AVVIB), veïnat que segons ella participa activament en les diferents reivindicacions veïnals del barri, com les del col·lectiu No Més Blocs, i també en d’altres, com les protestes en defensa de la sanitat pública o a favor de la recuperació i manteniment del patrimoni de la ciutat. “Som una entitat veïnal que vol recuperar l’esperit de lluita als barris dels anys 1970 i actuar amb total independència, fora de la xarxa clientelar de l’Ajuntament. Lluitem principalment en defensa del benestar dels veïns i veïnes i contra les polítiques que creiem nefastes pel nostre barri, com les polítiques urbanístiques i especulatives –el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via– o la manca d’inversió pública en equipaments, entre d’altres”. L’AVIB s’oposa frontalment al PDU Gran Via que planifica la construcció de 27 gratacels i l’eliminació de la darrera zona agrícola de l’Hospitalet (Cal Trabal) “perquè es tracta d’un pla urbanístic que segueix principalment criteris econòmics, oblidant-se per complet de les necessitats reals de veïns i veïnes”.

La lluita per la defensa del patrimoni té molt sentit a la Torrassa, on es conserven les restes de l’antic Castell de Bellvís. “És molt important per al veïnat”, com diu en Joan, veí del barri i activista del col·lectiu Defensem el Castell de Bellvís, que afegeix que volen “aconseguir la protecció immediata del castell en les condicions actuals per evitar que la seva degradació sigui irreversible, i a posteriori volem la seva restauració per posar-ho a disposició del barri com a centre de memòria històrica. També volem recuperar tot l’entorn del castell, la cornisa de la Torrassa com espai públic, protegint tot el patrimoni que hi ha, inclòs el patrimoni natural”.

Acció de protesta contra el Pla Director Urbanístic (PDU) de la Gran Via |Arxiu

Un patrimoni natural que s’ha vist enormement afectat el passat estiu a la ciutat, amb la tala masiva d’arbres a diferents punts de l’Hospitalet per “motius d’accessibilitat”, segons fonts consistorials. Des de l’Ajuntament s’argumenta que la tala està contemplada dins del Pla Director de l’Arbrat de l’Hospitalet de Llobregat, que té com a objectius “planificar, ordenar i gestionar l’arbrat de la ciutat; preservar, millorar i augmentar el patrimoni arbori; incrementar la cobertura arbòria; establir criteris per al disseny de l’arbrat en la trama urbana; fomentar la biodiversitat arbòria; protegir l’arbrat de qualsevol afectació directa o indirecta, i millorar les condicions dels arbres de la ciutat per obtenir els màxims serveis ambientals i socials”.

La tala d’arbres massiva no es va poder aturar a la Florida, però la pressió veïnal promoguda per la Coordinadora de les Associacions de Mares i Pares de Collblanc sí que va aconseguir preservar l’arbrat del barri de Collblanc

La tala va afectar de manera particular al barri de la Florida, on l’Associació de Veïnes i Veïns va organitzar una concentració de protesta el 27 d’agost. Per a l’associació veïnal, “compatibilitzar el manteniment del patrimoni natural i un espai públic accesible no només és possible sinó que és absolutament necessari”. L’arboricidi no es va poder aturar a la Florida, però la pressió veïnal promoguda per la Coordinadora de les Associacions de Mares i Pares de Collblanc sí que va aconseguir preservar l’arbrat del barri de Collblanc. El mes de setembre, la plataforma L’Hospitalet Verd, sorgida arran de la polèmica, va iniciar una campanya en defensa del patrimoni natural, lluita compartida amb el col·lectiu Salvem el Parc de l’Alhambra i l’entitat mediambiental La Saboga.

Sumar contra la “privatització de l’espai públic”

Una entitat hospitalenca de la Coordinadora que treballa per l’accessibilitat universal de totes les persones amb discapacitat o diversitat funcional és l’Associació Sumem, presidida per Arturo Portela. Sumem, entre d’altres reivindicacions, s’oposa a l’ocupació de l’espai públic per part d’empreses privades com el servei de bicicletes compartides Mobike, fet que segons Portela, “vulnera el dret a l’accessibilitat i a l’ús de la via pública que totes les veïnes haurien de tenir garantit”. “Defensem l’ús de la bicicleta com a mitjà ideal de transport ecològic i saludable, però el model de bicicletes compartides d’aquesta empresa genera una situació de perill per a les persones amb discapacitat física”, conclou el president de l’associació. Cal recordar que a la presentació oficial de la concessió de la llicència, el 18 de setembre de 2018, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, va assegurar aleshores que l’Ajuntament no “es podia permetre tenir bicicletes aparcades a qualsevol lloc” i que caldria “fer pedagogia entre la ciutadania”, tot apel•lant al civisme de les usuàries però sense especificar quines mesures prendrien “davant d’un mal ús del servei”.

També a la Torrassa i Collblanc, el passat estiu s’ha posat en marxa un moviment veïnal per la problemàtica de l’habitatge i especialment contra el fenomen de la gentrificació. La proliferació d’habitatges d’ús turístic (HUT) en poc temps, ha provocat un encariment del preu del lloguer i fins i tot el tancament de petits comerços i l’expulsió de part del veïnat, incapaç de fer front als preus. En Pere, un dels membres del col•lectiu Barris per viure, explica que les veïnes del districte volen “que el negoci turístic no tingui un impacte negatiu sobre el barri, com s’ha vist que ha passat i passa en altres barris. Volem un projecte que permeti un turisme en la mesura que no acabi expulsant als nostres veïns”.

Segons Arturo Portela, portaveu de l’Associació Sumem, el servei de bicicletes compartides Mobike, “vulnera el dret a l’accessibilitat i a l’ús de la via pública que totes les veïnes haurien de tenir garantit”

En definitiva, tot i la seva diversitat i les diferents problemàtiques de la ciutat, les veïnes promotores de la coordinadora comparteixen la mateixa veu a l’hora de reclamar a les administracions una participació real de les veïnes en el debat i resolució dels problemes que afecten al conjunt de la població. Tant en Pere com en Daniel i la resta del veïnat implicat afirmen que la coordinadora pretèn “catalitzar la sinergia de les diferents entitats, que es va originar en alguna de les activitats organitzades per algun dels col·lectius, quan es va plantejar la possibilitat d’unir esforços en les nostres reivindicacions buscant l’esmentada sinergia. A través de les xarxes socials ens vam adonar que no erem els únics que estàvem emprenyats amb les polítiques de l’Ajuntament i d’una manera gairebé natural ens vam comunicar entre nosaltres fins que vam organitzar la primera assemblea a Bellvitge”.

Membres de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís van entregar més de 1.000 signatures de suport a les seves demandes a la regidoria del districte de Collblanc –, l’abril passat |Victor Serri

Des de la primera meitat de la década, amb les manifestacions a Bellvitge organitzades per Salvem Cal Trabal –el col·lectiu precedent de l’actual No Més Blocs– i la ja esmentada reivindicació de la recuperació de l’antic canal de reg que travessa el municipi per part de Protegim el Canal de la Infanta, passant per la creació del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet, fins al  moment actual, amb el primer manifest conjunt signat amb motiu de la vaga mundial del clima, han passat i continuen passant moltes coses a la ciutat.


Manifestació el 16 de novembre

El PDU Gran Via, que vol posar fi al darrer espai agrícola de la ciutat o el megaprojecte immobiliari al voltant de Cosme Toda, al barri de Sant Josep, són potser alguns dels exemples més coneguts. Desenes de nous blocs de ciment destinats a acollir més població i generar més pressió sobre el territori amb major demanda de serveis per a més usuàries i més generació de residus i gasos contaminants. Nous habitatges a preus inaccessibles per a la majoria de la població autòctona però fets a mida dels especuladors immobiliaris.

Poc abans de l’estiu es va fer una primera trobada al local de l’AVVIB, a Bellvitge, que ha tingut continuïtat i ha assentat les bases d’un enxarxament més efectiu i organitzat. La publicació del manifest contra les polítiques municipals que contribueixen a degradar el medi ambient, el passat 27 de setembre, ha estat la primera acció conjunta de la coordinadora, que tindrà una segona part el 16 de novembre, amb la convocatoria d’una manifestació que sortirà de Can Trinxet, passarà per Cosme Toda i alguns dels llocs més emblemàtics de les lluites veïnals i finalitzarà davant de l’Ajuntament, amb la lectura del manifest fundacional.