L’associació Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va celebrar el cinquantè aniversari de la seva fundació el 2021. Una de les formes de commemorar aquest esdeveniment va ser editant una ambiciosa obra discogràfica. Una antologia mai vista: un “mural Sonor” que recollís amb perspectiva històrica el llegat de la música popular feta en aquest territori, realitzant un homenatge als autors del passat i actuant alhora com una plataforma de promoció per a intèrprets del present, que han posat al dia tot aquell material amb les seves noves versions.
Les xifres de l’operació són aclaparadores: quatre àlbums amb setanta cançons que ocupen gairebé quatre hores de música, facturades per desenes de compositores, lletristes, productores, arranjadores, cantants i músiques, aplegades sota una única condició: la denominació d’origen valenciana.
L’obra ha sigut dividida en quatre apartats estilístics, tot i que les fronteres sovint es desdibuixen. El primer disc, Arrel, està dedicat a la música tradicional i presenta una sèrie de diferències respecte a la resta de la col·lecció, ja que s’ha pensat com un recorregut geogràfic pels paisatges sonors de les comarques del país. Ha sigut concebut per Miquel Gil i Noelia Llorens Titana, i Eduard Navarro n’ha assumit la direcció musical, amb la qual ha col·laborat un grup estable reforçat per un altre d’especialitzat en cant d’estil.
Els altres tres CD responen a les mateixes característiques, cadascun en el seu gènere, i renoven repertoris més o menys antics, però volent mantenir la seva vigència amb aquestes adaptacions. Carrer té com a protagonista la música festiva, combinant la disbauxa i la combativitat, i ha sigut coordinat i interpretat per No Falla, una formació amb músics procedents de diverses bandes que ha comptat amb l’ajut d’un conjunt de solistes i grups. Pell fa referència a la cançó d’autor, és el disc on apareixen els noms més clàssics de la selecció, i ha tingut com a conductores Borja Penalba i Mireia Vives, acompanyades també per una colla de veus, joves i no tan joves. I finalment Veta s’endinsa en el terreny del prop-rock, rescatant alguns preuats tresors ocults, i les seves principals responsables han sigut el grup Tardor i la cantant May Ibáñez.
