La campanya de genocidi a Palestina no s’ha aturat durant l’estiu i, per tant, les protestes tampoc. Tot i això, l’arribada d’un nou curs engega un nou cicle de mobilitzacions arreu del món quan es compleix gairebé un any de l’atac de Hamas i la posterior campanya d’atacs israeliana, amb què, pel cap baix, segons les xifres oficials, ha assassinat més de 41.000 persones i ha convertit la Franja de Gaza en un territori inhabitable.
Res fa pensar que la resposta dels governs dels països anomenats occidentals sigui substancialment diferent de la mostrada el curs anterior, marcada per la repressió al moviment en solidaritat amb el poble palestí.
Als Estats Units, principal soci d’Israel, els campus universitaris van ser la punta de llança de les protestes durant la passada primavera. Per tal d’evitar que es repeteixin, algunes universitats han aprovat noves restriccions durant l’estiu. Fa pocs dies, el president de la Universitat de Califòrnia emetia una carta als responsables dels deu campus que en formen part per tal de “garantir un clima de campus segur i inclusiu que fomenti un intercanvi lliure d’idees”.
La missiva, titulada Directiva sobre polítiques que afecten les activitats expressives, insta els campus a redactar un document on s’especifiquin les polítiques a aplicar davant les protestes, cosa que hauria d’incloure la prohibició d’instal·lar tendes de campanya o altres estructures, l’ús de màscares per ocultar la identitat o negar-se a ser identificades.
Als Estats Units, principal soci d’Israel, els campus universitaris van ser la punta de llança de les protestes durant la passada primavera. Per tal d’evitar que es repeteixin, algunes universitats han aprovat noves restriccions durant l’estiu
En altres centres, com la Universitat de Colúmbia, s’hi han instal·lat tanques que rodegen les zones de gespa, s’ha anunciat un nou sistema “d’estat del campus codificat per colors” amb diferents graus de restriccions d’accés i han admès que es troben estudiant la possibilitat d’instal·lar la figura dels “agents de pau”, amb autoritat per detenir estudiants. Desenes de campus de tot el país han pres mesures en aquesta direcció i han afegit indignació entre els col·lectius d’estudiants i docents mobilitzats.
Al conjunt dels Estats Units, més de 3.000 estudiants van ser detingudes durant les protestes del curs passat. Moltes s’enfronten ara tant a conseqüències penals com acadèmiques i algunes d’elles denuncien coaccions per no continuar amb les protestes, mentre s’enfronten a procediments penals.
A la Universitat de Califòrnia, almenys 55 estudiants detingudes durant el desallotjament del campus el passat 2 de maig, van rebre fa pocs dies un correu dels administradors de la universitat acusant-les d’infringir el codi de conducta de la universitat i d’haver “pertorbat la pau” dels campus, pel que se’ls hi fa saber que “no es podrà atorgar cap títol fins que no s’hagin complert les al·legacions pendents i les sancions i condicions assignades”.
Almenys 55 estudiants detingudes a la Universitat de Califòrnia el passat 2 de maig, van rebre fa pocs dies un correu que els notifica que “no se’ls podrà atorgar cap títol fins que no s’hagin complert les al·legacions pendents i les sancions i condicions assignades”
L’Associació Americana de Professors Universitaris emetia recentment un dur comunicat condemnant “l’onada de polítiques administratives destinades a reprimir la protesta pacífica” i assegurava que responen a “pressions polítiques externes”. Un dels mitjans a través de què es canalitza és la llei d’antisemitisme aprovada el 2019, que, entre altres coses, permet sancions o la retirada de fons a universitats o altres institucions que es consideri que no protegeixen els estudiants jueus.
En plena onada de protestes als campus universitaris, el passat mes de maig, la Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar un projecte de llei per ampliar la definició de l’antisemitisme i acceptar, així, la descripció de l’Aliança Internacional per al Record de l’Holocaust (IHRA). Segons aquesta, l’antisemitisme inclouria “els atacs contra l’Estat d’Israel, concebut com una identitat jueva” i prohibeix, de forma explícita, comparar la política d’Israel amb la dels nazis. El projecte va ser aprovat per 320 vots contra només 91. Una demostració de la unió dins la classe política quan es tracta de defensar Israel. Les eleccions de novembre, en què s’enfronten dos convençuts sionistes, no ajuda a visualitzar grans canvis.
L’argument de l’antisemitisme al continent europeu
Al continent europeu la situació no és gaire diferent. Alemanya ha estat un dels més repressius contra qualsevol mostra de suport als palestins o crítics amb Israel i, des del 7 d’octubre de 2023, s’hi han prohibit desenes de protestes al·legant motius de seguretat. Un dels casos més sonats es va produir el passat mes d’abril, quan, un dia després d’iniciar-se, centenars de policies van clausurar el Congrés per Palestina al·legant que hi podien tenir lloc discursos d’odi.
Amb més de quaranta organitzacions al darrere, el govern alemany va intentar impedir-ne la celebració des que va ser anunciada. A alguns dels oradors que havien d’assistir-hi, com el rector de la Universitat de Glasgow, Ghassan Abu Sittah, se’ls va impedir l’entrada al país. Per altra banda, alguns dels seus organitzadors, com el col·lectiu Veu Jueva, van denunciar que els seus comptes bancaris havien estat congelats sense que se n’aportés cap motiu.
La definició d’antisemitisme aportada per l’Aliança Internacional per al Record de l’Holocaust (IHRA) va ser aprovada a Alemanya el 2017, i, des de llavors, s’aplica amb contundència per evitar qualsevol crítica a Israel
La definició d’antisemitisme aportada per la IHRA va ser aprovada a Alemanya el 2017, i, des de llavors, s’aplica amb contundència per evitar qualsevol crítica a Israel. Diverses oficines policials nacionals i regionals a tot el país monitoren i sancionen qualsevol declaració o acte considerat antisemita. Aquest mes d’agost, per exemple, una dona ha estat sancionada amb més de 600 euros de multa per cridar “Palestina serà lliure del riu fins al mar” durant una manifestació. Segons el tribunal que la condemna, la frase “només es podia entendre com una negació del dret d’Israel a existir i el suport a l’atac de Hamas”.
Mostrar-se en contra de l’existència de l’Estat d’Israel es considera un acte d’antisemitisme i, com a tal, t’impedeix convertir-te en nou ciutadà alemany. Des d’aquest mes de juny, la nova llei de ciutadania alemanya afegeix noves restriccions als seus sol·licitants i la nova prova de naturalització pregunta de forma explícita sobre el dret d’existir d’Israel. L’objectiu declarat és “donar resposta al creixent antisemitisme”. El 2019, el Parlament alemany va declarar el moviment BDS (Boicot, Sancions i Desinversions) com a antisemita, cosa que ha aconseguit estigmatitzar-lo davant part de la població.
L’antisemitisme també ha estat esgrimit per l’Estat francès per prohibir manifestacions de suport a Palestina, al·legant que podrien derivar en violència contra la població jueva
L’antisemitisme també ha estat esgrimit per l’Estat francès per prohibir manifestacions de suport a Palestina, al·legant que podrien derivar en violència contra la població jueva. Poc després del 7 d’octubre, el llavors ministre d’Interior francès, Gerald Darmanin, va enviar una petició a tots els prefectes del país per prohibir les manifestacions propalestines. Una mesura que fins i tot organitzacions com Amnistia Internacional van considerar “greu i desproporcionada”. Tot i això, les protestes han estat multitudinàries durant tot aquest temps i sovint han estat dissoltes per la policia.
De forma generalitzada, la societat civil de la immensa majoria de països europeus s’ha posicionat en contra de les accions genocides d’Israel a Palestina i totes les grans ciutats europees han vist desfilar milers de persones solidàries.
Això contrasta amb la posició dels governs, on la tebiesa, quan no complicitat, amb el govern d’Israel, obliga a censurar qui ho denunciï. No és d’estranyar que els països que més armen Israel —Alemanya i els Estats Units aporten el 95% de les importacions israelianes— siguin els que més reprimeixen les protestes, tot i que la censura a la protesta sigui habitual en gran part d’un continent aliat, sense pràcticament fissures, de l’Estat d’Israel.
