Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Austràlia, els focs que venen

L’incendi d’Austràlia ens queda lluny, als antípodes. Els mitjans de comunicació en parlen molt tangencialment, ens costa fer-nos a la idea de la dimensió. Únicament quan veiem les imatges dels bombers exhausts o els cangurs i coales patint set, deixant-se acaronar per humans o protegint-se entre ells, alcem tímidament la veu.

Des de l’inici de la temporada d’incendis el setembre de 2019 fins ara han cremat vora d’11 milions d’hectàrees de superfície, això equival a vora 3,5 catalunyes. Quasi res!!!

Els impactes dels focs són múltiples, contribueixen a un 20% de les emissions de CO₂, per tant tenen un impacte directe en l’escalfament del planeta gens menyspreable. Per altra banda, tenen efectes directes sobre la flora i fauna de la superfície cremada i la destrucció d’habitats importants. I amb ells també la destrucció dels “habitats humans”. Les pluges posteriors, quan la vegetació encara no està consolidada, té efectes devastadors d’erosió que a voltes dificulten la recuperació dels boscos de manera natural.

Tot i que el foc forma part dels elements naturals que reequilibrin la natura, actualment les dimensions cada cop són més quantioses, virulentes i afecten llocs on no són habituals

En els darrers cinc anys, hem tingut incendis de grans dimensions a Austràlia, Bolívia, Xile, Califòrnia, Grècia i fins i tot a Portugal, en una zona de clima atlàntic. A aquests focs, se sumen els focs a l’Amazones i Malàisia provocats per l’home per transformar en superfície agrícola infinitat de superfície de selva i que són un autèntic genocidi de les poblacions natives.

Tot i que el foc forma part dels elements naturals que reequilibren la natura, actualment les dimensions cada cop són més abundants, virulentes i afecten llocs on no són habituals. Els experts relacionen aquests incendis amb els efectes de l’escalfament del planeta i el canvi climàtic. Són el que anomenen incendis de sisena generació.

Estan associats a canvis en les condicions climàtiques dels boscos. La massa arbòria no està adaptada als canvis de temperatura i disponibilitat d’aigua. Això, unit a episodis cada cop més freqüents de sequeres, generen estrès en l’arbrat que el fan emmalaltir, ser més vulnerables.

La massa arbòria no està adaptada als canvis de temperatura i disponibilitat d’aigua. Això, unit a episodis cada cop més freqüents de sequeres, generen estrès en l’arbrat que el fan emmalaltir

Condicions extremes d’altes temperatures generen condicions d’alta càrrega d’energia, unit a l’alta càrrega de combustible dels boscos malalts són la combinació perfecta per aquests immensos incendis que no es poden apagar en els mètodes tradicionals frontals.

Aquest tipus d’incendis desprenen una quantitat d’energia que fa que l’aire calent s’elevi de manera turbulenta. A mesura que ascendeix l’aire/fum, xuclen l’aire fred de l’entorn en totes les direccions, generant vents forts difícils de preveure que aviven més el foc, fent-lo avançar més de pressa i que canvien de direcció constantment.

L’aire, en pujar, disminueix la pressió atmosfèrica, es refreda el vapor d’aigua condensant-se en núvols cúmuls (pirocúmuls). Els núvols descarreguen en zones on inicialment no hi ha foc, però ho fan de manera tan virulenta, amb una enorme descàrrega d’energia que crea nous focus de focs, en zones fora de l’àrea de l’incendi. Generen a més vents forts, en totes direccions que ajuden a expandir aquests nous focus de focs.

La millor eina per al control del foc és la gestió del territori, la recuperació d’un mosaic agrícola-forestal divers, la recuperació d’una vida digna per a la pagesia

Les tècniques de contenció del foc, més enllà de les  habituals, avui es controlen estudiant la meteorologia del moment i fent previsió de cap on poden avançar els focs, per atacar-los en aquells punts en què siguin controlables. Tanmateix aquests focs de sisena generació creen una quantitat d’energia tan elevada que dominen la meteorologia i fan que siguin difícils de preveure la seua evolució i control.

La millor eina per al control del foc és la gestió del territori, la recuperació d’un mosaic agrícola-forestal divers, la recuperació d’una vida digna per la pagesia, revaloritzant el seu treball de jardiners del paisatge.

La despoblació i l’abandó de la superfície agrícola incrementa desmesuradament la proliferació de massa forestal. El resultat és un creixement descontrolat, en trenta anys, els boscos, ha passat d’ocupar el 34% del territori al 79%. La pèrdua de la pagesia deixa Catalunya amb uns boscos sense tallafocs naturals, arbrat envellit i amb combustible forestal en excés, això unit a l’orografia i a l’escalfament del planeta i canvi de condicions de Temperatura i pluviometria, converteix Catalunya en un polvorí que pot cremar en qualsevol moment.

El paisatge no és un parc temàtic de vegetació i aventura, perquè els de ciutat surtin a caminar, fer esports d’aventura o buscar bolets els caps de setmana; el paisatge és el modus de vida del món rural

El paisatge no és un parc temàtic de vegetació i aventura, perquè els de ciutat surtin a caminar, fer esports d’aventura o buscar bolets els caps de setmana; el paisatge és el modus de vida del món rural, on la pagesia té un paper fonamental. Calen polítiques reals que assentin la població rural al seu territori i eviti la marxa de les generacions més joves. S’ha d’entendre la gestió del món rural, l’agricultura i la ramaderia no només com una eina de producció del sector primari, sinó com un mecanisme de gestió del territori. En aquest sentit es pot entendre la gestió del risc d’incendi com una oportunitat per al desenvolupament rural, reconeixent el paper de les activitats agràries i forestals en la gestió del combustible i la seva relació amb la qualitat del paisatge i altres serveis ambientals.

Com a consumidors també tenim un paper important en la revalorització del món rural, modificant els nostres hàbits fent consum de proximitat i de temporada.