Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Bastió de proximitat contra la pandèmia

Mentre grans empreses de lògica capitalista han aprofitat el confinament per augmentar els beneficis, els projectes de l’ecosistema Esperanzah! han consolidat alternatives solidàries en la distribució i el consum

El tricicle Evolo, un dels puntals del projecte de distribució de proximitat Km.0 al Prat de Llobregat / Arxiu

El confinament ha posat sobre la taula la inoperància de l’economia depredadora en què vivim. Amb tot, en el cas dels projectes de l’economia social i solidària (ESS) de l’entorn Esperanzah!, el coronavirus també ha demostrat que en un context de crisi generalitzada les alternatives poden ser un refugi a la precarització que genera el capitalisme. El consum i la producció de proximitat o una economia que prioritza el benestar per sobre del rèdit monetari són alguns dels conceptes en què projectes com AmaTuZona, Entre Mares o Pasta x Pasta pivoten, i són també conceptes que ajuden a imaginar un canvi de model allunyat de l’actual.

En plena crisi, firmes com Amazon o Glovo han augmentat exponencialment els seus beneficis. Nombrosos exemples demostren que l’economia de plataforma genera els seus guanys gràcies a la destrucció del teixit comercial d’un territori i del benestar de les treballadores i consumidores que hi viuen. El cas de Glovo és paradigmàtic. Segons denuncia el sindicat Free Rider, l’empresa de repartiment a domicili especialitzada va aprofitar el confinament per rebaixar la tarifa base que els riders cobraven per desplaçament a València i Sevilla de 2,50 a 1,25 euros. A Vitòria les condicions eren encara més abusives. Mentre baixava la tarifa, Glovo aprovava dos expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO) per a 203 persones que treballen a les oficines que l’empresa té a Barcelona. A més, cal sumar-hi un element més que posa en seriós dubte l’ètica d’aquestes empreses. Segons denuncien els petits restauradors, molts dels quals durant el confinament només han pogut oferir els seus productes a domicili, plataformes com Glovo o Deliveroo imposen unes comissions del tot inassumibles que superen el 40% de la factura de la comanda. A tot això cal sumar-hi les constants denúncies a un model de negoci basat en la figura del fals autònom.


Fent el salt a Amazon: Km.0 i AmaTuZona

Quan va començar el confinament, la preocupació més gran de l’ecosistema Esperanzah! era poder arribar a les diferents necessitats del territori. Segons explica Óscar Rando, integrant dels Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS) –entitat que des de l’any 2008 impulsa el festival Esperanzah!–, molts dels projectes es van quedar sense mercat alhora que hi havia moltes persones en situació de vulnerabilitat. “Es van comprar els productes agrícoles produïts per diversos projectes de l’ecosistema i es van destinar a iniciatives com la liderada pel restaurant Rustic o el Cooking Group, que van estar cuinant per a quasi cent persones durant gairebé tres mesos”, afirma. Així mateix, aquells àpats es van distribuir gràcies al Centre de Promoció Social Francesc Palau.

La crisi va mostrar les limitacions del model de distribució de l’ESS i, per aquest motiu, des d’Esperanzah! es va treballar en el projecte Km.0, que tot just ara comença a veure la llum

La crisi va mostrar les limitacions del model de distribució de l’ESS i, per aquest motiu, des d’Esperanzah! es va treballar en el projecte Km.0, que tot just ara comença a veure la llum. “Tenim el primer tricicle de repartiment que ha començat a funcionar al juliol perquè hem vist que, malgrat que la nostra estructura relacional és molt potent, si la xarxa de distribució està afectada per un confinament, tenim un veritable problema”, diu Rando. “Ja sabem que Amazon és el dimoni, però ho fa molt bé, i si nosaltres no proposem una alternativa que estigui a l’altura serà molt complicat que sigui útil i li fem ombra”, afegeix.

Igualment, també es va començar a treballar en el projecte AmaTuZona. “Estem desenvolupant una market place. Es tracta d’agafar totes les referències i productes de l’ESS i el comerç local i posar-les a disposició del territori a través d’una aplicació en línia”, assevera. AmaTuZona vol poder competir amb els grans gegants de la distribució a casa nostra i alhora evitar les injustícies que el seu model genera. “Volem crear una eina molt potent que no dispari els preus en funció de la demanda”, explica Rando.


La producció local resisteix a la pandèmia

Tot i que l’ESS ha donat mostres de la seva resistència i bona salut en contraposició amb altres lògiques econòmiques, el cert és que molts projectes de l’ecosistema Esperanzah! han patit per la seva viabilitat durant el confinament.

Des d’Agricultura pel Territori (AxT), per exemple, expliquen que gran part de la seva producció es venia al mercat de pagès del Prat i a oficines. “Com que allí no hi podíem vendre, excepcionalment hem repartit a domicilis, però això ha minvat el temps que podem dedicar al camp i ara ja volem tornar a la nostra activitat de sempre”, relata en Salva, d’AxT. Aquesta associació dedicada a l’agricultura ecològica que també ofereix formacions sobre horticultura a col·lectius vulnerables va poder adaptar-se al canvi perquè des de fa temps investiga nous mètodes de distribució i diversificació de la seva clientela. “Hi ha pagesos que vivien de l’hostaleria o de vendre a les escoles i han patit molt. Tot i això, hi ha hagut bastant de suport entre els productors del Parc Agrari del Baix Llobregat”, matisa.

La pagesia que viu de l’hostaleria o de vendre hortalisses i fruita a les escoles ha patit molt. Tot i això, hi ha hagut molt suport entre productors del Parc Agrari del Baix Llobregat

També s’han pogut adaptar altres projectes com Entre Mares. Aquesta iniciativa va néixer el 2016 com un espai d’acompanyament a la maternitat i a la criança, i des de 2018 disposa d’una petita botiga amb productes per a infants i mares. “El darrer any, fins a la COVID-19, havia anat bastant bé”, explica la fundadora, Júlia Bargalló, i afegeix que el projecte era sostenible i les sòcies ja podien cobrar una mica de sou. Durant el confinament, Entre Mares ha hagut d’aprofundir en les possibilitats del món virtual i ha ofert tallers en línia, mentre ha continuat “amb els grups de lactància a la xarxa, tot i que és un projecte que es basa en el tract e de tu a tu”.

L’experiència de Baby Croxt també ha estat similar. “Amb el confinament vam deixar de donar cursos i ja no podíem anar a fires”, explica l’Olímpia, una de les integrants d’aquest projecte de roba per a nadons feta amb costura artesanal. En el seu cas ha tingut molta feina en aquests mesos gràcies a la demanda en línia de productes. Així mateix, mentre les grans empreses internacionals del sector de la salut especulaven amb els preus de les mascaretes, Baby Crotx va decidir teixir i regalar aquest producte tan preuat. “Vam pensar que no era ètic fer negoci amb la por de la gent i vam regalar les mascaretes, i després vam començar a cobrar el preu de cost”, diu l’Olímpia.

Per últim, la iniciativa Pasta x Pasta ha viscut el confinament d’una manera més relaxada, ja que l’aturada els ha servit per acabar de consolidar les perspectives de futur. Aquesta associació va néixer el 2016 i sorgia de la venda ambulant de menjar en esdeveniments organitzats per GATS. “Cuinàvem pasta en una food truck
i la gent ens deia que estava molt bona”, explica Susana Esteban, una integrant del projecte. “És per això que vam decidir començar a fabricar la nostra pròpia pasta, que fem amb aigua salada i farines ecològiques”, afegeix. A poc a poc, amb el que guanyaven en esdeveniments van anar muntant el seu propi obrador al Prat, que fa dos mesos funciona a ple rendiment. “Com que vam alçar el projecte a un ritme molt lent, no hem sortit tan malparats de la crisi”, assenyala Esteban. Així mateix, durant el confinament, Pasta x Pasta va col·laborar amb el projecte Plaers del Prat, que s’encarregava de distribuir productes alimentaris a qui ho necessités.