Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Batalla pels drets laborals als serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona

Les treballadores de diversos programes reclamen la municipalització de la gestió dels serveis socials i l'equiparació de les condicions de treball amb la resta de treballadores del consistori. La municipalització dels serveis està, en alguns dels casos, aprovada des de fa anys

Protesta de les treballadores de SARA, de l'Ajuntament de Barcelona / Guillem Vives

Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, els sis serveis dins l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona han fet públic un manifest. Signat per tots els serveis – CMAU-VM, SARA, SAH, SAS, PIAD i UTEH –, reclamen que “s’augmenti la partida destinada a la lluita contra les violències masclistes”, que “s’internalitzin els serveis municipals externalitzats”, que “es millorin les infraestructures i espais d’atenció ciutadana” i que “es plantegi una gestió dels recursos humans feminista”, on “la cura dels equips professionals i la conciliació no penalitzi amb precarietat laboral a un sector professional amplament feminitzat”.

El comunicat ha estat l’últim dels capítols de les demandes socials i laborals que fa temps que reclamen els serveis socials del circuit de Dones i Feminismes de Barcelona. En l’actualitat, les treballadores del SAS, el SAH, l’UTEH i el CMAU-VM han interposat demandes per “cessió il·legal de treballadores”. A la vegada, s’hi suma que un cinquè servei de la mateixa àrea, el SARA, que reclama signar el conveni laboral propi que li pertocaria des de la seva municipalització, que data del 2016. Finalment, tot i que dins dels serveis socials d’Infància i Adolescència, el servei A Partir del Carrer (APC) segueix reclamant la seva internalització, paralitzada des de l’estat d’alarma.


El CMAU-VM, a l’espera de la sentència

El passat 13 de novembre es va celebrar el judici entre les treballadores del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) i l’Ajuntament de Barcelona. En una vista que es va allargar durant tot el matí, “vam poder argumentar tot allò que vam explicar a la denúncia. Que hi ha una cessió il·legal de les treballadores, ja que totes les nostres eines de treball són de l’Ajuntament. En els informes que fem, enlloc surt que som treballadores d’un servei externalitzat, sempre firmem com Ajuntament i tota la nostra feina depèn exclusivament de l’Ajuntament”, expliquen les treballadores del CMAU-VM.

Gestionat sota el paraigua de la Fundació Salut i Comunitat, el CMAU-VM es va crear l’any 2010. En l’actualitat, la plantilla és de 18 treballadores, les quals donen un servei de 24 hores els 365 dies l’any. Tenen una capacitat d’acollida de 27 places, repartides en 10 habitacions, i s’hi arriba per derivació d’altres serveis. Segons l’Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona, l’any 2019 el CMAU-VM va atendre 133 persones, una xifra molt similar a les 137 del 2018.

En l’actualitat, la plantilla del CMAU-VM és de 18 treballadores, les quals donen un servei de 24 hores els 365 dies l’any

“En cap lloc surt que som treballadores de la Fundació Salut i Comunitat, i el que venim a denunciar és això, que el nostre treball depèn exclusivament de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, el personal de l’entitat privada no sap quins casos entren, no passa mai per les seves mans”, expliquen les treballadores sobre la denúncia presentada, la qual va tramitar Comissions Obreres. El cert és que el setembre del 2017, Barcelona en Comú, ERC, PSC i CUP van votar a favor d’internalitzar la plantilla, però no s’ha fet efectiu. Des de llavors, les treballadores del CMAU-VM han reclamat que “no té cap sentit municipalitzar o internalitzar un servei com SARA i no el CMAU-VM, essent imprescindibles i estant correlacionats els uns amb els altres. Es tracta d’un incompliment legal respecte a les obligacions de l’ocupador: una cessió il·legal de treballadores”.

Tres anys i mig després de la votació, la municipalització no s’ha aplicat i la plantilla del CMAU-VM explica que “ens sentim desemparades, quan les treballadores ens hem volgut posar en contacte directe amb l’Ajuntament no hem rebut cap mena de resposta.” I afegeixen que, “ens sentim en terra de ningú, tot i que després l’Ajuntament fa discursos dient que som un servei essencial, que la ciutat està molt agraïda, però això és només una imatge. Quan han de venir les polítiques al darrere, no hi ha res.” Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona no vol fer declaracions fins que hi hagi una sentència judicial ferma, la qual s’espera que arribi a finals del 2020.


La UTEH, un servei pioner en perill

Si el CMAU-VM ja està a l’espera que es resolgui el seu cas, la Unitat Municipal Contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) té pendents dos judicis pel mateix motiu de cara al 2021. Des del servei, considerat pioner i un referent tant a Catalunya com a l’estranger, asseguren que “si actualment es manté el seu funcionament, és pel compromís de les treballadores, sinó ja no hi hauria UTEH a Barcelona”. Format per un equip de sis professionals, hi ha mitja plantilla municipal i l’altre externalitzada, tot i que el funcionament és exactament el mateix per totes, asseguren. Amb personal especialitzat en els àmbits del dret, la psicologia, l’educació social i el treball social, la UTEH ofereix una atenció integral a qualsevol persona, major o menor d’edat, víctima del tràfic d’éssers humans, independentment de quina sigui la finalitat de l’explotació. Segons l’informe de Feminismes d’enguany, el 2019 es van atendre un total de 210 persones, quasi un 50% més que l’any 2017, el primer que es van registrar dades del servei.

Des de la Unitat Municipal Contra el Tràfic d’Éssers Humans  el 2019 es van atendre un total de 210 persones, quasi un 50% més que l’any 2017, el primer que es van registrar dades del servei

Igual que el CMAU-VM, la plantilla va interposar una demanda per “cessió il·legal de treballadores”, ja que segons consideren, les tres persones externes contractades per la Fundació Surt “utilitzen els mateixos recursos, les mateixes eines i els mateixos circuits que la resta de treballadores”. Un greuge al qual sumen la “propaganda que fa l’IMMS del nostre servei, sempre amb la marca de l’Ajuntament i declarant que som un servei essencial”.

La UTEH es va posar en marxa el setembre del 2016 per voluntat directa de la regidoria de Feminismes i LGTBI, amb l’actual regidora Laura Pérez al capdavant, però des dels seus inicis les mateixes treballadores en destaquen la precarietat laboral. De forma inicial, la UTEH només la formaven una treballadora social i la coordinadora, “contradient la voluntat de servei integral que l’Ajuntament va anunciar des d’un principi”, recorden les treballadores. Des de llavors, “se’ns va assegurar que començaríem a cobrar els complements d’atenció directa que ens pertoquen al cap de sis mesos, però portem quatre anys i seguim sense veure’ls enlloc”, es lamenten des de la plantilla.

Protesta de SARA i APC davant de l’Ajuntament de Barcelona |Guillem Vives

 

La UTEH necessita una confidencialitat particular per fer les atencions, però les treballadores denuncien que “les usuàries han de passar per oficines públiques, sense privacitat i plenes de gent treballant que no són del servei, provocant situacions que poden ser violentes per les víctimes”. De fet, la plantilla explica que van ser elles mateixes les que van haver de “llogar sales d’altres edificis, demanant favors a companyes que coneixíem d’altres serveis socials”. Finalment, des del servei exposen que hi ha “una indefinició del projecte, una manca de recursos i una precarietat laboral que, si no fos pel compromís de la plantilla, la UTEH ja no estaria en funcionament”.

Sumat a les demandes del CMAU-VM i la UTEH, el Servei d’Atenció als Homes (SAH) i el Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS), també han interposat demandes per “cessió il·legal de treballadores”. Les plantilles d’ambdós serveis s’han volgut mantenir al marge de fer declaracions fins a les dates dels judicis. Per la seva banda, el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) segueix pendent de firmar un conveni laboral com la resta de serveis socials municipalitzats. Mentrestant, el SARA ha estat un dels guardonats amb el Premi Meninas 2020, que atorga la Delegació del Govern espanyol. Les treballadores han “agraït el premi, posant en valor l’esforç dels serveis que lluitem per la radicació de les violències masclistes.” Però al mateix temps, assenyalenque “cal revisar i millorar les praxis i polítiques institucionals de l’Estat espanyol que fan que es perpetuï aquesta violència, sense deixar de visibilitzar la nostra lluita pels drets laborals.” L’Ajuntament, que no vol comentar els casos dels serveis amb causes judicials encara obertes, sobre el SARA afirma que “avui dia es continua treballant i discutint les propostes i condicions de les treballadores, sempre valorant el servei essencial que realitzen i respectant la seva conciliació laboral i personal.”


Uns serveis essencials externalitzats

“L’Ajuntament de Barcelona és un dels consistoris de Catalunya que té més serveis externalitzats”, asseguren des de CCOO. Després dels contractes per la gestió dels residus i el servei d’assistència domiciliària, el gruix més gran de treballadores externalitzades les trobem en l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), amb una plantilla de 3.360 treballadores, segons dades del 2015, moment en el qual es va fer públic l’últim document sobre externalitzacions per part de l’Ajuntament. Sobre la situació dels diferents serveis socials a Barcelona, des de CCOO expliquen que “l’externalització implica una precarització laboral i una mercantilització de la gestió de l’exclusió social i de la pobresa”.

Actualment, la majoria dels serveis dependents del municipi estan gestionats per empreses i entitats de l’anomenat tercer sector

Actualment, la majoria dels serveis dependents del municipi estan gestionats per empreses i entitats de l’anomenat tercer sector. Des de CCOO expliquen que “pensem que de mica en mica l’Ajuntament hauria d’apostar per la internalització de tots aquests serveis, ja que la gestió externa no deixa de ser un negoci elitista. Precisament a serveis socials és on menys externalitzacions hi hauria d’haver, perquè no es pot fer negoci de l’exclusió social”. Des del 2015, l’Ajuntament ha internalitzat tres escoles municipals, el Patronatge d’Habitatge de Barcelona i el Servei d’Habitatge, subrogant un total de 171 treballadores.

Per la seva banda, des de la CGT destaquen que “els serveis que han estat internalitzats dins el circuit de Dones i Feminismes, com el SARA i els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), han notat una millora molt substancial de les treballadores a nivell salarial, a nivell de més recursos i a nivell de qualitat”. Per tant, entenen que s’hauria de fer extensible a la resta de serveis, ja que “milloraria la comunicació i el funcionament de les relacions internes”. A la vegada, des de la CGT recorden que “el que reivindiquem és que hem d’arribar fins al final amb la resta de municipalitzacions, si no, ens quedem a la meitat del camí”.

Amb la situació de precarietat laboral que provoquen les externalitzacions, segons l’opinió de CCOO, CGT i també d’UGT, les atencions dels serveis socials han seguit augmentant a Barcelona a causa de la pandèmia. Amb dades del mateix Ajuntament, entre el passat 16 de març i el 30 de setembre es van atendre un total de 56.192 persones, de les quals quasi 17.000 són noves usuàries, unes dades elevades si tenim en compte que en tot el 2019 es van atendre 90.000 persones. De les atencions fetes durant els mesos de març i setembre, cal destacar que un 67% eren dones. Per fer font als efectes de la covid-19, els serveis socials de Barcelona, que no van aturar el seu funcionament al ser declarats essencials per part de l’Ajuntament, han rebut 35 milions d’euros del Pla de Xoc Social.

Els reclams per millorar les condicions laborals dels serveis socials dins el circuit de violències masclistes, a la vegada que les demandes per “cessió il·legal de treballadores”, han coincidit amb una altra polèmica dins de l’IMSS. Com va denunciar UGT fa unes setmanes, alts càrrecs de l’Institut van cobrar hores extres fetes durant els mesos d’estat d’alarma. Segons ha pogut saber el sindicat, es van cobrar unes retribucions extraordinàries d’entre 558  i 1.280 euros. La mateixa UGT assegura que un en primer moment es va negar el cobrament, tot i que després es va reconèixer al·legant “criteris interns de l’IMSS”, fet pel qual el sindicat ha demanat la dimissió de la Laia Claverol, la gerent de l’Institut.


A partir del carrer, una internalització aturada en el temps

Un altre dels serveis a l’espera de ser internalitzats, tot i que ja es va aprovar en un plenari municipal, és el servei A Partir del Carrer (APC). En l’actualitat, la plantilla de treballadores consta de 48 persones, totes elles dependents encara de l’empresa Projectes i Gestió de Serveis Socials S.L. (Progess), una de les majors beneficiàries dels contractes públics en l’externalització dels serveis socials. La internalització del servei es va aprovar el 16 de maig del 2019, “després d’estar lluitant de forma silenciosa des del 2016,” expliquen membres de la plantilla. Els vots favorables a la municipalització van ser just deu dies abans de les eleccions municipals del 26 de maig del 2019, però des de llavors la data per fer efectiva la subrogació dels serveis ha anat ajornant-se. Les treballadores d’APC, organitzades a través de la Plataforma Municipalitzem APC, expliquen que “l’Ajuntament ha anat incomplint sistemàticament l’aplicació dels acords presos i ja no confiem en cap data que ens diuen”. És per això que, els membres de la Plataforma es van manifestar el passat 17 de novembre davant les oficines de l’Ajuntament, coincidint amb una protesta del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA).

Una treballadora d’APC protesta davant de l’Ajuntament de Barcelona |Guillem Vives

El servei APC depèn de la mateixa regidoria de Feminismes i LGTBI, però forma part del circuit d’Infància i Adolescència de serveis socials. La seva atenció està enfocada a les necessitats socioeducatives d’adolescents i joves, entre 12 i 25 anys, en situació de conflicte o risc social per la naturalesa de les seves activitats, l’ús intensiu, o inapropiat, d’aquest espai públic i per les seves actituds o aïllament social. Segons informa l’Ajuntament, “la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar definitivament en sessió de 20 de febrer de 2020 la proposta de gestionar de forma directa amb mitjans propis el Servei d’Acció Socioeducativa ‘A partir del Carrer'”, marcant la data per fer-jo efectiu l’1 d’abril. Avui en dia, continua en mans de la gestió privada.

Progess és una Societat Limitada (SL) que l’any 2015 tenia 42 contractes amb l’Ajuntament de Barcelona per un valor total de gairebé 12 milions d’euros, sumant 354 treballadores

Progess, l’empresa que gestiona el servei encara actualment, és una Societat Limitada (SL) que, segons l’Informe Sobre la Gestió Indirecta de Serveis Municipals de l’any 2015, tenia 42 contractes amb l’Ajuntament de Barcelona per un valor total de gairebé 12 milions d’euros, sumant 354 treballadores. De tots els contractes, en destaquen dos per sobre la resta: un, el que fa referència al servei d’APC, amb un pressupost de quasi 1,4 milions d’euros; l’altre, per la gestió del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), per un valor aproximat de 2,8 milions. Per la seva banda, l’Ajuntament ha afirmat que “després que al setembre es reprenguessin els treballs tècnics i laborals per realitzar la internalització, la data per fer-la efectiva serà abans de finals del 2020.” Una afirmació que va ser confirmada per la mateixa regidora Laura Pérez, que va sortir de les oficines de l’Ajuntament per parlar amb les manifestants el passat 17 de novembre.

Amb el comunicat fet públic el 25 de novembre, les treballadores dels serveis de l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, han volgut recalcar que “els serveis essencials hem de ser públics com a dret a la ciutadania, deixant de banda el lucre i interessos de les empreses.” Un fet al qual afegeixen que “la privatització és precarització de condicions laborals i recursos materials dels serveis i comporta una pèrdua en la qualitat assistencial”. Finalment, afirmen que “volem poder donar una atenció de qualitat, ara més que mai, i que la lluita contra les violències masclistes segueixi sent una de les principals banderes d’aquesta administració”.

Articles relacionats