Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tres serveis socials de Barcelona, a les portes de la municipalització

Treballadores de serveis públics bàsics de la capital catalana reclamen al govern de Colau que faci efectiva la seva internalització per equiparar condicions i sortir de la precarietat

 

Víctor Yustres | @victoryus3
Fotografies de Xavi Serradell

A dos mesos d’acabar el mandat, diferents serveis socials reclamen compromís polític del govern municipal per millorar les seves condicions laborals i garantir així uns serveis públics i de qualitat. La majoria d’aquestes plantilles en lluita reivindiquen la internalització per acabar amb les condicions desiguals entre treballadores, més precaritzades en el cas de les empreses externes. Parlem amb representants de tres recursos: les educadores d’A Partir del Carrer (APC), les treballadores del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per a dones que han patit violència masclista (CMAU-VM) i el personal del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).


APC: internalització a partir de 2020

A Partir del Carrer (APC) és un servei format per 48 professionals que operen a tots els districtes de Barcelona i realitzen un servei d’acció social amb joves de 12 a 25 anys, fent acompanyament, detectant necessitats, fent prevenció i participant també en les accions comunitàries al territori. Les treballadores de l’APC, un servei consolidat des de fa setze anys a la ciutat, reclamen que es faci efectiva la internalització d’una plantilla que, tal com afirmen, rep ordres directes de les direccions dels centres municipals. “Els centres de Serveis Socials ens compten dins la ràtio de treballadores, participem de les avaluacions i programacions dels centres, portem casos conjuntament amb les treballadores educadores públiques, utilitzem els locals… Inclús ens fan encàrrecs directes des del centre. No és justificable el fet que estem externalitzats: som part de l’equip”, afirma una de les treballadores.

Les educadores de l’APC, contractades per l’empresa PROGESS S.L., fa més d’un any que reclamen passar a ser treballadores públiques per igualar condicions amb les seves homòlogues funcionàries. “Fem funcions similars, però la gran diferència és que nosaltres ens regim pel conveni d’Acció Social, i elles, pel de personal funcionari a l’Ajuntament: un 33% més de sou, més permisos, més dies de vacances, dret a excedència…”, apunta un altre educador.

Les educadores de l’APC, contractades per l’empresa PROGESS S.L., fa més d’un any que reclamen passar a ser treballadores públiques per igualar condicions amb les seves homòlogues funcionàries

Després de reunir-se diverses vegades el darrer any amb Laia Ortiz, regidora de Drets Socials i Ricard Fernández, gerent del mateix departament, i de protagonitzar diverses accions reivindicatives, una recollida de signatures o algunes aturades han aconseguit que se signi un acord per municipalitzar el servei que s’aprovarà al pròxim ple municipal i es farà efectiu l’1 de gener de 2020. Les treballadores, però, no abaixen la guàrdia: “Desconfiem perquè no ens poden assegurar que al 2020, si no segueix aquest mateix govern, el procés pugui seguir endavant”, apunta una treballadora.


CMAU-VM: el risc de precaritzar un servei per a dones vulnerables

El govern municipal va subrogar el 2016 dos dels serveis principals del Circuit contra la Violència Masclista de Barcelona –el Servei d’Atenció Recuperació i Acollida per a dones (SARA) i els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD)-, incorporant a la cinquantena de professionals com a treballadores públiques. No obstant això, un altre dels serveis bàsics del circuit encara espera ser internalitzat: el Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM).

El CMAU-VM acull dones en situació de risc per violència viscuda i els ofereix una acollida d’emergència, acompanyament emocional i psicològic i assessorament jurídic o laboral, entre d’altres

Les setze treballadores denuncien que no s’han donat passes per complir l’acord d’internalització del servei, aprovat en la Comissió de Drets Socials de setembre de 2017. Afirmen que, a més, la seva lluita està més invisibilitzada per les característiques del servei. “Formem part d’un recurs d’alta confidencialitat, i per tant no podem sortir a la porta del centre a reivindicar, penjar pancartes o interpel·lar l’Ajuntament. Estem invisibilitzades”, es queixa una treballadora. El CMAU-VM acull dones en situació de risc per violència viscuda i els ofereix una acollida d’emergència, acompanyament emocional i psicològic i assessorament jurídic o laboral, entre d’altres.

A més, la plantilla denuncia possibles irregularitats laborals per part de la fundació Salut i Comunitat, adjudicatària del servei que ha signat una pròrroga de fins a dos anys més amb l’ajuntament per continuar gestionant el servei. “Creiem que no s’està complint el plec ni el conveni. L’Ajuntament hauria de revisar que es garanteixen els drets de les treballadores. Correm en risc de caure en precari i de precaritzar un servei que atén a dones vulnerables”, afirma la mateixa treballadora.


CUESB: sous dignes enlloc de medalles

La plantilla del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) està acostumada a realitzar intervencions i atencions psicosocials 24 hores al dia i 365 dies l’any en contextos complicats com incendis, suïcidis, accidents, violència masclista, refugiats o persones sense llar. Per la seva feina durant l’atemptat de la Rambla van rebre una medalla d’honor del Parlament de Catalunya. Les treballadores, però, no volen medalles, sinó que reclamen una millora de les condicions laborals. “Demanem un 25% d’augment de sou a totes les treballadores de totes les categories i una baixada d’hores”, reclama un treballador del servei.

Acció de protesta de les treballadores de A Partir del Carrer reclamant l’internalització | Xavi Serradell

 

El CUESB està format per un centenar de treballadores. Només els caps municipals són treballadors públics. La resta del personal (direcció, caps de torn, integradors socials, psicòlegs, tècnics auxiliars i personal administratiu i de neteja) és subcontractat per PROGESS S.L.

La plantilla es planteja demanar la internalització, però més a llarg termini. “Ho hem d’estudiar més, perquè alguns treballadors tenen por de poder ser acomiadats en el procés de subrogació. De moment, volem que se’ns aprovi l’augment de sou que demanem i també ens plantegem poder tenir un conveni propi d’emergències socials, per equiparar-nos més a les condicions del personal públic”, reclama un treballador.


Aposta política o regularització del frau?

Fonts municipals de la regidoria de Presidència del consistori barceloní consultades per la Directa han evitat fer valoracions individuals de cada cas, però assenyalen que “revertir les polítiques d’externalització ha estat una de les prioritats d’aquest govern” i assenyalen que en els processos d’internalització es poden aplicar “criteris d’oportunitat”, com ara “la data en què acaben els contractes, la situació laboral dels treballadors a internalitzar o disposar del pressupost necessari per assumir el possible increment del cost del servei”. Les mateixes fonts destaquen l’aposta municipalitzadora del govern recordant les internalitzacions de tres escoles bressol, del servei de control de plagues de coloms, de les oficines d’habitatge, del PIAD i el SARA o de Betevé, entre d’altres.

“Ja no és un debat d’internalització sí o no, sinó de regularitzar un frau. Això no és una aposta política: és complir la llei”, assenyala l’advocat Quim Español de la cooperativa Col·lectiu Ronda

Quim Español, advocat laboralista de la cooperativa Col·lectiu Ronda, situa el debat en un lloc diferent. “Els tres casos esmentats són, al nostre entendre, serveis interns que estan fraudulentament externalitzats, ja que l’Ajuntament formalitza un contracte amb una empresa privada perquè presti un servei quan realment, els treballadors estan controlats per l’ajuntament i donen un servei clarament municipal. El que fa l’Ajuntament amb aquest sistema és precaritzar els seus llocs de treball”, afirma Quim Español, advocat laboralista de Ronda. “Ja no és un debat d’internalització sí o no, sinó de regularitzar un frau. Això no és una aposta política: és complir la llei”, assenyala l’advocat.

“Si un treballador treballa al local de l’ajuntament, rep ordres de l’ajuntament i s’identifica com a treballador de l’ajuntament, hauria de cobrar també com un treballador de l’ajuntament. Si l’Ajuntament vol gent qualificada per tasques qualificades, hauria de pagar salaris qualificats”, apunta Español.