Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Beneficis bestials

El conjunt d’empreses lligades al sector dels zoològics, els aquaris i els delfinaris als Països Catalans mou més de 75 milions d’euros anuals i és en mans d’elits financeres i empresarials

Un espectacle amb animals al Terra Natura de Benidorm l'any 2006 / Jennicatpink

Des dels seus inicis, els zoològics han tingut una relació estreta amb el món empresarial. El Zoo de Barcelona, per exemple, va obrir-se al públic l’any 1892 després que Lluís Martí i Codolar, banquer i soci fundador de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de la ciutat, es declarés en fallida i vengués la seva col·lecció de 41 mamífers, 117 aus, un ós rus i un elefant de l’Índia a l’Ajuntament de la capital catalana. El consistori va pagar 30.000 pessetes de l’època al banquer i d’aquesta manera es van posar les bases d’una institució que encara es manté oberta en l’actualitat.

Certament, el cas del zoo català –gestionat per l’empresa pública Barcelona Serveis Municipals (BSM)– és una excepció. La resta d’institucions repartides per la geografia dels Països Catalans estan controlades per societats empresarials de diversos àmbits
i acumulen un volum de negoci milionari. En aquest sentit, segons les dades del registre mercantil recopilades per aquest mitjà, el sector mouria anualment prop de 75 milions d’euros. L’estructura està formada per empreses familiars, societats transnacionals i emporis que, tot i no ocupar l’interès mediàtic, acumulen grans riqueses.

Sobrecostos i casos de corrupció

Un dels principals aquaris dels Països Catalans és l’Oceanogràfic de València, ubicat a la Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC). Les instal·lacions que actualment gestiona Avanqua van ser dissenyades per l’arquitecte Félix Candela –a diferència de la resta d’edificis del complex, somniat per l’exdirigent del Partit Popular investigat en el marc diversos casos de corrupció Eduardo Zaplana, que van ser projectats per Santiago Calatrava– i formen l’aquari més gran del continent europeu. A més d’invertebrats marins, peixos, rèptils i aus, a les instal·lacions del parc es poden trobar lleons marins, foques comunes o dofins mulars. La principal atracció del parc és la “família” de belugues, tres exemplars d’aquests cetacis àrtics blancs.

L’Oceanogràfic i els altres sis edificis que conformen el complex de la CAC van suposar un cost de prop de 1.300 milions d’euros, malgrat que el projecte inicial estava pressupostat en 308. El govern de la Generalitat Valenciana va decidir externalitzar la gestió de l’Oceanogràfic el 2015 mitjançant un concurs públic molt qüestionat per l’oposició a les Corts. Va guanyar la licitació Avanqua, un grup liderat per Aguas de Valencia amb l’aquàrium de Vancouver i Jet Gestion com a socis. El conglomerat Aguas de Valencia ha estat presidit fins al setembre per Enrique Calabuig, un home de negocis afí al Partit Popular que va començar en el sector immobiliari castellonenc i que està sent investigat per la justícia per la venda d’un paquet d’accions de la seva immobiliària per valor de 30 milions d’euros a l’extint Banc de València. Per contra, en el sector de l’oci amb animals va aconseguir beneficis. El 2016, en el primer exercici anual de gestió de l’aquari per part d’Avanqua, l’Oceanogràfic va registrar uns beneficis nets de 3,06 milions d’euros segons els seus comptes dipositats. Els beneficis nets en l’exercici de 2018 van ser de més de 4 milions d’euros.

Malgrat tot, no es tracta de l’únic parc situat al País Valencià que ha estat objecte de polèmica. Recentment, la companyia Rain Forest, que gestiona el Bioparc de València, ha fet pública la voluntat d’invertir 25 milions d’euros en la construcció d’un parc d’atraccions als voltants del parc zoològic. Els terrenys contigus al zoo –que des de 2008 substitueix el construït l’any 1965 als Jardins de Vivers– i on ha d’instal·lar-se la nova infraestructura, van ser adjudicats a la societat per mitjà d’una concessió per cinc dècades ara fa dotze anys, el 2007. Des d’aleshores, la proposta havia anat en paral·lel a la construcció i posada en marxa del zoo, però havia quedat en un segon terme. Ara, però, el president de Rain Forest España, José Maldonado, assegura que serà la proposta “definitiva”. El disseny del nou parc d’atraccions vol emular els temples de la jungla cambodjana d’Angkor –deixant enrere l’opció de construir un parc ambientat a la Xina amb un espai amb neu artificial per poder-hi aclimatar ossos– i compta amb el vistiplau de l’alcalde de València, Joan Ribó, que ha canviat d’opinió respecte al posicionament que tenia durant la seva etapa com a regidor a l’oposició. El batlle de Compromís havia expressat aleshores la idea de construir-hi un càmping amb capacitat per a 120 tendes i 68 caravanes que fes una aposta per l’agroturisme i que establís vincles amb el teixit social del barri de Campanar. Una idea que, segons explicaven llavors des de la coalició valencianista, Rain Forest veia amb bons ulls perquè suposava un desbloqueig a la situació que vivien aquells terrenys a causa de la falta de finançament.

Zoos i xoriços

Tot i que són grans societats les que majoritàriament ostenten les propietats dels zoològics i aquaris, la seva línia de negoci no es limita als beneficis que atorga l’exposició d’animals. Un dels casos paradigmàtics és el de la propietat del zoològic Terra Natura. Les instal·lacions, que es troben a la ciutat de Benidorm, són propietat del Grupo Empresarial Fuertes SL, firma que compta entre les seves marques amb ElPozo Alimentación, una de les productores i comercialitzadores d’embotits més grans de l’Estat espanyol. Al mateix temps, els hereus d’Antonio Fuertes també han aportat capital en projectes com l’aeroport fallit –executat per Sacyr– de Corvera (Múrcia), desenes de milions de metres quadrats en el mercat immobiliari, autopistes, un equip de futbol sala i mitjans de comunicació. L’actual propietari, Tomás Fuertes, ocupa la posició 38 de les personalitats més riques de l’Estat en el rànquing de 2019, acumulant un patrimoni de 1.390 milions d’euros.

L’Oceanogràfic i els altres sis edificis que conformen el CAC van suposar un cost de prop de 1.300 milions d’euros

Les Balears i Catalunya tampoc queden exemptes de polèmica. El grup Aspro Parks, considerat el més gran del sector de l’oci al continent europeu, posseeix els parcs de Marineland a Calvià (Mallorca) i Palafolls (Maresme) i havia gestionat el desaparegut Rioleón Safari, que formava part del complex Aqualeón a Albinyana (Baix Penedès), des del 2015 únicament un parc aquàtic. El safari va tancar les seves portes i va enviar els animals, alguns dels quals eren propietat de la Generalitat de Catalunya, a diversos santuaris dels Estats Units. L’administració catalana havia adquirit la propietat dels animals que hi havia al parc l’any 1992 després que l’anterior titular entrés en fallida i el jutge que va instruir la causa posés sota tutela de l’administració catalana mig miler d’exemplars. Posteriorment, el govern va mirar de trobar una sortida a les espècies: les feres “d’especial atenció” van quedar en mans de la Secretaria General de Comerç Exterior –depenent del Ministeri espanyol d’Economia– i es va arribar a publicitar una subhasta pública que va quedar deserta. Finalment, la Generalitat va conservar en propietat 200 antílops, 30 zebres, 30 llames, dues cabres nanes, una mona verda, un macaco, i lleons i ossos. Això va fer que la Conselleria de Medi Ambient catalana concedís una subvenció anual de 590.000 euros anuals a Aspro Parks en concepte de manutenció i cura de les espècies, que va mantenir durant dues dècades i que tot i això no va evitar les denúncies per part d’organitzacions animalistes com Faada pel mal estat de les instal·lacions i per maltractament.

Marcant l’agenda

El poder de les empreses que gestionen zoològics i aquaris va més enllà de la seva zona d’influència. Tant és així que a Europa existeixen un mínim de tres entitats amb seu a Brussel·les que actuen com a lobby per protegir els interessos de qui vol mantenir aquests negocis. L’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA, en les sigles en anglès) compta amb 370 membres, entre els quals hi ha el Zoo de Barcelona, el Bioparc, l’Oceanogràfic i Marineland Mallorca. Per la seva banda, l’Associació Europea de Mamífers Aquàtics (EAAM, en les sigles en anglès) té entre la seva xarxa d’associats l’Oceanogràfic, Marineland Mallorca i el Zoo de Barcelona. Segons un informe del col·lectiu ZooXXI, aquestes dues organitzacions es poden considerar lobbys mixtos, “ja que actuen com a lobby a banda de dur a terme altres funcions”. La tercera agrupació, l’Aliança de Parcs i Aquaris de Mamífers Marins (AMMPA, en les sigles en anglès), que també té una seu a Washington, “és un lobby pur, la finalitat del qual és únicament fer tasques de lobby”.

L’actual propietari de Terra Natura, Tomás Fuertes, ocupa la posició 38 de les personalitats més riques de l’Estat

Una de les responsabilitats que tenen aquestes associacions és la de coordinar l’acció per “neutralitzar els crítics dels parcs zoològics”. L’estratègia s’executa, segons l’informe, a partir d’un document datat a principis de 2012 i titulat Què creu la gent, què sap la ciència en el qual es contraposen allò que la població creu sobre els zoos i el que diuen alguns estudis científics. L’informa porta la firma de la consultora Wadjet Consultancy i és un encàrrec de l’AMMPA. Wadjet Consultancy, firma portuguesa sense pàgina web i amb perfil buit a la xarxa LinkedIn, va ser fundada l’any 2006 i s’encarrega d’elaborar mensualment un informe per a alguns delfinaris en els quals detalla les estratègies que segueixen els grups contraris a aquestes instal·lacions.

Article publicat al número 487 publicación número 487 de la Directa