Aquest dimarts, 1 d’octubre, els carrers del barri de Benimaclet de València s’han despertat plens de cartells, on es poden llegir missatges com “Es busca comerç local” o “Cuida i defèn el teu barri”. També han aparegut pintades en diversos baixos turístics i immobiliàries. A més, aquesta vesprada, l’acabat de crear Benimaclet per l’habitatge, un col·lectiu que aglutina el veïnat del barri, ha convocat una cercavila. El motiu: denunciar els efectes de la massificació turística, com l’augment del preu del lloguer, la pèrdua de comerços tradicionals, transformats ara en baixos destinats al turisme, així com del teixit veïnal, o la conversió de finques residencials en hotels.
Com ja ha passat a Palma, Eivissa, Màlaga o Barcelona, el barri de Benimaclet se suma així a l’onada de mobilitzacions per protestar contra la turistificació que viu la ciutat. La cercavila forma part d’un conjunt de protestes i accions que es desenvoluparan al llarg del mes d’octubre i culminaran amb una gran manifestació el 19 d’octubre, sota el lema “València s’ofega. Pel dret a l’habitatge, la defensa del territori i contra la turistificació”.
La cercavila partirà a les set de la vesprada des del Centre Social Okupat Autogestionat (CSOA) l’Horta i recorrerà els carrers del barri, aturant-se en alguns dels edificis on abans vivia el veïnat de la ciutat i ara s’han transformat en allotjaments de pas de turismes i maletes. És el cas de l’hotel Sinfonía, alçat en una finca tradicional ara completament restaurada. “Representa el procés de turistificació que viu el barri i València”, manifesta Marta Sanchis, una de les portaveus, militant de Cuidem Benimaclet i Benimaclet per l’habitatge. I subratlla: “estem perdent habitatges, comerços i espais per al veïnat, estan desapareixent a favor dels hotels, apartaments o immobiliàries”.
Segons el registre d’habitatges turístics de la Generalitat Valenciana, entre 2018 i 2024 s’han construït 1.341 habitatges d’ús turístic a València, el 60% dels quals en plantes baixes
L’hotel pertany al grup By Pillow, una cadena especialitzada en establiments de luxe que ha experimentat un notable creixement econòmic. Gestiona 21 hotels arreu de l’Estat espanyol: en té a Barcelona, Alacant, Girona, Vilanova i la Geltrú, Madrid, Bilbao o Cadis. Tal com han publicat diversos mitjans d’informació mercantil, el ràpid creixement de By Pillow ha estat possible gràcies a la injecció de capital produïda arran de l’acord amb Harvest Capital Management, un fons d’inversió centrat en el sector hoteler.
Sinfonía és només un exemple de la transformació de la ciutat a favor del turisme. Segons el registre d’habitatges turístics de la Generalitat Valenciana, entre 2018 i 2024 s’han construït 1.341 habitatges d’ús turístic a València, el 60% dels quals en plantes baixes. En 2018, València comptava amb 227 baixos turístics, amb un total de 1.032 places. Com si es tractés d’una taca d’oli, sis anys després, en són 1.022 baixos, on hi caben 4.133 places. Això suposa una variació del 350,22% si parlem del nombre de plantes baixes, i del 300,48% pel que fa al nombre de places. En relació amb el nombre de places en altres plantes, la variació no és tan acusada (11,16%), de les 20.951 places en 2018 a les 23.290 en 2024.
Les dades demostren com els baixos destinats al comerç són substituïts per apartaments turístics, la qual cosa “provoca la destrucció de les tendes tradicionals i del teixit veïnal”, considera Marta Sanchis. “Els comerços són espais de relacions i vincles, fins i tot, de generació de solidaritats. Tot això ho estem perdent, mentre que a més es produeix un creixement dels grans supermercats”.
Cal destacar que el registre de la Generalitat no presenta una imatge completa del que ocorre a la ciutat. Si bé comptabilitza un total de 5.889 apartaments, altres plataformes en registren molts més: per exemple, InsideAirbnb recull quasi 9.000 anuncis i la Fundació Visit València 11.000. Les mancances del mecanisme institucional són diverses: el rastreig és incomplet i sovint es troben grups d’apartaments registrats com un sol o amb un nombre menor de places de les quals realment disposen. Mentre que la Generalitat computa 28.082 places en habitatges d’ús turístic, el lobby turístic quantifica entre 36.248 i 40.182.
Benimaclet per l’habitatge va nàixer fa uns mesos per tal de denunciar el que anomenen un “procés de mercantilització del barri”. “L’augment d’apartaments turístics en substitució dels comerços o serveis locals suposa una especulació amb el preu del sòl i els habitatges. El preu del lloguer puja fins al punt que les famílies són expulsades de les seues cases i aquestes es destinen al turisme per aconseguir més ingressos”, explica Sanchis. A través d’un manifest, criden al veïnat de la ciutat a “fomentar i recuperar el teixit veïnal, els espais privats i públics, així com a defensar un dret fonamental com és el de l’habitatge, a preservar la identitat i cultura valenciana i a dir no a les entitats responsables de la turistificació, que oprimeixen i mercantilitzen els drets fonamentals de les persones i el seu territori”.
