Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Blackstone vol incrementar en un 70% el preu del lloguer de 144 famílies del barri Nou Benicalap

El fons d'inversió estatunidenc Blackstone, a través de la socimi Testa Residencial, contempla un augment del preu del lloguer de fins als 810 euros mensuals, als que s'haurà de sumar el pagament de l’IBI i les despeses de la comunitat, a les 144 famílies que viuen al número 12 del carrer Manuel Melià i Fuster del barri Nou Benicalap de València. El veïnat ha començat a mobilitzar-se per denunciar la pujada de preus i alerten que algunes veïnes ja han sigut expulsades del barri

El sostre de 144 famílies del barri Nou Benicalap de València està en mans del fons d'inversió Blackstone / Jaume Ferrando

L’avinguda de l’Equador traça una línia entre el barri Benicalap i el Nou Benicalap. El contrast entre una zona i una altra és evident. Benicalap és un dels barris més humils i amb més població migrada de la ciutat de València. Amb l’inici de les expropiacions en el barri de Malilla per a la construcció del nou Hospital Universitari La Fe, va haver-hi una primera migració, unida a la d’una bona part del veïnat desplaçat pels enderrocaments al barri del Cabanyal. A pocs metres de Benicalap, però, s’alcen immobles alts, pràcticament nous, i on les grues i els obrers treballen a contrarellotge per acabar de construir totes les edificacions. És el Nou Benicalap, un barri en construcció que es va projectar fa dècades i que l’esclat de la bombolla immobiliària el va deixar a meitat fer.

Al carrer Manuel Melià i Fuster del Nou Benicalap, al número 12 es troba un d’aquests edificis més recents, acabat de construir en l’any 2011 i on ara viuen 144 famílies, moltes de les quals han crescut a Benicalap i van decidir mudar-se a la zona nova, ja que alguns lloguers estaven més barats, al voltant de 500 euros. Sandra Salazar va ser una de les primeres veïnes a habitar el bloc. Amb la seua parella i les seues filles, de 5 i 8 anys, vivia en un dels pisos de protecció oficial del barri, pel qual pagaven 700 euros al mes. L’edifici del carrer Manuel Melià i Fuster “va estar dos anys tancat per la crisi, després, van treure els pisos a la venda. Però, com ningú comprava res, els van deixar en lloguer i vaig mudar-me, perquè estava més barat”, recorda Salazar. L’immoble compta amb la peculiaritat de tenir una piscina, zones verdes i una pista de pàdel. Des de setembre de 2018, però, entre les parets de l’edifici mana el fons d’inversió estatunidenc Blackstone, que vol incrementar en més d’un 68% el preu del lloguer de les 144 famílies. Aquest propietari immobiliari, el més gran del món i de l’Estat espanyol, on es calcula que disposa d’immobles per valor de 20.000 milions d’euros, s’estructura mitjançant societats anònimes d’inversió immobiliària (socimis) i en el cas del carrer Manuel Melià i Fuster opera a través de la socimi Testa Residencial.

Algunes famílies han començat a organitzar-se per denunciar la pujada del lloguer i l’expulsió d’una part de les veïnes del barri |Jaume Ferrando

 

Alfredo Maragliano, un altre veí de l’immoble, es va instal·lar amb la seua dona i les seues dues filles en març de 2014. “Vivim a Benicalap des de l’any 2011, però ens va agradar molt aquesta finca i, a més a més, el lloguer era assequible per a nosaltres”, explica. En concret, pagaven quatre-cents vuitanta euros al mes de lloguer per un habitatge de tres habitacions, dos banys i piscina, amb l’IBI i les despeses comunitàries incloses. En l’any 2017, però, mitjançant un correu electrònic, Testa Residencial va anunciar a les llogateres un increment dels lloguers d’entre 560 i 600 euros. “Per a mi encara era un preu assequible, perquè la meua dona i jo treballem i tenim uns ingressos fixos, però ja no em va agradar”, subratlla aquest veí.

Les inquilines a qui se’ls expirava el primer contacte van començar a rebre una nova proposta que contempla un augment fins als 810 euros de lloguer mensual, als que en un termini de dos anys s’haurà de sumar el pagament de l’IBI i en tres anys les despeses de la comunitat

Mesos després, les inquilines a qui se’ls expirava el primer contacte van començar a rebre una nova proposta que contempla un augment fins als 810 euros de lloguer mensual, als que en un termini de dos anys s’haurà de sumar el pagament de l’IBI i en tres anys les despeses de la comunitat. “Tot sumat, haurem de pagar al voltant de 1.000 euros. Som famílies de classe treballadora, el sou mitjà al barri són uns 900 euros. No ens podem permetre aquest increment. Ens sentim totalment estafats”, lamenta Maragliano, a qui en març de 2020 li expira el contracte actual i li arribarà la nova proposta. A EntreBarris coneixen bé aquest modus operandi. “És la pràctica fraudulenta de molts fons d’inversió i immobiliàries, als quals la llei els permet seguir fent aquestes pujades abusives”, explica Alejandra Roncero, membre d’aquest col·lectiu. Roncero fa referència així al decret aprovat pel PSOE en matèria d’habitatge i lloguer, el qual no limita les pujades de lloguer, i alerta de l’arribada dels fons voltor a la perifèria de la ciutat, “on encara podem trobar habitatges a preus baixos”. “Han vist que el centre està totalment explotat, ara volen fer negoci a la perifèria i alterar l’estructura d’alguns dels barris més humils”, denuncia. En la mateixa línia, Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters de Barcelona, explica que l’increment del lloguer no només afecta les inquilines d’un bloc, “sinó a un barri sencer, perquè la resta de multipropietaris de la zona decidiran sumar-se al mateix carro”. És per això que a la capital catalana també estan treballant en l’organització col·lectiva del veïnat per poder establir negociacions amb aquests gegants immobiliaris.

La nova proposta de contracte suposa un increment de més del 68% del preu de lloguer actual |Jaume Ferrando

 

Algunes veïnes s’han vist obligades a abandonar l’edifici i buscar una alternativa habitacional fora del Nou Benicalap, unes altres ja han renovat el contracte, “perquè no tenien més remei”, deplora Salazar. Són famílies que han viscut “quasi tota la vida al barri i els seus fills estan escolaritzats ací, per tant, resulta molt difícil marxar”, afegeix aquesta veïna, qui espera que li arribe el nou contracte a principis d’agost de 2020. Salazar està molt preocupada. És d’Equador i no té cap familiar que li puga acollir ací, però tampoc podria fer front al nou contracte. “Sóc administrativa i el meu home serigrafista, amb els nostres sous no ens podríem permetre un lloguer tan elevat”, sentencia.

 

Del Banc Popular a Blackstone

El responsable d’aquesta pujada de lloguer és el fons d’inversió Blackstone. Ja fa anys que Blackstone va aterrar a l’Estat espanyol de la mà de Claudio Boada, el fitxatge estrella que va passar a ser l’assessor del gegant estatunidenc a l’Estat espanyol. Boada, fill d’un dels empresaris del franquisme i la transició, Claudio Boada Villalonga, havia estat a Lehmann Brothers, havia sigut president del Cercle d’Empresaris i també havia tingut alts càrrecs en Banco de Bilbao, l’antecessor del BBVA. Tanmateix, va ser en 2013 quan el nom de Blackstone va començar a ser familiar, amb la polèmica compra de 1.860 pisos de lloguer social a l’Ajuntament de Madrid per 128,5 milions d’euros. Durant tots aquests anys, ha anat engreixant les seues propietats amb la compra de carteres de préstec i actius d’entitats financeres, com el BBVA, Banco Santander, Caixa Catalunya o el Banco Popular.

Les famílies demanen una regularització del preu de lloguer per part del Govern |Jaume Ferrando

 

De fet, en un principi, l’edifici número 12 del carrer Manuel Melià i Fuster pertanyia al Banco Popular, que ho gestionava a través de la immobiliària Aliseda. Aquesta entitat va vendre la propietat de la finca a la constructora, promotora i agència immobiliària Metrovacesa, impulsora del Programa d’Actuació Integrada (PAI) al barri de Benimaclet, projecte contra el qual el col·lectiu Cuidem Benimaclet va presentar 1.345 signatures a l’Ajuntament de València. En l’any 2017, aquesta li’l va tornar a vendre a Testa Residencial, propietat del Banc Santander, el BBVA i la socimi Merlin Properties fins que en setembre de 2018 Blackstone va comprar el 50,01% del capital social de Testa per 947,68 milions d’euros.

Tal com apareix a la pàgina web de la socimi, aquesta és propietària de dos edificis a la costa d’Alacant i d’altres nou a València, tant en la ciutat com en altres municipis -Burjassot (Horta Nord), Mislata (Horta Oest), o Aldaia (Horta Oest)-. Per la seua part, a Catalunya, gestiona 13 edificis i a les Balears, deu

D’aquesta manera, el fons d’inversió es va convertir en propietari d’aquest edifici al barri de Nou Benicalap, a través d’una de les seues moltes filials, la qual ha estés les seues urpes en molts altres barris de les comarques del País Valencià. Tal com apareix a la pàgina web de la socimi, aquesta és propietària de dos edificis a la costa d’Alacant i d’altres nou a València, tant en la ciutat com en altres municipis -Burjassot (Horta Nord), Mislata (Horta Oest), o Aldaia (Horta Oest)-. Per la seua part, a Catalunya, gestiona 13 edificis i a les Balears, deu.

“L’habitatge ha de ser un dret i, ara mateix, no ho és. Ens trobem en una situació d’indefensió, perquè el nostre sostre està en mans dels fons d’inversió”, lamenta Salazar. Ella i alguns altres veïns i veïnes han començat a organitzar-se per denunciar la pujada del lloguer i, en conseqüència, l’expulsió d’una part de les famílies del barri. Per ara, han contactat amb EntreBarris i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València i no descarten reunir-se amb l’Ajuntament. “Demanem que s’inclouen variables socioeconòmiques a l’hora de fixar el preu del lloguer, demanem una regularització per part del Govern i que facin fora de les finques a aquests fons voltor”, exigeix Maragliano. En concret, en els últims quatre anys, l’oferta de pisos de lloguer disponible a la ciutat de València s’ha reduït a més de la meitat i, pràcticament, ha desaparegut l’oferta d’habitatge assequible. Segons l’informe realitzat en el marc del Pla estratègic d’habitatge, elaborat per l’Ajuntament l’any 2016, al portal immobiliari Idealista, els pisos amb un cost inferior als 450 euros van disminuir de 2.093, en l’any 2014, fins a 233, en gener de 2017.

Articles relacionats