Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Col·lectius d'habitatge denuncien que una funcionària de la Diputació vol desnonar una família del pis on viuen des de fa dotze anys a Barcelona

Durant tots aquests anys els llogaters han pagat 1.000 euros al mes, però fa ara catorze mesos se'ls va notificar via burofax una apujada del 30%. Ara fa un any que estan fora de contracte i amb una demanda per finalització de contracte

/ Maria Conill

Davant la greu crisi immobiliària que pateix la ciutat de Barcelona, s’ha mediatitzat molt la lluita en contra de grans fons d’inversió, però casos com el de Livia Arteaga i Juan Hernández, afectades pel que s’anomenen “petits” propietaris, han quedat més invisibilitzats. Avui afrontaven el primer desnonament a porta, que han pogut aturar una cinquantena de persones concentrades al número 274 de travessera de Gràcia davant la indignació dels representants de la propietat.

Jaime Palomera explica que tot i que “els fons voltor han estat la punta de llança de la pujada de preus de lloguer, la bombolla només es pot mantenir quan petits i mitjans propietaris, o bé, persones físiques se sumen a la dinàmica dels grans especuladors”

Des del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera explica que tot i que “els fons voltor han estat la punta de llança de la pujada de preus de lloguer, la bombolla només es pot mantenir quan petits i mitjans propietaris, o bé, persones físiques se sumen a la dinàmica dels grans especuladors”. També Pablo Ruiz de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia denunciava aquest matí els rendistes que “no tenen cap escrúpol quan demanen pujades del 30, 40, 50 o fins i tot el 100% a les seves llogateres”. La família d’Arteaga, expliquen, ha pagat un total de 140.000 euros en rendes a una petita propietària durant dotze anys i, tot i això, no ha estat cap garantia per no quedar-se sense casa.

De fet, durant els últims anys hem vist com la lluita per l’habitatge ha centrat esforços a lluitar contra els grans inversors, n’ha denunciat públicament i els ha dedicat grans campanyes com la del passat juliol del Raval vs Blackstone, amb motiu de la resistència al desnonament amb data oberta del bloc situat al número 99 del carrer de l’Hospital.

En canvi, els casos de “petits” propietaris o persones físiques, tot i ser habituals en assemblees i col·lectius, no ha tingut el mateix ressò. Per aquest motiu, en part, el cas de Livia Arteaga i Juan Hernandez ha començat a situar-se en primer pla.

Arteaga i Hernandez, juntament amb els seus tres fills, fa dotze anys que viuen a l’immoble situat al número 274 de la travessera de Gràcia, que és propietat d’Esther Argerich, funcionària de la Diputació de Barcelona, que té tres pisos més a l’Hospitalet de Llobregat, dos més a Barcelona, diverses places de pàrquing i una casa a la Cerdanya, segons la informació que apareix al registre de la propietat que han pogut consultar els activistes. Durant tots aquests anys han pagat 1.000 euros al mes, però ara fa catorze mesos se’ls va notificar via burofax una pujada del 30%, i en fa ja dotze que estan fora de contracte i amb una demanda per finalització de contracte.

Amb l’assessorament del Sindicat de Llogateres i l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia van realitzar un acostament amb la propietat per tal de negociar una renovació en les mateixes condicions. Segons que expliquen, va ser davant la negativa d’aquesta que van iniciar una vaga de lloguer parcial, és a dir, com tantes altres famílies de la ciutat van començar a consignar el lloguer a jutjats. Això s’ha realitzat d’aquesta forma fins al passat Agost.

El punt d’inflexió i el pas de vaga parcial a vaga total es va donar, tal com relata la família afectada, després de rebre una querella penal per coaccions. La propietat va denunciar als llogaters i a un membre de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia.

Des dels col·lectius de defensa del dret a l’habitatge s’assenyala que l’actitud de la propietat respecte al cas de la família de la Livia, ha estat marcada per una negativa rotunda al diàleg o a cap mena de negociació, i detallen que  ha denunciat a membres de l’oficina i ha amenaçat a altres llogateres amb rescindir els contracte en cas que se sindiquin.

En les declaracions d’aquest matí, els dos portaveus remarcaven la importància de visibilitzar les males praxis que duen a terme moltes vegades les petites propietàries i que fins al moment vivien en l’anonimat

En les declaracions d’aquest matí, els dos portaveus remarcaven la importància de visibilitzar les males praxis que duen a terme moltes vegades les petites propietàries i que fins al moment vivien en l’anonimat. Segons el seu parer, en moltes ocasions les persones físiques no tenen una necessitat real de recuperar l’habitatge, simplement assimilen i reprodueixen les actituds dels grans tenidors. Jaime Palomera tancava la seva intervenció dient que cal apel·lar a l’ètica ciutadana, perquè “el dret a l’habitatge és cosa de totes. Responsables polítics han de regular, nosaltres organitzar-nos, i la burgesia local posar-se les piles”.

Després de dotze mesos en lluita, avui ha arribat el primer intent de desnonament, després que la propietat demanes l’execució provisional de la sentència, ja que aquesta es troba a l’espera de resolució del recurs presentat per tal de traslladar el cas a l’Audiència de Barcelona. Un centenar de persones s’han trobat a la porta de travessera de Gràcia 274 convocades pels diferents col·lectius, i han aconseguit aturar el llançament, davant la indignació dels representants de la propietat.