Silvia Rivera Cusicanqui, boliviana d’origen aimara, va dir que “no hi ha possibilitat d’una teoria ni discurs descolonitzador si no hi ha pràctiques que li donin sentit, que evidenciïn allò no dit, qüestionin el colonialisme intern i certes tendències academicistes que sustenten teòricament la descolonització”.
Lluites feministes antirracistes des de l’àmbit local amb la Tancada contra el Racisme i pels Drets de Migrants i Refugiades a Barcelona, la Comissió Migrantas 8-M a escala estatal, el cas de les temporeres de la maduixa a Huelva i propostes en clau positiva com l’Escola Feminista Descolonial ens assenyalen les pràctiques neoliberals i colonials del món en què vivim.
Violències derivades de la llei d’estrangeria
Amb l’arribada de la primavera de 2018, un grup de persones migrades i racialitzades es tancava a l’Escola Massana de Barcelona per denunciar la situació d’indefensió i vulnerabilitat per culpa de la violència racista institucional. Naixia així la Tancada contra el Racisme i pels Drets de Migrants i Refugiades.
La Tancada té les seves arrels en l’any 2001, quan es va viure una mobilització generalitzada de reclamació de drets. L’acció més destacada va ser la tancada a l’església del Pi de Barcelona, el 20 de gener d’aquell any. Es va perllongar durant 40 dies i va finalitzar amb la regularització de la majoria de les 700 migrants que ocupaven l’espai.
A principis de maig de l’any passat, les dones de la Tancada van convocar el moviment feminista de la ciutat a una sèrie de trobades on van participar prop de 150 dones, lesbianes i trans per crear estratègies d’autodefensa antirracista feminista. “Va ser una de les escenes més importants que es van donar l’any passat: ajuntar moltes dones i feministes diverses interessades a saber quina és la lluita antiracista i com ens afecten a les dones migrades i racialitzades les violències racistes”, afirma Victoria Columba, membre de l’Assemblea Antiracista.
Padró sense domicili, papers sense contracte i nacionalitat sense exàmens són fites de la dona migrant
L’empadronament sense domicili, els papers sense contracte i la nacionalitat sense exàmens van ser els tres eixos dels debats de les trobades. Una altra reivindicació i problemàtica que afecta les dones és la que té a veure amb l’obtenció del procés de residència –també anomenat reagrupament familiar. “És molt difícil obtenir-lo a curt termini i provoca situacions d’enyorança i desesperació. En el meu cas, no vaig poder reagrupar-me amb la meva mare tenint la nacionalitat espanyola. Estar condemnada que els teus pares morin lluny de tu és horrorós”, explica Columba.
Amb l’auge de l’extrema dreta, els partits de l’esquerra qüestionen el discurs i les pràctiques xenòfobes, trànsfobes i racistes però no tenen un posicionament clar. “Els temes que afecten les persones migrants no incideixen en l’agenda política de les esquerres; es deixen en boca de la dreta. Això és una irresponsabilitat”, remarca l’activista.
A la V Trobada Estatal del 8-M a València es va reivindicar la venda ambulant com un ofici o el tancament dels CIE
A més dels partits d’esquerres, Columba també apunta a la responsabilitat dels mitjans de comunicació a l’hora d’invisibilitzar les lluites migrants. Un exemple: l’11 de novembre de 2018, l’Assemblea Antiracista va convocar la manifestació Per una societat sense racisme en memòria de l’assassinat de Lucrecia Pérez ara fa 26 anys, amb una assistència de 600 persones a Barcelona i al voltant de 1.000 a Madrid. Aquell dia, però, als principals mitjans de comunicació la notícia va ser una altra: una agressió al metro de Badalona per part d’uns menors no acompanyats d’origen marroquí. “Els mitjans de comunicació silencien les lluites migrants i racialitzades i donen espai a discursos que criminalitzen la migració”, explica Columba.
La mirada antiracista comença a incorporar-se també a poc a poc al moviment feminista català i estatal. A la V Trobada Estatal del 8-M a València s’han inclòs demandes específiques com ara el reconeixement de la venda ambulant com un ofici o el tancament dels CIE. Però encara queda camí per fer.
Per Columba, cal treballar els privilegis i posar a l’agenda política quotidiana dels moviments la perspectiva antirracista, que és l’origen de l’exclusió de les dones migrades i racialitzades.
Racisme i sexisme als camps de maduixa
A Huelva, la temporada de la recollida de fruits vermells està a punt de començar. En un territori amb la tercera taxa d’atur més alta de l’Estat espanyol, només s’han presentat 970 persones als 23.000 llocs de treball que s’han ofert. Donat el baix índex de sol·licituds des del territori peninsular, 19.000 dones marroquines cobriran la campanya.
A la temporada de recollida de fruits vermells a Huelva es contracten dones perquè tenen “mans petites i delicades”
Les condicions laborals i socials que pateixen aquestes dones que treballen com a temporeres a Huelva i altres indrets de l’Estat espanyol creen un caldo de cultiu d’impunitat on la violència heteropatriarcal i el racisme institucional i social són a l’ordre del dia. “Els empresaris només volen dones perquè diuen que el treball requereix unes mans petites i delicades. Aquest primer filtre posa en relleu la mirada patriarcal, però també crec que pensen que la conflictivitat sindical serà menor amb dones”, afirma Pastora Filigrana, advocada del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT).
A principis de juliol de 2018, quatre temporeres marroquines van interposar una denúncia contra l’empresari Antonio Mato per assetjament sexual i laboral. La solidaritat feminista es va estendre arreu de l’Estat espanyol, on plataformes i col·lectius van convocar concentracions de suport. “Tot i que aquest cas ha transcendit a l’esfera mediàtica i ha posat de manifest les condicions d’explotació en què treballen les persones migrades, aquesta realitat no és nova”, apunta Filigrana. El passat 10 de desembre es va arxivar la causa. La raó, segons el jutjat de primera instància i instrucció 3 de la Palma del Condado (Huelva), és que no es van trobar indicis delictius. Aquest cas en l’àmbit laboral posa de manifest la capacitat creixent del moviment feminista per articular respostes transversals i interseccionals.
Qüestionament del llegat colonial
Per transformar maneres de pensar i evidenciar les diverses opressions que pateixen les dones i generar espais de transformació col·lectiva, va néixer l’Escola de Feminisme Descolonial, impulsada i organitzada per la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament.
Per evidenciar les opressions que pateixen les dones, va néixer l’Escola de Feminisme Descolonial
La metodologia de l’escola és innovadora i trenca amb la idea clàssica i occidentalitzada de com rebem l’aprenentatge. Han portat a terme el que anomenen l’anàlisi descolonial pel canvi, una proposta metodològica que no treballa des de la lectura de textos acadèmics sinó que ho fa des del coneixement, intercanviant sabers i maneres d’entendre el món des d’una perspectiva comunitària i no individualista. La construcció pedagògica de l’escola és col·lectiva, des de la realitat heterogènia i diversa de totes les que en formen part. “No donem bibliografia abans de la participació a l’escola, no portem veus expertes del feminisme descolonial, sinó que trenquem amb aquesta forma de representació per legitimar el discurs a través de les companyes que l’organitzem”, explica Sara Cuentas, activista feminista i membre de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament.
Un dels objectius de l’espai ha estat la recuperació de les ancestres, dones que van lluitar a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina resistint l’opressió colonialista. “Anakaona va ser una de les dones que van lluitar a l’illa Bohio (República Dominicana) i ha estat invisibilitzada per la història. Necessitem fer memòria històrica i recuperar les figures d’aquestes dones que van estar liderant els processos de descolonització”, conclou.
Un 8-M no només blanc i europeu
L’any passat, dones migrades i racialitzades de diferents col·lectius van expressar que no se sentien representades en la convocatòria de vaga. Aquest any, un grup ha decidit que el 8-M serà antiracista o no serà, i ha creat la Comissió Migrantas 8-M.
L’espai el formen dones a títol individual, però moltes d’elles venen de col·lectius i organitzacions com OTRAS; Marea Verde BC; Xarxa de Migració, Gènere
i Desenvolupament; Sindillar; Las Kellys; Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS); ACAMA; Dones Africanes de Calella; CATARI, etc. Han decidit treballar de manera col·lectiva des de la diversitat, entenent l’heterogeneïtat del col·lectiu migrant i assumint que hi haurà dones que no s’hi sentiran reflectides o a qui les seves circumstàncies personals no els permetran participar-hi.
El 23 de febrer van elaborar un manifest propi, donada l’existència d’especificitats i demandes concretes com a dones migrades i racialitzades, en el qual incidien en l’organització general de la vaga i posaven en relleu la necessitat d’incloure multiplicitats de lideratges i trencar amb certes lògiques. “Les vulnerabilitats socials ens travessen com a dones migrades i racialitzades que realitzem els treballs més precaris i invisibilitzats que generen molta riquesa”, explica Sabrina Sánchez, activista feminista i membre del col·lectiu OTRAS.
“Hem trobat resistències, però pensem que és important reflexionar dins del feminisme que no es tracta de posar un lema antiracista a la pancarta de capçalera dient que estem en contra del racisme, sinó que es tracta de canviar dins del moviment feminista aquestes pràctiques colonials. Així com hem estat socialitzades en una visió patriarcal, la nostra mirada també és colonial i eurocèntrica”, afirma Cuentas.
