El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha engegat aquesta setmana una campanya popular per fer 5.000 euros abans d’acabar l’any per poder pagar les despeses de portar a judici l’empresa Vall Companys, la primera indústria càrnia de l’Estat espanyol i segona d’Europa. En concret, és per la contaminació de la riera de Sant Martí, on aboquen les aigües residuals de l’escorxador Patel, a Sant Martí Sescorts, en terme de l’Esquirol (Osona).
La campanya s’allargarà dos mesos i s’ha presentat aquesta setmana al paratge natural a tocar de la riera i de Patel, però també de la cua del pantà de Sau on, a través del salt del Sastre i el salt del Cabrit, va a parar l’aigua que hi aboca l’escorxador.
Fent la campanya popular de micromecenatge, el GDT pretén “apel·lar la societat a implicar-se i plantar cara davant la impunitat amb la qual treballen algunes grans empreses”, exposa Dolors Catalán, activista del GDT.
Demanen tres anys i mig de presó per al gerent
El GDT va presentar el 18 de juliol passat l’escrit d’acusació en el procediment que se segueix contra Patel i el seu gerent, Xavier Planas Costa, com a presumptes responsables de la contaminació de la riera de Sant Martí i, en conseqüència, d’un presumpte delicte continuat contra el medi ambient. El GDT demana una pena de tres anys i mig de presó per a Planas. El fiscal demana dos anys.
Segons l’entitat ecologista, els abocaments afecten la qualitat de l’aigua, en un espai que és reserva d’aigua per a milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona
Segons exposen en el seu escrit d’acusació, l’escorxador Patel és el responsable de la contaminació i del mal estat ecològic de la riera de Sant Martí des del punt de l’abocament de l’empresa fins al Salt del Cabrit.
Abocaments que, a més, segons l’entitat ecologista, provoquen un augment de l’eutrofització del pantà de Sau i afectacions en la qualitat de l’aigua, en un espai que és reserva d’aigua per a milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona.
El GDT considera que el fet que fossin abocaments repetits, com a mínim entre els anys 2020 i 2022, segons la investigació dels Mossos d’Esquadra, suposa un delicte continuat pel medi ambient.
D’aquesta manera correspondria, i per tant demanen, una pena de tres anys i sis mesos de presó pel gerent Xavier Planas Costa, a més d’una multa de 36 mesos (a vint euros/dia) per a l’empresa, així com l’obligació de reparar el dany causat al medi ambient de la zona afectada. D’aquesta manera, l’escorxador Patel es veuria obligat a dedicar una petita part del que consideren multimilionaris beneficis, a la recuperació de la riera de Sant Martí.
El pantà de Sau, també en risc, segons el peritatge d’un catedràtic de la UB
En l’escrit d’acusació hem adjuntat el peritatge del catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, que conclou que l’estat ecològic de la riera de Sant Martí, després de l’abocament de Patel, esdevé molt dolent, utilitzant els indicadors biològics normalitzats segons la normativa de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El catedràtic d’Ecologia Narcís Prat en el seu peritatge conclou que el culpable del mal estat ecològic de la riera és clarament l’abocament de la planta de Patel
L’informe remarca que, el dia d’avui, aquests abocaments fan impossible la seva recuperació. També conclou que el culpable del mal estat ecològic de la riera és clarament l’abocament de la planta de Patel, i no d’altres possibles abocaments a la part superior de la riera ni de cap tipus de contaminació difusa. Finalment, el peritatge alerta del perill que suposa l’abocament de Patel al pantà de Sau per l’alta càrrega de nitrogen i fòsfor, que pot provocar increments notables de l’eutrofització de l’embassament.
En aquest sentit, recorden que el pantà de Sau és una important reserva d’aigua i que l’eutrofització provoca la proliferació d’algues i l’augment de la matèria orgànica. Aquest fet dificulta i encareix la seva potabilització i pot disminuir la qualitat de l’aigua destinada a milions de persones de Catalunya.
Vuit pous que assequen la riera, amb només aigua que hi aboca Patel
En la presentació de la campanya, el GDT va posar en evidència la contradicció que representa el fet que la riera de Sant Martí, fins a arribar a Patel, baixi pràcticament seca, presumiblement en part a causa dels vuit pous de la zona dels quals el macroescorxador capta els 400 milions de litres anuals d’aigua que necessita per funcionar. I a partir de Patel, la riera torna a baixar amb aigua de forma permanent, plogui o no plogui, bàsicament procedent de l’escorxador. Aigua, que no vol dir vida animal o vegetal, totalment inexistent al cabal d’aigua que va de Patel fins el salt del Cabrit.
“Es tracta d’una riera amb un cabal petit, sense cap mena de capacitat de dilució davant d’un abocament que ha sobrepassat sovint els límits legals permesos per la llei”
“Es tracta d’una riera amb un cabal petit, sense cap mena de capacitat de dilució davant d’un abocament que ha sobrepassat sovint els límits legals permesos per la llei”, afirma Catalán.
L’entitat ecologista osonenca recorda que va fer la primera denúncia pels abocaments de Patel el 1993, des d’aleshores sempre sense èxit, fins que el 2020, finalment, la Fiscalia de Medi Ambient, els va fer cas i va ordenar que els Mossos investiguessin els abocaments. Després de dos anys d’investigacions policials, el fiscal va presentar el 2022 la seva querella.
