Moltes persones es van sorprendre quan, l’any 2022, Futuro Vegetal va irrompre parlant de dieta i de substituir la carn per productes d’origen vegetal, amb l’objectiu frenar i afrontar l’emergència climàtica. Molt poc o no res s’havia comentat a l’esfera pública sobre aquesta qüestió, tot i ser l’Estat espanyol “la granja d’Europa” i malgrat l’evidència científica abundant de la problemàtica que aquest sistema agroalimentari comporta. A Espanya hi ha més de 268 milions d’animals de producció, només Catalunya compta amb 8,2 milions de porcs i 42 milions d’aus de corral, segons l’Institut Nacional d’Estadística (dades de l’any 2020). Per alimentar tots els animals a granges i gestionar els seus purins necessitem consumir i degradar una part molt important dels nostres recursos, així com emetem gran quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle.
Per remetre el col·lapse climàtic cal canviar el sistema d’alimentació. Aquesta afirmació la podem fer basant-nos tant en estudis recents, com també en els informes de la FAO i el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC). Els informes d’aquest equip de treball són la base del coneixement en l’àmbit d’actuació climàtica mundial. Segons l’IPCC, el tipus d’alimentació més efectiva per frenar el canvi climàtic és l’alimentació basada en plantes. Això també ho evidencia un estudi de la Universitat de Califòrnia, que estima que una transició a un sistema alimentari 100 % vegetal permetria disminuir en un 42 % el volum d’emissions que cal reduir per limitar l’augment de temperatura mitjana global a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials o un 52 % per no sobrepassar els 2 °C d’increment. Això ens acostaria als objectius de reduccions dels gasos amb efecte d’hivernacle, a evitar sacrificis econòmics enormes en altres indústries i a estalviar recursos amb un sistema d’alimentació més eficient.
Serveix de poc fer grans inversions en transport públic sense fer una transició alimentària. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de la indústria animal són similars o superen les emissions directes de tots els transports globals. La majoria d’emissions generades per la ramaderia estan produïdes pels remugants, principalment les vaques, per mitjà dels seus eructes de metà. Aquest és un gas que atrapa la calor entre vint i vuitanta vegades més que el diòxid de carboni (CO₂), encara no s’ha determinat amb precisió el percentatge. Tot i que dura moltíssim menys temps a l’atmosfera que el CO₂, la comunitat científica el titlla com la clau per frenar l’augment de temperatura que estem vivint en la nostra dècada.
El sistema actual utilitza i abusa de recursos naturals com l’aigua i el sòl. En situació d’alerta per sequera i límits dels talls de subministrament, la nostra societat encara no analitza com fem servir l’aigua i com podem optimitzar aquest bé comú de tota la població. El 70 % de l’aigua dolça és usada a la indústria agroalimentària. És difícil saber amb exactitud quin percentatge d’aquesta equival a la ramaderia, perquè a l’aigua que consumeixen les mateixes produccions d’animals, hi hauríem de sumar la que s’utilitza per al cultiu de l’aliment dels animals i els seus processos de transformació en pinso. En una gràfica produïda per Ourworldindata.org, que analitza els litres d’aigua necessaris per a cada cent grams de proteïnes, podem apreciar que el formatge, els fruits secs, les gambes, la llet i el peix de granja són els productes amb més consum d’aquest recurs essencial, seguit per la carn.
La producció d’aliments d’origen animal també necessita una gran quantitat de terreny. S’estima que al món es fan servir gairebé 40 milions de quilòmetres quadrats entre pastura i sòl per a la producció d’aliments amb destí als animals, el que equival a gairebé quatre vegades la superfície del Canadà. La conseqüència és la desforestació per a pastures i per a la producció de blat de moro i soja, perquè les terres en què es produeixen aquests aliments de forma intensiva acaben degradades i ben sovint es fa necessari més terreny “verge”. Avui dia, importem una quantitat aberrant de soja de països del Sud Global per produir el pinso destinat als animals de les granges del nostre territori. Menjant aquí una hamburguesa de pollastre o porc, contribuïm a desforestar l’Amazònia. I és que la major part de la soja produïda al món (el 76 %) serveix per alimentar animals de producció, el creixement i engreix dels quals en necessita amb grans quantitats.
Si volem garantir el subministrament d’aliments a la població, cal canviar el sistema agroalimentari des de l’arrel, centrant-lo en la proximitat, l’economia circular i la resiliència davant de les cadenes de subministrament internacionals i la crisi climàtica, en lloc d’enfocar-lo al benefici econòmic d’unes poques corporacions. El sistema actual fomenta la desigualtat econòmica, multiplicant la precarietat i la inestabilitat laboral per a tot el territori. La majoria de les persones empleades a la indústria càrnia al nostre entorn són estrangeres, de les quals s’abusa durant uns mesos, i després són acomiadades. Els beneficis multimilionaris, per descomptat, es queden a les poques famílies que controlen el sector.
Es fa evident que per abordar la crisi climàtica i social és vital reformular el sistema agroalimentari. En cas contrari, estarem reproduint un sistema d’explotació d’altres éssers humans, d’altres animals no humans i del territori, que ens porta a l’extinció.
