A sis anys de la mort de Samba Martine, ocorreguda el 19 de desembre de 2011 després de quaranta dies retinguda al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) d’Aluche (Madrid), dos dels tres imputats en la causa es troben evadits de la justícia, un ells amb ordre judicial de detenció. Aquest dimarts, a les 12 h al cementiri Sud de Madrid, s’ha fet un homenatge a la seva memòria.
El Jutjat d’Instrucció número 38 de Madrid va acordar el passat 13 de març l’obertura de judici oral per “delicte d’imprudència” contra el doctor Fernando Hernández València i la infermera Yordanka García Casanova. Contra aquesta última, des de l’últim 3 d’octubre hi ha cursada una ordre de detenció, en ser impossible trobar el seu parador.
El jutge també ha establert per als imputats una fiança de 80.000 euros per fer front a la responsabilitat civil. I apareixen com a responsables subsidiaris l’empresa que en aquells dies tenia la concessió del servei mèdic del CIE, Sermedes S.L, i l’Estat espanyol.
L’obertura de judici oral per un delicte d’homicidi imprudent no ha convençut ni a l’acusació popular ni a la particular que han sol·licitat que s’hi afegeixi el delicte d'”omissió del deure de socors i d’assistència mèdica”
L’obertura de judici oral per un delicte d’imprudència (homicidi imprudent) no ha convençut ni a l’acusació popular ni a la particular i totes dues han sol·licitat que el judici se segueixi també pel delicte d'”omissió del deure de socors i d’assistència mèdica”, un extrem que es va accentuar a partir de conèixer-se un informe de Creu Roja que relata detalladament com van ser les últimes 48 hores de Samba.
També crida especialment l’atenció que el ministeri fiscal no només no ha sol·licitat una sola diligència tendent a buscar un aclariment dels fets sinó que, segons les fonts consultades, ha estat “un veritable obstacle” per als interessos que representen a la víctima. “S’ha oposat a tot el demanat per les dues acusacions i no ha dubtat a sol·licitar el sobreseïment del cas”, expliquen.
Un llarg periple acabat en mort
Samba Martine va ingressar al CIE d’Aluche l’11 de novembre de 2011, procedent del Centre d’Estada Temporal de Melilla (CETI). Li van assignar el nombre d’interna 3.106. En els seus 39 dies tancada va sol·licitar almenys en deu oportunitats assistència mèdica, fins que morir a l’Hospital 12 d’Octubre. L’endemà del seu ingrés, el doctor Ojeda Rojas li va practicar el reconeixement mèdic inicial. No consta que s’hagués interessat per la seva estada al CETI, d’haver indagat, hagués sabut que a l’Hospital de Melilla li havien fet dues analítiques amb resultat positiu en VIH.
Samba Martine va ingressar al CIE d’Aluche l’11 de novembre de 2011, procedent del Centre d’Estada Temporal de Melilla (CETI). En els seus 39 dies tancada va sol·licitar almenys en deu oportunitats assistència mèdica, fins que morir a l’Hospital 12 d’Octubre
Durant el seu internament, Samba havia reclamat assistència mèdica de manera reiterada, en tots els casos es va sotmetre a un tractament per candidiasi. Més, davant la continuïtat del malestar, se li va fer una analítica ni cap prova d’una major profunditat. Fonts mèdiques refereixen que la sola vinculació de la candidiasi amb la procedència d’origen de Samba va haver de fer sospitar de la infecció del VIH com a malaltia subjacent.
L’informe elaborat per Creu Roja, organització que té la concessió del servei privat d’atenció social al CIE d’Aluche i altres centres de similars característiques, és tan lapidari com indignant pel que fa a la seva agonia.
El dissabte 17 de desembre al matí, Samba refereix “no haver dormit en tota la nit, fort mal de cap i clatell, i dificultats per a la mobilitat en coll i braços” i es queixa que “únicament li proporcionaven paracetamol, que no li calmava els dolors … “.
En el matí del 18, dues companyes l’ajuden a pujar les escales del servei mèdic. “Tot just podia tenir-se en peu. El doctor encara no havia arribat a la consulta i la infermera li va subministrar un ansiolític … Novament va ser ajudada per les dones per baixar fins a la sala, on es va estirar a terra. No la va veure el metge”. Aquesta mateixa tarda, Samba havia empitjorat. “Estava estirada a terra, amb mantes i queixant-se del fum de la sala que li impedia respirar”. Aquest cop la infermera, Yordanka García Casanova, va respondre a la treballadora de Creu Roja que “no podia fer-hi res més”, i li va indicar que l’endemà seria atesa per un metge. Van passar 48 hores sense que cap metge la veiés. “El seu estat de salut s’havia vist notablement empitjorat en els últims dies”, afirma l’informe de l’organització. Samba s’estava morint.
Segons l’informe de Creu Roja, una de les agents li va etzibar que “per què no anava descalça, si era igual” i va aclarir que la seva funció “no era baixar internes per l’escala”Pablo ‘Pampa’ Sainz. Van haver de ser les altres dues companyes i l’assistenta social les que l’ajudessin
Quan la treballadora social de l’organització torna el dilluns, troba a Samba “estirada” a la llitera del servei mèdic. “Estava nerviosa, amb comportaments similars a un atac d’ansietat (agitació, sensació d’ofegament, malestar), per la qual cosa se li indica que realitzi exercicis de respiració … Es va poder observar que el seu estat era cada vegada pitjor, de manera que la infermera li va subministrar medicació”, destaca l’informe i afegeix que la treballadora va veure “quan li injectaven Diazepam 10 mg”, el que va provocar que s’adormís, encara que seguia hiperventilat.
Donada la gravetat del seu estat, es va determinar el trasllat de Samba urgent a l’hospital en una patrulla de Policia. “Es trobava desorientada, gairebé sense poder parlar i descalça”. Es va demanar al director del Centre que li facilités unes sabatilles. Segons l’informe de Creu Roja, una de les agents li va etzibar que “per què no anava descalça, si era igual” i va aclarir que la seva funció “no era baixar internes per l’escala”. Van haver de ser les altres dues companyes i l’assistenta social les que l’ajudessin. “En diverses ocasions va estar a punt de caure, ja que li fallaven les cames i s’asseia als esglaons”. Yordanka García Casanova va lliurar la documentació de Samba als policies i els va tranquil·litzar: que “no es preocupessin, que no li passaria res. Que havia pujat a la consulta caminant”. Samba agonitzava i moria hores després a l’Hospital 12 d’Octubre.
Clementine Nijba, la mare de Samba, que resideix al Canadà, va commoure amb els seus crits de dolor el dia de l’enterrament del cos de la seva filla, quan abraçada al fèretre i acompanyada per un grapat de familiars i militants cridava entre llàgrimes “jo que et vaig donar la vida, que et vaig veure créixer i ara ni tan sols em deixen acomiadar”. Per ara, tampoc la deixen tenir Justícia per la mort de la seva filla.
