Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Catalunya Caixa: més enllà dels sobresous

El procés judicial contra Narcís Serra, Adolf Todó i 40 exmembres del consell d'administració de l'entitat continua. Però ni sobresous, ni pensions milionàries, ni indemnitzacions expliquen el forat econòmic; s'han detectat 16 operacions irregulars

/ Arxiu

Posar límits a l’expansió del sector immobiliari, va reconèixer l’exdirector general de Catalunya Caixa Adolf Todó, “hauria estat com si una persona entra en una festa per aturar-la just quan es troba en el moment més animat i tothom està a punt d’agafar una borratxera”. La ressaca ha costat prop de 13.000 milions d’euros públics i ha esdevingut el rescat bancari més gran dels Països Catalans, i el segon de tot l’Estat, després de Bankia; proporcionalment al volum de l’entitat representa el primer.

Ara fa dos dies, l’Audiència Provincial de Barcelona ha resolt que hi ha indicis d’administració deslleial, quan, encara “de festa”, el 2010, el consell d’administració de l’entitat va aprovar incrementar el salari fix de l’aleshores director general Adolf Todó en 212.000 euros i la seva retribució variable del 35 al 50%. Així mateix, l’adjunt Jaume Masana va passa del 35 al 45%. Per altra banda, Todó va aconseguir un complement de pensió de 3,4 milions i Masana de 637.000 euros. Narcís Serra, que era president entre 2005 i 2010, va avalar tots els increments. Per la seva part, Serra, a partir de 2007 va sumar un sou a les dietes i va passar a cobrar més de 200.000 euros anuals.

El jutge ha rebutjar els onze recursos i, per tant, Narcís Serra, Adolf Todó i 40 exmembres més del consell d’administració no evitaran seure al banc dels acusats

El jutge ha rebutjar els onze recursos presentats pels imputats i per tant, Narcís Serra, Adolf Todó i, actualment, 40 exmembres més del consell d’administració no evitaran seure al banc dels acusats. Un dels arguments de la defensa es basa en assegurar que l’entitat no es trobava en una situació delicada econòmicament, tot i que, només dos anys més tard, el 2012, va aflorar un forat econòmic milionari. Per aquesta raó, tot i que la CUP, que és acusació popular de la causa juntament amb Ausbanc, celebra la decisió de continuar amb el procediment, l’advocada Montserrat Vinyets subratlla que no volen deixar d’insistir en el fet que “el tema dels sobresous només és una petita part de l’espoli de CX” i exigeixen que, com a mínim, “s’investiguin judicialment les operacions immobiliàries que el FROB va traslladar a la Fiscalia”.


La teranyina immobiliària

Precisament, el passat mes de gener, l’exministre socialista i expresident de l’entitat Narcís Serra va ser citat a la comandància de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia de Barcelona per declarar. El motiu: una investigació per un forat de 900 milions d’euros d’operacions hipotecàries. En aquells moments, els informes de la seva declaració i de la resta de l’ex cúpula bancària es van remetre al fiscal Anticorrupció Fernando Maldonado.

Què va passar entre el 2005 i el 2010, quan Narcís Serra estava al front de l’entitat? Almenys, s’han detectat 16 operacions irregulars i la branca immobiliària de Catalunya Caixa, Procam hi juga un paper principal. Segons va documentar el FROB, les operacions investigades “no responen a una finalitat econòmica lògica”, van comportar “importants pèrdues” i “representen indicis d’irregularitats”.

En els moments de glòria de la bombolla immobiliària, Procam va ser una de les cinc promotores més grans de l’Estat espanyol i el 2005, per exemple, ja ingressava més de 50 milions de beneficis nets. Todó ho va descriure clarament en comissió parlamentària: “aquell era un malalt que no volia soroll”. I va afegir que l’origen de l’enfonsament de l’entitat es troba en “una expansió immobiliària, amb línies de finançament a promotors excessivament arriscada”.

Quan la bombolla s’apropava a l’esclat, la caiguda de preus en el sector immobiliari no va quedar reflectida en el valor del patrimoni immobiliari de l’entitat i les empreses immobiliàries participades van ser rescatades per l’entitat financera. Mentre Deloitte va ser auditora dels comptes de l’entitat entre 2007 i 2011, pràcticament no hi ha rastre comptable de la pèrdua de valor de les societats participades per Procam. Ni de Verix Procam, ni d’Inmobiliaria Espais, ni de Torca Procam Polska o Promotora TP Best. Totes es mantenien en un optimisme comptable sospitós, mentre una de les reines auditores facturava onze milions per la feina.

Van ser anys de crèdits a promotors i societats immobiliàries que es van traduir en 77.000 milions en actius i 11.200 milions de préstecs. Moltes de les filials, dedicades a invertir en el sector immobiliari, inicialment, només estaven participades en un 50% per l’entitat. Però quan va esclatar la crisi, CX es va dedicar a comprar el percentatge restant de moltes participades i a canvi els condonava el deute. Així anava engreixant la cartera d’actius. És el cas d’Armilar, amb qui havia de construir un macroprojecte de camp de golf a Múrcia. A finals de 2008, Procam de Catalunya Caixa va adquirir el 50% que li faltava d’Armilar i així l’entitat liquidava el deute que el seu soci havia contret.


Alcalá 120 i Gescat Gestió del Sòl

Entre les operacions sota sospita, n’hi ha dues que involucren la filial de Procam Alcalá 120 i Gescat Gestió del Sòl. En el primer cas, l’acta del consell d’administració del 13 d’octubre del 2010 revela que la immobiliària Alcalá 120, aleshores ja controlada del tot per CatalunyaCaixa Immobiliària, va rebre un préstec de l’entitat de trenta milions d’euros, quan declarava unes pèrdues de prop de quaranta milions (30.794.000). El document especifica que el crèdit havia d’atendre un pagament ajornat d’una parcel·la a Múrcia, cancel·lar una hipoteca amb el BBVA i fer front a interessos, despeses d’estructura i resolució de contractes, i admet unes possibles pèrdues de gairebé tres mil milions d’euros, tot i classificar l’operació de risc mitjà.

La segona, investigada per la Fiscalia Anticorrupció, la va destapar al revista La Quera i fa referència a les obres de La Llotja, el Palau de Congressos de Lleida. CatalunyaCaixa va concedir un crèdit , el 2007, a una de les seves filials, Procam Gescat Gestió del Sòl, per valor de 50,27 milions d’euros per comprar els terrenys propietat de l’Ajuntament de Lleida i a alçar dues torres, annexes a la finca on el consistori ha construït el Palau de Congressos i el teatre La Llotja, que encara no existeixen.

El préstec equival al pressupost inicial de la construcció del projecte municipal i va possibilitar-ne el finançament. Segons el contracte, l’Ajuntament es va reservar el dret de recuperar la finca si al cap de tres anys no s’havien edificat les torres, i després d’estipular una pròrroga de tres anys més les torres segueixen sense existir i l’Ajuntament no ha recuperat els terrenys.

Una de les operacions investigades fa referència a les obres de La Llotja, el Palau de Congressos de Lleida

Van ser anys de crèdits a promotors i societat immobiliàries, que es van traduir en 77.000 milions en actius i 11.200 milions de préstecs. El departament de riscos de l’entitat estava sota responsabilitat del departament comercial, i ningú va posar límits. El 2005, Catalunya Caixa ja havia constituït societats amb 24 socis i tenia en marxa 135 projectes a 76 poblacions espanyoles.

La cirereta del desenllaç de la gran fallida, es va col·locar el juliol 2014, quan el BBVA va adquirir Catalunya Caixa a preu de saldo oficial de 1.187 milions d’euros, en la subhasta impulsada per l’Estat, que donava per perdut la resta del rescat. Una mesos abans, el fons voltor Blackstone ja havia comprat a meitat de preu la plataforma immobiliària de l’entitat.