Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

"La sentència contra Rato demostra que la societat civil pot visibilitzar i impossibilitar la impunitat sistèmica"

Entrevista a l’activista d’XNet i 15MpaRato, Simona Levi, arran de la ratificació de la sentència contra Rodrigo Rato per part del Tribunal Suprem. L’expresident de Bankia ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat d’apropiació indeguda pel cas de les targetes black


Gemma Garcia
| @gemma_g_fabrega
Fotografia de Victor Serri | @_ittos_

El desembre de 2013, Xnet i 15MpaRato filtraven a alguns mitjans de comunicació els anomenats Correus de Blesa. Milers de correus electrònics enviats o rebuts per l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, des de 1996 fins al 2009, evidenciaven perquè i com s’havia arribat a l’enfonsament de Bankia i al posterior rescat, el més gran de la història de l’Estat espanyol. Entre els correus, apareixien les ara famoses targetes black, una forma de retribució de la que es van beneficiar 86 membres de la direcció i el Consell d’Administració de Caja Madrid i després Bankia i que va derivar en la imputació de 78 persones. Ahir, finalment, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna que havia imposat l’Audiència Nacional espanyola, el febrer de l’any passat: 63 exdirectius i exmembres del consell d’administració de l’entitat es van beneficiar de les targetes opaques per a Hisenda i estan condemnats a penes d’entre quatre mesos i quatre anys i mig de presó. L’expresident de Bankia, Rodrigo Rato, a qui l’exdiputat de la CUP David Fernàndez va aixecar la sandàlia acusant-lo de gàngster, haurà d’entrar a presó a complir la condemna màxima per un delicte continuat d’apropiació indeguda. Atabalada per la notícia, l’activista Simona Levi ens concedeix una estona per parlar-ne.


La ratificació de la sentència marca un punt d’inflexió en la dinàmica general d’impunitat?

Per nosaltres, que un o diversos éssers humans siguin privats de llibertat no pot ser una bona notícia des del punt de vista humà. Però estem parlant de Rato i de les cúpules de tots els partits i principals sindicats. Això deixa ben explícit que no es tracta de pomes podrides sinó d’una qüestió estructural, que són persones que han governat les nostres vides i han fet i desfet la vida de milions de persones. La impunitat estructural, no es pot permetre i aquest va ser el nostre treball: hem recuperat els diners de tots els accionistes. Això és la demostració que organitzant-nos, la societat civil pot treballar, visibilitzar i impossibilitar la impunitat sistèmica. No sé si comportarà un abans i uns després, però queda com una fita històrica i a més, a nivell internacional. Teníem l’exemple d’Islàndia [han condemnat 38 banquers] com a únic i aquí ho hem intentat reproduir de forma massiva. Si no vigilem com a societat civil, això continuarà passant.


Com valoreu l’any que ha trigat la ratificació?

Nosaltres que som bastant nous en escorcollar les entranyes del sistema judicial, hem vist que no hi ha cap mecanisme per evitar l’espera. Poden trigar el temps que vulguin, no els cal cap justificació. Quan Blesa es va suïcidar, vam tenir la senyal que potser sí que el sistema no podria tirar-se enrere. Després, vam començat a dubtar perquè Rodrigo Rato va tornar a comparèixer. No només escrivint articles, sinó amb una intervenció molt arrogant al Congrés dels Diputats. No es veia cap intenció d’intentar millorar la seva situació sinó tot el contrari. Hem tingut una mica de por i per això hem intentat fer més pressió i deixar les coses clares. Estem molt satisfets amb el resultat.


Fa cinc anys que vau destapar els Correus de Blesa. En aquest llarg procés, què ha estat el més difícil?

Totes les dificultats que vam tenir en l’àmbit judicial ens les esperàvem. Per exemple, l’hostilitat de la Fiscalia. Perquè els correus fossin acceptats, vam haver-ho de sol·licitar tres vegades. Tan bon punt van sortir a la llum no es van acceptar com a prova de forma automàtica. Això és el pa de cada dia, t’ho esperes. Però l’hostilitat del Diario.es, que s’ha beneficiat de tota la nostra feina, a qui hem traslladat els correus i a qui hem fet la feina, o la cooptació per part de Podemos, no. És una qüestió tan sistèmica que fins i tot els agents que haurien d’estar al teu costat digereixen tot el que fa la societat civil i contribueixen a anul·lar l’acció proactiva de la societat civil. Hem dedicat el 50% de la nostra força a això. Estem contents perquè en veiem els resultats i molts pocs mitjans i partits han pogut negar la nostra participació, però, per exemple, ahir no vam participar a cap telenotícies. Ens han trucat per demanar-nos la documentació, saben que existim, però no han cregut que la nostra opinió sigui rellevant. No està fet amb mala fe, però està fet amb una estructura mental digestiva pròpia dels organismes del sistema. Segueixen amb la idea que tot ho fan el tribunals, els partits i els grans mitjans, i la resta no existeix. La democràcia només existeix si la societat civil és activa i reconeguda.


Aquesta sentència és només una part del tot…

La part personal de Rato [acusat per un delicte de corrupció per haver desviat 835.000 euros de l’entitat bancària], que és la que acabarà arxivada, la va investigar Fiscalia, com a conseqüència dels Correus de Blesa. Però el procés principal és el de al sortida a borsa de Bankia, que vam iniciar fa set anys i que es jutjarà a partir del novembre. Hi ha 34 persones físiques i jurídiques investigades, com Bankia, BFA, Rato, l’exconseller delegat Francisco Verdú i els consellers Jose Luis Olivas, Jose Manuel Fernández Norniella i vocals, administradors o consellers de l’entitat de 2010 i 2011.