Possiblement haureu vist passar un vídeo amb gent cantant L’estaca davant de l’Ajuntament de Perpinyà. Una acció espontània per celebrar els resultats del Nou Front Popular en unes eleccions legislatives que havien estat promeses a l’extrema dreta del Reagrupament Nacional (RN). Fa quatre anys, la gent també havia anat davant de l’Ajuntament a cantar L’estaca, però per motius ben diferents: era una resposta a la caiguda de la vila en mans d’un batlle d’extrema dreta.
Tot i el to emocional diferent, la realitat és que aquest diumenge els resultats locals se semblaven més als de fa quatre anys: encara i sempre l’extrema dreta s’imposa a la Catalunya Nord.
Segurament, també haureu llegit que aquestes legislatives franceses han acabat amb la victòria de la coalició d’esquerres i la derrota de l’extrema dreta. Bé, tot és relatiu. Les esquerres es queden lluny de la majoria absoluta a l’Assemblea; el bloc macronista salva per la mínima la situació i queda en segona posició; i el RN quasi dobla el nombre de diputats i queda com el partit més votat. Difícil parlar d’una veritable derrota. Segons deia el president Macron en una carta publicada el 10 de juliol, “ningú ha guanyat”: una manera de comprar temps abans de muntar un nou govern.
Sigui quin sigui el pròxim govern, governaran un poc les esquerres, un poc els macronistes, però cap dels dos tindrà les mans lliures per aplicar la política que vulgui
Però de veritat, la tendència és cap a una victòria de les esquerres i derrota de l’extrema dreta? Dubti. Sigui quin sigui el pròxim govern, governaran un poc les esquerres, un poc els macronistes, però cap dels dos tindrà les mans lliures per aplicar la política que vulgui. Tindrem una política governamental a mitja. Una oportunitat pel RN que era pas gens llest per governar i pot arribar més preparat i fort encara a les pròximes Presidencials dels 2027. Més que mai tindrà ressò el seu vell discurs de rebuig als partits republicans i sonarà la mateixa cantarella: “ara cal provar-nos”.
L’altre punt important pel 2027 és que tot el partit del RN anirà darrere una sola candidatura – la de Marine Le Pen – i pas amb una constel·lació de candidats més aviat maldestres com ha sigut el cas d’aquestes legislatives. S’han multiplicat els vídeos recopilant aberracions en els debats dels candidats RN o les publicacions de fotos d’uns altres amb gorra de les SS o samarreta on posa White Power. Això ha impactat en l’estètica d’una extrema dreta pas preparada per governar. Per això també el partit ha tancat l’aixeta mediàtica d’urgència entre les dues voltes, per evitar el descrèdit dels seus candidats. És el cas a Catalunya Nord on France Bleu Roussillon denunciava que dues candidates del RN haguessin decidit anul·lar a últim moment la seua participació en els debats.
A Catalunya Nord les candidates de RN han guanyat sense fer campanya. Sense fer res, de fet. Només surfejant sobre la dinàmica estatal del partit.
És fort, però a Catalunya Nord les candidates han guanyat sense fer campanya. Sense fer res, de fet. Només surfejant sobre la dinàmica estatal del partit, deixant a Bardella fer campanya des dels platós parisencs i a Aliot fent localment de “parallamps”, ja que és ell qui agafa tota la llum, controla la comunicació i pren les responsabilitats.
Guanyen fins i tot sense fer la feina de diputades. L’Observatoire Citoyen de l’Activité Parlementaire apunta que són de les més inactives i absentes a l’Assemblea. De les poques vegades que han anat a París destacarem que la diputada Dogor-Such hagi votat contra la inscripció en la Constitució del dret a avortar, i que tres de les quatre diputades de RN hagin votat contra l’augment del SMIC (salari mínim), cosa ben destacable per qui representa el territori amb més atur de l’Estat.
Celebrar resultats estatals quan qui portarà la veu de Catalunya Nord a l’Assemblea són diputades d’extrema dreta és un poc esquizofrènic. Pensem que posaran al debat parlamentari temes que ens afecten realment, com la qüestió mediambiental i de la sequera o seguiran parlant d’immigració?
I com serà l’ambient a Catalunya Nord els tres pròxims anys, si quasi 60% dels votants ha apostat pel RN però que veient una coalició d’esquerra i dretes governar l’Estat, podrien tenir la sensació que els han “robat” les legislatives? Es nota ja un alliberament del discurs racista després dels resultats recents arreu d’un Estat on les agressions racistes han augmentat un 32% el 2023. Segurament serà un motor de ràbia de cara a les pròximes Presidencials, però també per les Municipals del 2026.
Es nota ja un alliberament del discurs racista després dels resultats recents arreu d’un Estat on les agressions racistes han augmentat un 32% el 2023
Parlant de legislatives i municipals, la petita espurna d’esperança en aquest panorama poc entusiasmador són els recents resultats a Perpinyà. Bé, el RN segueix sent el primer partit votat, però amb una proporció inferior a la mitjana nord-catalana; un 10% per sota a les Europees, i la mateixa tendència a les legislatives.
Fins i tot els barris de la tercera circumscripció han votat més pel NFP que pas pel RN a la segona volta. Segurament això serà pas suficient per a fer caure Aliot d’aquí a dos anys, però bé, permetem-nos gaudir de la bona notícia. Especialment perquè és una nova tendència en una vila que sempre ha votat poquet a l’esquerra, això de veure la seua forma més radical créixer tant a les urnes. Una part de la població és farta de ser un símbol, el de la vila més gran de l’Estat governat per l’extrema dreta. Aquest vot podria ser una forma de rebuig d’una part de la ciutadania cap al seu batlle i això fa goig. A veure si per fi podrem anunciar-vos victòries d’esquerres de veritat a Catalunya Nord.
