Catalunya és seu d’algunes peces clau del tauler internacional del subministrament d’animals destinats a l’experimentació i, també, de les anomenades Contract Research Organizations (CRO), laboratoris als quals empreses i centres de recerca han tendit a externalitzar proves i assajos preclínics in vivo, és a dir, fent servir animals. Per norma, són empreses amb un perfil públic discret i, de la seva existència, és fàcil que poc més ens en soni més enllà d’un nom propi: Vivotecnia.
La infiltració com a treballadora de l’activista Carlota Saorsa (nom fictici d’aquesta testimoni protegida), durant més de 500 dies, entre 2018 i 2021, va fer saltar als mitjans i als jutjats aquesta CRO amb el laboratori a Tres Cantos (Madrid), i segons consta al seu web, una oficina a Barcelona. Les imatges que en va extreure, amb les quals s’ha confegit el documental Infiltrada en el búnker, dirigit per Pablo de la Chica, mostrava un tracte cruel per part de personal del laboratori: cops, sacsejos, insults, pràctiques molt doloroses sense sedació –com ara punxades als ulls– i manipulació causant de lesions que poden ser constitutives del delicte de maltractament. La SECAL, paraigua professional i empresarial del sector dels animals de laboratori a l’Estat espanyol, va criticar que el film trasllada unes idees que “distorsionen la realitat”. La seva homòloga a escala europea, EARA, el va qualificar de “deshonest”.
El cas Vivotecnia s’instrueix en un jutjat de Colmenar Viejo per presumptes delictes de maltractament als animals, després de la denúncia de les organitzacions animalistes FAADA i AnimaNaturalis i s’ha fixat data de judici per al maig d’enguany. Vivotecnia va assegurar i manté que “treballa tenint en compte el benestar animal”. Alhora, la infiltració també va fer visibles pràctiques que, malgrat que poden resultar violentes a qui les observa, entren dins de les previsions legals d’ús d’animals en proves in vivo, com forçar a ingerir, injectar o posar productes als ulls als animals i immobilitzar-los. De fet, amb l’argument de la legalitat, el mateix jutjat que instrueix la causa va denegar l’any 2021 la suspensió de les activitats i el decomís dels animals del centre que reclamaven les denunciants.
Les filmacions que va obtenir durant un any i mig dins de Vivotecnia han esquerdat el que s’invisibilitza en la imatge corporativa que transmeten les empreses del sector, i han obert consciències sobre què vol dir usar animals per provar la nocivitat de compostos o productes abans que surtin al mercat. Per les organitzacions que defensen deixar enrere la vivisecció, la infiltració de Carlota Saorsa ha posat damunt la taula només una mostra. Vivotecnia ho tenia administrativament tot en regla. Havia passat sense alertes les inspeccions de la Comunitat de Madrid.
Les imatges obtingudes per Saorsa van veure la llum gràcies a l’organització animalista Cruelty Free International el 2021. Poc després. el 2022, el Parc Científic de la Universitat de Barcelona va reconèixer que una de les empreses que allotja –a càrrec d’un projecte del Ministeri de Ciència i Innovació dedicat a desenvolupar un fàrmac per tractar la fibrosi hepàtica i mielofibrosi– havia contractat Vivotecnia per fer un assaig amb 32 cadells de beagle, la raça de gos amb què se sol experimentar en els laboratoris. El Consell de l’Advocacia Catalana va instar la UB a investigar la idoneïtat de l’empresa contractada, efectuar una rescissió del contracte i alliberar els gossos. Aquest no fou el desenllaç. La universitat, davant de la indignació que es va aixecar, va recordar l’Agència Europea de Medicaments obliga a fer l’estudi de toxicitat en dues espècies de mamífers i que una d’elles no sigui de rosegadors. Com que el Parc Científic no disposa dels animals per fer-ho, va treure a concurs aquesta part de l’estudi i Vivotecnia en va ser l’adjudicatària, per 211.280 euros.
A Sant Feliu de Codines (el Vallès Oriental) fa trenta anys que hi opera un centre que cria, subministra i usa gossos i gats per a proves de recerca, Isoquimen. Des de l’empresa, informen que la gran majoria de l’activitat és per empreses que desenvolupen vacunes, medicaments i alimentació “només relacionats amb la salut de gossos i gats”, i que la seva col·laboració amb centres de recerca i universitats “és minoritària”. La UAB hi ha adquirit gossos. Arran de la covid, segons consta al web de la companyia, va augmentar la demanda de gossos i gats per part d’empreses europees que fins llavors obtenien els animals en criadors dels Estats Units.
Segons va explicar el director de l’empresa, Toni Bermúdez, a l’emissora Ona Codinenca, hi tenen 600 animals. L’entrevista tenia lloc arran d’una de les primeres mobilitzacions que desenes de persones, des de fa un any, duen a terme mensualment a la plaça de l’Ajuntament del municipi per reclamar que es tanqui aquest negoci. Des d’Isoquimen rebutgen les acusacions de “torturar i assassinar” que han rebut per part de simpatitzants d’Acció Contra l’Experimentació. Afirmen que la recerca que fan és “no cruenta; que no provoca patiment ni sacrifici dels
animals, i que vetllen pel benestar en les seves instal·lacions, situades a quatre quilòmetres del nucli urbà. L’any 2011, activistes d’Igualtat Animal van entrar-hi i van endur-se 36 beagles. Josep Aranda Baró, que es presenta com a propietari al seu perfil de LinkedIn, també va presidir fins al 2016 la filial a l’Índia Isoquimen India Pvt. Ltd.
Porcs fets a mida
Al Prat de Llobregat, a prop de l’aeroport de Barcelona, hi ha una altra companyia de recerca per contracte: Versa Biomedical SL, que va ser fundada amb el nom de Specipig, marca que manté. En aquest cas, cria porcs modificats genèticament per fer-los més petits. L’empresa promociona els seus minipigs als laboratoris com una bona opció perquè són més manejables, ocupen menys espai i necessiten menjar menys. Per una banda, crien els animals i, per l’altra, a través de Versa Biomedical, ofereixen serveis per investigacions preclíniques. En la creació hi ha el segell de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), dependent de la Generalitat. Arran de la inauguració de l’empresa, el 2013, el Govern català explicava en una nota de premsa que aquesta col·laboració publicoprivada contribuiria a posar a punt noves tècniques quirúrgiques, en trasplantaments i fàrmacs, i que ajudaria a respondre a la tendència del sector de potenciar l’ús del porc com a model de recerca biomèdica per reduir models en gossos, gats i primats no humans. Entre els socis inicials també hi figurava la multinacional bagenca Semen Cardona, dedicada a la inseminació porcina artificial, i Bioemprèn, el grup societari del president de Versa, Jaume Amat. El 2016, mitjançant una ampliació de capital, van entrar a la companyia nous accionistes, entre els quals la societat Margema 99, SL, controlada per la família Sánchez Lafuente, antiga propietària dels laboratoris que produïen el popular medicament Gelocatil.
Els minipig consten al costat de gossos i primats no humans entre els “grans animals” amb els quals fa proves Vivotecnia, on l’entrada de recursos públics no ha quedat tallada amb les imatges obtingudes per Carlota Saorsa i la consegüent denúncia per maltractament. El novembre de 2025, la societat madrilenya ha estat l’adjudicatària de les tasques de manteniment i manipulació dels animals d’experimentació de la Universitat Jaume I (Castelló), amb la qual fa anys que treballa. Els darrers serveis que li han encarregat tenen un cost total de més de 77.000 euros. Entre els aspectes que la universitat ha valorat d’aquesta CRO, hi ha el fet que pugui treballar amb altres espècies que no són rosegadors “que puguin incorporar-se en noves línies d’investigació”. També és recent, des del novembre, l’adjudicació del servei de manteniment de l’animalari del Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), del laboratori de cultius cel·lulars associat i del mòdul d’alta contenció biològica per a desenvolupaments terapèutics avançats. A la licitació d’aquest centre adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats espanyol només hi va concórrer Vivotecnia, amb una factura de 320.000 euros.
El Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), agència de recerca científica d’aquest mateix ministeri, també ha adjudicat a Vivotecnia el servei de manipulació i manteniment dels animals de laboratori destinats a l’Institut de Biomedicina de València. L’encàrrec, a implementar entre 2024 i 2026, té un cost que supera els 87.000 euros. El 2024, amb el procés penal contra l’empresa ja en marxa, el CSIC també li adjudica el servei de manipulació i manteniment de diversos centres de Madrid, amb un cost de 978.466 euros. També és recent el contracte pont amb el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques Carlos III (CNIO), a Madrid. El setembre de 2025 ha adjudicat a Vivotecnia els serveis de gestió del seu animalari, amb un cost d’1.182.559,47 euros. El contracte s’ha negociat amb Vivotecnia i no s’ha publicitat, segons fa constar aquesta fundació pública de l’Estat, com una forma d’assegurar la continuïtat dels serveis per interès públic.
El 2022, el Parc Científic de la UB va defensar l’encàrrec a Vivotecnia de testar un medicament per tractar la fibrosi hepàtica amb 32 cadells de gos beagle
Núria Almiron, codirectora del Centre d’Ètica Animal de la Universitat Pompeu Fabra, es refereix a les diverses peces del sector de l’experimentació en animals com a “complex industrial”: “S’ha creat una indústria per servir les necessitats dels experimentadors, estiguin al sector públic o al sector privat. D’entrada, es pensa que com que la recerca bàsica, que és la que més fa servir animals per experiments, es fa sobretot a universitats, i les universitats són sobretot públiques, no és un negoci. Però el consum que fan d’animals, d’aparells molt especialitzats per a cada tipus d’animal, de proves, de tota mena d’instruments que necessiten, o formació que han de rebre per fer servir els instruments i els animals, tot això ho contracten a empreses”, exposa la catedràtica d’Economia Política de la Comunicació.
Les empreses dedicades a proporcionar éssers vius –en nombrosos casos modificats genèticament per adequar-se a les peticions de la diversitat de recerques– estan en poques mans. Sovint, ofereixen alhora altres serveis o productes lligats a l’ús dels animals, i hi ha casos en què actuen directament com a laboratoris. Versa, Isoquimen, AnaPath, Kymos i Charles River són algunes de les empreses que orbiten sota el paraigua de Biocat, un projecte d’ACCIÓ, agència del Departament d’Empresa i Treball del govern català, en marxa fa més d’una dècada, per propulsar les relacions i la internacionalització de les organitzacions biomèdiques, públiques i privades. El 2023, segons l’informe anual de Biocat, la indústria del sector biomèdic a Catalunya ha facturat vora 25.500 milions d’euros i ha suposat un 9% de les exportacions catalanes (per sobre de 9.400 milions).
Pablo Fernández, portaveu d’Abolició Vivisecció, afirma que Catalunya “s’ha convertit en una espècie de llar” per empreses que basen la seva activitat en l’experimentació en animals, i alerta de l’impacte de combinar la influència d’un “negoci gegantí” –que, més enllà del cas català, “aconsegueix lleis poc agressives i investigacions que no arriben gaire lluny”–, amb el “desinterès administratiu” pels animals destinats a ser usats en laboratoris.
Primats a les Terres de l’Ebre
Només un dels 62 centres de cria, subministrament i ús d’animals amb destí a l’experimentació actius a Catalunya té obert un expedient arran de les inspeccions del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, fonts del qual informen que, fins que no sigui ferm, no poden confirmar el motiu. Es tracta de Camarney, el centre de distribució de primats per a l’experimentació més gran d’Europa. Té les seves instal·lacions des de fa vint anys al municipi de Camarles (el Baix Ebre). Durant els primers anys, el representant de l’empresa fou l’advocat tortosí Antonio Faura, exdiputat al Congrés espanyol (UCD) i regidor a Tortosa (AP i PP), personatge determinant a l’hora de consolidar el projecte, amb assessorament i recursos judicials.
Cada mes hi arriben desenes de macacos de cua llarga –espècie reconeguda en perill d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, màxima institució de referència, amb seu a Suïssa–, segons denuncia el col·lectiu Abolició Vivisecció des de fa anys. L’organització estima que les instal·lacions tenen capacitat per a 3.600 animals. Al municipi que l’acull hi ha censades 3.499 persones.
Fa poc més d’un any, en una carta que també signen la Fundació Jane Goodall i la Fundació Mona, l’entitat es va adreçar al govern català per denunciar les condicions en què es troben uns animals “extremament socials i intel·ligents” i exigir el tancament d’un centre “clau”, diu Fernández, per mantenir l’experimentació amb aquests primats al continent europeu. És l’espècie que s’ha convertit en habitual en l’experimentació perquè havia estat molt abundant i perquè els exemplars són de petites dimensions, cosa que valoren els laboratoris, perquè ocupen menys espai, i els que hi treballen, perquè són més fàcilment manejables.
Abolició Vivisecció ha revisat nombroses actes de les inspeccions de la Generalitat al centre de Camarney en els darrers anys i consideren que són massa curtes per poder supervisar l’estat dels animals i verificar-ne els registres. “Es fan inspeccions sobre el paper, ni tan sols totes les obligatòries, i permeten tota mena de negligències”, asseguren fonts de l’organització.
Segons el rastreig d’Abolició Vivisecció, els primats que s’acullen a Camarles aterren a Brussel·les, París o Tolosa i són enviats per carretera a Catalunya, en trajectes que poden durar fins a 24 hores, dins de petites caixes. Un cop a la granja de Camarles, hi ha gàbies que n’han arribat a acumular tres o quatre desenes. En els animals s’hi observen estereotípies (moviments, postures o crits repetitius simptomàtics del malestar).
Alguns provenen del Vietnam i altres de l’illa de Maurici, a l’est de Madagascar. “Allà hi ha granges de macacos molt més grans que la de Camarles, on se suposa que haurien de ser criats en captivitat. Però hi ha captura il·legal i documentació falsa, emparada i finançada per les empreses d’occident que els compren”, exposa Fernández. La normativa europea preveu que, per acabar amb la captura d’animals, només s’usin en procediments científics descendents d’animals criats en captivitat.
L’estatunidenca Charles River, sota el control de la qual hi ha la granja de macacos de Camarney a Camarles, és la líder mundial del sector, amb uns ingressos de 3.400 milions d’euros el 2024
La majoria dels individus que han estat tancats en aquesta granja enmig de camps del Baix Ebre seran tornats a l’Estat francès o enviats a altres destins europeus, com Alemanya o Itàlia. Una part s’enviarà a laboratoris de l’Estat espanyol. A Catalunya, només un centre té autorització per fer proves en primats no humans, segons dades del Departament de Territori.
AnaPath Research, CRO situada a Santa Perpètua de Mogoda, al polígon dels Argenters, ho promociona entre els seus serveis. El laboratori multinacional –amb doble seu, a Suïssa i a Catalunya, a més de divisió a Corea del Sud i a la República Txeca– va ser constituït el 1984 i ha anat canviant de nom –RCC Cida SA, Harlan Laboratories SA i Envigo CRS SA.
Segons la documentació d’Abolició Vivisecció, l’any 2024, un treballador va infectar-se de tuberculosi arran del contacte amb un macaco i tenia latent la malaltia. Des del Departament de Salut es precisa que no tenen identificat cap cas humà amb els antecedents de contacte amb animals d’experimentació. Però fonts de la conselleria aclareixen que, en el cas de la tuberculosi, cal diferenciar entre malaltia activa i persona infectada sense malaltia. Aquesta segona situació no és notificable als sistemes de vigilància.
Les infeccions impliquen un risc derivat del tràfic de primats per l’experimentació, del qual adverteix la primatòloga Lisa Jones Engel, assessora científica de PETA, una de les principals organitzacions animalistes d’abast internacional. “Molts dels primats comercialitzats per l’empresa Charles River tenen infeccions no desitjades com la tuberculosi, hepatitis o salmonel·la, i és important entendre que han acabat engabiats a Catalunya, Alemanya, França, el Regne Unit, el Canadà o Kentucky, perquè formen part d’un crim organitzat transnacional de fauna salvatge, del qual la comunitat científica formem part”, denuncia Jones Engel.
L’estatunidenca Charles River és la societat d’experimentació in vivo líder a escala mundial i des de l’any 2023 també controla Camarney, després d’haver absorbit la societat matriu de la granja ebrenca, la mauriciana Noveprim. Al seu accionariat, hi ha els grans fons d’inversió més coneguts, segons el portal financer MarketScreener: Vanguard Group (11,87%), Blackrock Inc. (7,84%) i Wellington Management Group, LLP (6,48%). Segons estima PETA, Charles River –que va declarar uns ingressos el 2024 superiors als 3.400 milions d’euros– és la responsable de la meitat dels animals usats en experimentació a escala global.
La nord-americana, amb seu catalana a Sant Cugat del Vallès, és proveïdora de diverses universitats i centres de recerca catalans. L’animalari del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, per exemple, hi té conveni per organitzar els cursos acreditats per la Generalitat, obligatoris per a personal que usa animals per experimentar. Aquesta formació també ha estat contractada des de la UPF, amb una factura de 550 euros per investigador que la cursa. Des del 2021, el Parc Científic de Barcelona hi té externalitzat el servei de manipulació dels vertebrats de l’animalari i el suport tècnic al personal de recerca, prorrogat fins al març d’enguany, amb un cost d’1.350.000 euros. L’animalari de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) –amb ratolins, hàmsters i peixos zebra– també està a càrrec de personal de Charles River. La clientela de les soques de ratolins i altres mamífers de Charles River és àmplia: des de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de l’Hospital Clínic o l’Hospital La Fe de València a la UPF.
A diferència d’Isoquimen, les empreses Specipig, Anapath i Charles River no han respost la petició d’informació pel reportatge.
Inspeccions sense avisar
Cap dels procediments que s’han iniciat en els darrers deu anys per irregularitats detectades en els centres de cria, subministrament i ús d’animals per l’experimentació no han comportat sancions, sinó que s’han esmenat amb mesures correctores o més informació requerida pel departament responsable, segons la Conselleria de Territori, que no ha concretat de quantes carpetes es tracta.
Cap procediment iniciat els darrers deu anys per irregularitats en els centres de cria, subministrament i ús d’animals per a l’experimentació ha rebut sancions. S’han esmenat amb mesures correctores
Aina Paredes, portaveu de la comissió de drets dels animals del Consell de l’Advocacia de Catalunya, defensa que instal·lar càmeres de videovigilància en aquests centres seria una mesura que acostaria a poder fiscalitzar de manera efectiva les pràctiques del personal amb els animals i les condicions de vida i mort que hi tenen. “Als centres de subministrament i laboratoris s’hi hauria de garantir un control especial, perquè, com amb els animals destinats al consum, trobem moltes vegades unes situacions lamentables, de maltractament molt greu, que en aquest cas queden, però, legalment emparades en el fet que passen en granges o en laboratoris d’experimentació. Parlem d’empreses amb una posició preferent en què es vigila menys el maltractament dels animals”, exposa la lletrada. Diverses investigadores entrevistades remarquen que les científiques són les primeres interessades que l’animal que usen estigui ben cuidat perquè l’estrès no influeixi en els resultats de les recerques.
Des de l’associació Intercids d’operadores jurídiques pels drets dels animals es considera que una iniciativa bàsica seria eliminar les inspeccions amb avís previ als centres que usen animals per experimentar-hi i dedicar mitjans a fer-hi inspeccions extraordinàries. Això, tal com planteja l’advocat Carles Lorente, membre de l’entitat, mentre la regulació no faci deixar enrere l’experimentació en animals, que descriu com “un maltractament institucionalitzat”.
