No hi ha dades oficials de suïcidis vinculats a processos de desnonament. Ni el departament d’Interior, ni Mossos d’Esquadra, ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ni el departament de Salut, ni el Sistema d’Emergències Mèdiques, ni l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya han pogut facilitar aquestes xifres a la Directa. Així i tot, els casos de persones que es lleven la vida abans o després d’un llançament són un degoteig i almenys hi ha hagut tres suïcidis a Catalunya des que va començar el 2024.
El cas més recent és el de les dues germanes que es van suïcidar l’1 de juliol hores abans de ser desnonades del seu domicili al carrer de Navas de Tolosa, al barri de Sant Andreu de Barcelona, justament el dia que Barcelona tornava a batre rècords en el preu del lloguer: 1.193 euros de mitjana. En el moment de la demanda, el deute era superior als 9.000 euros i l’Ajuntament assegura que, tot i intentar-ho, no va poder contactar amb les afectades.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona apunta en un informe de 2021 que fins a nou de cada deu persones en risc de ser desnonades presenten “mala salut mental”
Com a resposta, dimarts a la tarda mig miler de persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Durant la convocatòria, impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i a la que es van sumar molts altres sindicats i grups d’habitatge de la ciutat, van denunciar la manca de polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge i a la salut. El conjunt del moviment coincideix a titllar aquests suïcidis com a “assassinats” i així ho expressaven desenes de cartells repartits entre la multitud.
El portaveu de la PAH, Juanjo Ramon, va subratllar la manca de protocols i voluntat per evitar situacions com la del passat 1 de juliol i afegeia que tampoc no hi ha una aplicació real dels mecanismes que existeixen: “Fem una crida a la reflexió, perquè la vida de dues germanes no pot valdre 9.000 euros”. En un comunicat, el Sindicat de Llogateres defineix els desnonaments “com una de les formes més crues i evidents d’atemptar contra les condicions de vida de les classes populars més precaritzades”, alerta sobre el nombre d’expulsions, el preu disparat dels lloguers i les repercussions sobre les economies domèstiques i la salut. Els col·lectius pel dret a l’habitatge asseguren que organitzar-se i no viure aquestes situacions en soledat, ajuda.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona en un informe de 2021 apunta que fins a nou de cada deu persones en risc de ser desnonades presenten “mala salut mental”, una xifra fins a sis vegades superior a la que s’observa en el conjunt de la població, amb una prevalença superior en dones. Alhora, la inseguretat residencial també afecta la salut física: “tenen pitjor salut percebuda, pateixen més malalties cardiovasculars i hipertensió arterial i tenen menys conductes saludables”. L’impacte d’aquestes situacions també s’evidencia en altres informes elaborats conjuntament entre la PAH, l’Observatori DESC, l’Agència de Salut Pública, Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
La síndica de greuges de Catalunya, que ha obert una actuació d’ofici arran d’aquest últim suïcidi, defensa que caldria que els ajuntaments disposessin d’un protocol de prevenció de suïcidis en situacions de pèrdua o risc de pèrdua de l’habitatge habitual, i es pregunta si l’Ajuntament en disposa o si té previst elaborar-lo. Des de l’inici del 2024, han transcendit tres suïcidis a Catalunya davant l’amenaça de la pèrdua de l’habitatge i un intent al País Valencià.
El passat 25 de maig, un home es va llançar al buit des d’un quart pis a la ciutat de València, després de patir un desnonament, i va resultar greument ferit. Dos mesos abans, el 22 de març, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme de Sabadell (PAHC) va denunciar que un home de setanta anys, l’Àlex, s’havia suïcidat després de ser desnonat d’un pis a Sabadell on havia viscut trenta anys. Quan la comitiva judicial li va comunicar l’expulsió, el veí va sortir de casa i es va llançar al buit des d’un petit turó d’un parc de la ciutat.
El 22 de març, la PAHC de Sabadell va denunciar que un home de setanta anys, l’Àlex, s’havia suïcidat després de ser desnonat d’un pis a Sabadell on havia viscut trenta anys
A principis d’any, va ser el Sindicat de Llogateres qui va alertar amb un comunicat que la nit de Nadal de 2023, davant la imminència del seu desnonament, una veïna de Barcelona s’havia tret la vida. El text relata que la immobiliària va activar el procés “sense miraments i a la primera de canvi, davant un primer endarreriment en el pagament del lloguer”. Durant el 2023, es van produir almenys dos suïcidis més amb aquest teló de fons. El 8 de maig, quan la comitiva judicial va arribar a un domicili del carrer Compte d’Urgell de Barcelona, la veïna que hi vivia ja s’havia suïcidat. I el mes d’abril, va passar el mateix a Tàrrega (l’Urgell) amb un veí de 83 anys que feia un any que no podia pagar el lloguer.
L’any anterior, el 2022, la Directa va recollir el cas de l’Alberto, un veí que vivia en un pis de protecció oficial municipal al barri de Bon Pastor de Barcelona. L’Ajuntament havia obert un procediment judicial el 2020, en considerar que s’estava fent un ús fraudulent de l’habitatge a través de relloguers i es va suïcidar el 30 de maig, mentre els operaris executaven el seu desnonament.
L’any anterior, el 14 de juny de 2021, Segundo Fuentes, un veí del barri de Sants de Barcelona, es va suïcidar quan s’estava executant el seu desnonament. Havia perdut la feina a l’inici de la pandèmia i era usuari de Càritas, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre un comunicat justificant que no va validar l’informe de vulnerabilitat social perquè era “incomplet”. El mes anterior, el 26 de maig, Hatin Sayb amenaçava de llançar-se al buit des del terrat d’un edifici del carrer del Príncep de Viana, al barri del Raval de la ciutat perquè el volien desnonar. Un any abans, el 7 de maig de 2020, una dona es va autolesionar durant un desnonament al barri del Raval i va ser hospitalitzada. I el 2018, un home anomenat Jordi va morir després de llançar-se per la finestra en un desnonament instat pel Banco Popular a Cornellà de Llobregat.
