L’entrada en vigor de la regulació de lloguers s’està fent esperar. Després de gairebé deu mesos des que el Senat va aprovar la llei d’habitatge estatal, havia d’entrar en vigor demà, 13 de març, però finalment el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana espanyol ha precisat que s’endarrereix fins al divendres. A Catalunya s’aplicarà en 140 municipis -on viu més del 80% de la població catalana- declarats com a zones tensionades per la Generalitat. El cost de l’habitatge no ha parat d’incrementar: en l’actualitat, el lloguer mitjà a Barcelona és de 1.171 euros i al conjunt de Catalunya, de 848 euros. La regulació no només s’està fent esperar, sinó que també ha estat criticada pel moviment pel dret a l’habitatge, especialment pel Sindicat de Llogateres, que la consideren insuficient i un retrocés respecte a la regulació catalana, que només va estar en vigor divuit mesos, fins que va ser tombada pel Tribunal Constitucional.
La normativa, pel portaveu del Sindicat Enric Aragonès, només servirà si “plantem cara a les immobiliàries i rendistes, que sempre intenten trobar subterfugis i trampes per saltar-se les lleis”. Per aconseguir-ho, defensa que la informació i l’organització de les llogateres és clau. Per això, avui arrenquen una sèrie d’actes informatius a la plaça Bonet i Muixí del barri de Sants de Barcelona on, amb el suport de diversos col·lectius, grups d’habitatge i la CGT, exposaran les noves estratègies sindicals per aconseguir abaixar els lloguers.
A partir de l’entrada en vigor de la regulació, el preu de qualsevol lloguer d’un nou contracte no podrà ser superior a l’anterior i alhora, en el cas de grans tenidors, si el preu està per sobre del que marxa l’índex, s’haurà d’ajustar. És per aquesta raó que el Sindicat està rebent casos de llogateres que denuncien intents de pujades de preu abans de l’entrada en vigor. A més d’aquest intent per part d’alguns propietaris d’esquivar-la, quins són els principals esculls de la llei?
1. La forquilla de preus
El sistema estatal de referència de lloguers es basa en una forquilla de preus oberta, i entre el màxim i el mínim en què es pot oferir un immoble pot haver-hi més de 200 euros de diferència. Enric Aragonès, portaveu del Sindicat, alerta que a la pràctica el que opera com a topall normativament “és el valor alt”, és a dir, la propietat sempre tendirà a triar el més car. En canvi, la llei catalana establia un únic preu d’índex.
2. Només per a grans propietaris
La regulació de preus estatal només s’aplica en els casos de grans tenidors. El Govern espanyol considera que és aquella persona física o jurídica propietària de deu o més pisos, però dona la possibilitat que les comunitats autònomes puguin considerar gran tenidor qualsevol que en tingui més de cinc, com ha establert la Generalitat. El fet que no s’apliqui indistintament, deixa la porta oberta a la possibilitat que hi hagi propietaris que reparteixin actius entre diverses societats per no ser considerats grans tenidors. Per imposició de JxCat, en el seu moment, les propietats amb ingressos menors al 2,5 de l’indicador de suficiència van quedar exclosos de l’aplicació de l’índex català.
3. La fuita dels lloguers “de temporada”
Dins el portal immobiliari Idealista, es detecta que pràcticament la meitat dels anuncis d’immobles ubicats a Barcelona especifiquen “lloguer de temporada”. Després de l’experiència catalana, el Sindicat de Llogateres ja va advertir que calia incloure els lloguers de temporada en la regulació estatal perquè no es convertissin en una esquerda per esquivar la llei, però han quedat fora. Així doncs, tot i estar reservats per a visitants amb una estada limitada, a la pràctica s’han convertit en una fórmula per poder incrementar lloguers. Tal com recull la llei d’habitatge estatal, s’ha creat un grup de treball per a la regulació dels contractes d’arrendament de temporada.
4. Cap mecanisme davant l’incompliment
Així com la llei catalana contemplava un règim de control i sancionador que havia d’assegurar el compliment de la contenció de rendes, la llei estatal no en fa cap menció. Des del departament de Territori de la Generalitat de Catalunya denuncien a la Directa que si bé a través de Consum o dels articles de la llei catalana que encara estan en vigor es poden sancionar certes conductes, “és molt més limitat que si s’hagués previst a la norma estatal”. La Generalitat s’ha compromès a “analitzar totes les opcions possibles per garantir la plena efectivitat de la llei estatal”.
5. Manca d’informació
Com pot saber una llogatera si es tracta d’un gran tenidor? La llei estatal no preveu cap mecanisme de consulta ni obliga la propietat a detallar si ho és o no. Per tant, la responsabilitat recau sobre la llogatera que haurà de consultar, pagant, el registre de la propietat. El que sí que especifica la llei és que, si l’habitatge es troba en zona tensionada, la propietat o intermediària “haurà d’informar, amb anterioritat a la formalització de l’arrendament, i en tot cas en el document del contracte, de la quantia de l’última renda del contracte vigent en els últims cinc anys”, així com del corresponent valor segons l’índex de referència. Alhora, el Sindicat també subratlla la importància que totes les persones que viuen de lloguer coneguin com funciona la regulació: “La Generalitat hauria d’estar fent una campanya massiva i explicant en una guia aquesta regulació, però això acaba recaient sobre les organitzacions”, denuncia Enric Aragonès.
